M’arriben dades que -com a mínim- semblen sorprenents. Carles José i Solsona, col·laborador d’aquest portal i seguidor constant de les estadístiques sobre cinema, amb les quals elabora taules que en altres països fan les administracions públiques, em va passar les dades dels dos primers mesos de 2024 pel que fa a films qualificats.

A Espanya, al gener i febrer van ser 98 títols, dels quals 22 corresponen a produccions amb participació catalana (ja sigui parcial o total). Aquests films aniran entrant –si troben distribuïdora i espai a les sales- a l’exhibició en els mesos propers, i ara mateix encara hi estan arribant títols produïts l’any anterior. La pregunta òbvia és: quin percentatge d’aquestes obres arribarà al públic, i amb quines condicions d’explotació (sales, temps) i quins resultats? Aquest fenomen és comú a tota Europa, amb unes xifres entre el 20 i el 30% d’obres que no arriben a estrenar-se en la gran pantalla.

Davant d’aquestes dades, cal fer alguna cosa? El dret a intentar aixecar un projecte de pel·lícula de ficció, animació o documental és innegable i les facilitats de producció han augmentat amb la tecnologia avançada. A més, el suport públic i de les televisions -criticat en totes direccions eternament- ajuda a mantenir una plèiade de productores de totes les mides, però molt poques de gran dimensió, cosa que fa que a les taules estadístiques les grans televisions espanyoles –obligades a invertir en cinema- i les seves productores satèl·lits encapçalin un any rere l’altre els rànquings de producció... i després de resultats d’exhibició en sala.

Si projectem les dades de gener a febrer a tot l’any, amb un ritme constant de producció se superarien fàcilment els 500 títols a Espanya i el centenar a Catalunya. Probablement, i previsiblement, no s’hi arribi ja que hi ha una certa tendència a acumular les produccions en diversos moments de l’any, però no deixen de ser xifres espectaculars. I potser alarmants. Alarmants perquè cal reflexionar si l’actual parc de sales te la fortalesa suficient per a absorbir tantes novetats, comptant amb la competència de les plataformes per l’atenció del públic. Hi ha setmanes que per comptar les estrenes fa falta més dits que els de les dues mans, i això dificulta que puguin mantenir-se en un nombre de sales i el temps adequats per a aprofitar bé la primer finestra audiovisual.

Carles José i Solsona, amb dades extretes del cercador de pel·lícules qualificades en el web de l’ICAA, em facilita també l’evolució dels films produïts al llarg dels anys, des del 1982. Són aquestes, amb indicació del nombre de títols estrenats i no estrenats. Cal advertir que les xifres d’estrenes de 2023 (i de 2022, en menor mesura) poden variar encara, ja que hi ha pel·lícules pendents d’estrena i amb previsió que arribaran a les pantalles. Per tant, es tracta de dades que cal contemplar amb precaució, sobretot pel que fa als percentatges de films no estrenats l’any passat.

Es constata, en primer lloc, que a Catalunya no s’ha produït l’augment vertiginós que es dóna al conjunt de l’estat.  A partir de 2002 comença a créixer netament, i des de 2006, la xifra se situa gairebé sempre entre 70 i 90 produccions anuals, i entre les excepcions notòries hi ha la de 2020, motivada en gran part per l’endarreriment de realització de projectes que va produir la pandèmia del COVID-19. Va afectar tant a la producció com a les estrenes i els resultats d’exhibició en sales dels anys següents. En producció, només hi ha un any clarament per sota (2012), en que es produeix el mateix resultat al total d’Espanya.

Les xifres del total espanyol també mostren “dents de serra”, però en una línia de tendència de clar creixement, fins al punt que els tres darrers anys s’han superat totes les xifres anteriors, i s’ha incrementat successivament el sostre de producció de pel·lícules espanyoles, ara ja netament per damunt dels 300 títols anuals. Com a dada simptomàtica, podem veure que la xifra de gener-febrer de 2024 (98 títols) és la mateixa de l’any sencer de 2000, i supera les de qualsevol any anterior, des de 1983.

Cal introduir també una altre factor per explicar la situació: El nombre de documentals qualificats cada exercici creix de forma constant, i les facilitats d’explotació en sales són especialment limitades. En els dos primers mesos de 2024 han estat 42 títols. Això, evidentment, condiciona les estadístiques totals.

Films produïts, estrenats i no estrenats, a Catalunya i Espanya, 1982-2023

Font : Elaboració de Carles José i Solsona amb dades de l'ICAA

Els gràfics que segueixen il·lustren allò que mostra la taula. L’augment de produccions a Espanya té un recorregut ja llarg i no mostra signes de frenar, i la taxa de títols no estrenats es mou lleugerament per damunt del 20% des de fa temps també. Tant per a Catalunya com per a Espanya, les dades dels darrers exercicis tenen valor estadístic provisional, i no es poden treure conclusions definitives, encara.

Font : Elaboració de l’OPA sobre la taula de Carles José i Solsona amb dades de l'ICAA

Font : Elaboració de l’OPA sobre la taula de Carles José i Solsona amb dades de l'ICAA

Tornant a les dades de l’actualitat, les dades de l’ICAA indiquen que entre gener i febrer no s’ha qualificat cap film d’animació, i que la ficció (56 títols) supera els 42 documentals registrats. Caldrà analitzar més endavant com es tradueix aquesta composició del nombre de títols quan es traslladi al repartiment dels espectadors i dels ingressos obtinguts.

Els espera ara el trajecte comercial, que no sempre resulta fàcil, tot i que es tracti de pel·lícules amb una qualitat i prestigi fora de dubte, i de vegades amb un esforç de promoció gens menyspreable. Com a mostra, algunes xifres (provisionals) sobre espectadors en sala acumulats des de la seva estrena fins a finals de gener i finals de febrer de 2024 per a pel·lícules catalanes presents als Gaudí, extretes per Carles José i Solsona de les bases de dades de l’ICAA. Permet veure així no només el total acumulat sinó també el creixement durant el mes dels premis.