El debat sobre la intel·ligència artificial no pot ocultar els factors estructurals que determinaran el futur del sector: inversió, infraestructures i talent.

Si alguna cosa ha deixat clara l’edició de 2026 del Mobile World Congress (MWC) és que el futur de l’audiovisual s’està discutint cada vegada més en espais que, a primera vista, no semblen estrictament audiovisuals. El CES de Las Vegas ja apuntava en aquesta direcció, i al MWC —i en els seus esdeveniments paral·lels com el Talent Arena— les reflexions no només tenien un abast global, sinó també una dimensió de proximitat: empreses, professionals i estudiants omplint els pavellons i participant d’un debat que ja forma part del nostre ecosistema immediat.

Talent Arena XPro accés a Pl. Espanya. Font: Pròpia

En aquest context, cal deixar clara una reflexió que és alhora una tesi: l’audiovisual contemporani fa temps que no es pot entendre només des de la televisió, el cinema o les plataformes de streaming. Avui està profundament connectat amb la tecnologia digital, el videojoc, la distribució en línia i les noves formes de producció. D’aquest gir conceptual n’ha parlat l’OPA extensivament en els darrers anys, i ara s’hi afegeix un nou element que travessa tot el debat: la intel·ligència artificial.

Però abans de capficar-nos en aquest nou element, potser convé fer un pas enrere i reflexionar sobre l’impacte que ja estan tenint les noves formes de producció audiovisual —des de la producció virtual fins als entorns de renderització en temps real— sobre les polítiques de foment del sector.

Aquestes noves formes de producció requereixen equipaments, espais i infraestructures que permetin competir en un mercat internacional cada vegada més exigent. No es tracta només d’incorporar noves eines tecnològiques, sinó de construir una base industrial sòlida capaç de sostenir projectes de gran escala.

Aquesta idea, com he dit, no apareix en el buit. L’OPA ja l’ha anat treballant en peces recents: des del “Panorama Audiovisual a Catalunya 2024”, que mostra la transició cap a un consum cada cop més fragmentat i digital, fins a “Els moviments sísmics de l’audiovisual el 2025”, que interpreta aquests canvis com una reconfiguració estructural de l’ecosistema audiovisual. En la mateixa línia, “La vulnerabilitat de la indústria del cinema, ara i sempre” recorda que la tecnologia no elimina les fragilitats de base del sector, sinó que conviu amb elles.

En aquesta transformació constant el talent ocupa un lloc central i és quelcom en el que Catalunya té molt a dir-tant en oferta formativa, com en cantera de professionals especialitzats-. Disposem d’una xarxa d’universitats i centres formatius que durant anys han format en comunicació audiovisual, tecnologia digital i creació interactiva, entre d’altres àrees de clau de coneixement. Aquest talent nacional alimenta el creixement de l’ecosistema i contribueix a fer-lo atractiu per a projectes i empreses internacionals.

Ja no es tracta només de formar comunicadors, realitzadors, guionistes o tècnics de producció en el sentit tradicional. El sector demanda professionals que entenguin alhora la narrativa audiovisual, la tecnologia digital i els nous entorns de producció. Aquests perfils híbrids són cada vegada més valuosos en un context en què les fronteres entre audiovisual, videojoc, animació i tecnologia digital són cada vegada més difuses.

En aquest sentit, cada vegada es fa més evident que el desenvolupament professional dins del sector audiovisual combina habilitats tècniques (hard skills) amb competències transversals (soft skills). Les primeres inclouen coneixements en producció virtual, motors gràfics, tractament de dades, eines de generació i edició digital amb fluxos cada vegada més automatitzats. Aquestes habilitats han de conviure amb competències igualment rellevants: coneixement interdisciplinari, adaptabilitat a entorns altament canviants, pensament crític o sensibilitat narrativa. En un ecosistema on tecnologia i creativitat convergeixen, aquesta combinació és el que realment defineix els perfils professionals que el sector necessita.

No podem confiar-nos i hem d’entendre i atendre molt bé com nodrir aquests perfils, perquè Catalunya també ha esdevingut el gran destí de l’Estat per a mà d’obra estrangera altamente capacitada. Aquí troben un ecosistema perfecte on fer créixer projectes vitals i professionals. Durant molt de temps el debat estatal sobre el talent s’ha centrat sobretot en la captació de professionals internacionals, mentre a casa no hem mancat esforços per ser productors del nostre propi talent.  

Moltes empreses presents al MWC i al Talent Arena no busquen només professionals procedents d’altres països. També valoren cada vegada més els perfils que s’han format en institucions nacionals i que coneixen l’ecosistema creatiu i tecnològic del territori. La qüestió, per tant, no és com captar un talent global que ja hi està interessat en casa nostra, sinó com consolidar trajectòries professionals que permetin retenir el talent que es forma amb nosaltres.

Tornant al hype, hi ha un risc evident que es desprèn de moltes de les converses del congrés: la intel·ligència artificial apareix com una capa transversal que travessa tota la cadena de valor audiovisual. Des de sistemes de generació de continguts fins a assistents que automatitzen processos de producció o eines que permeten gestionar fluxos de treball més complexos. Però la IA, per transformadora que sigui, no pot substituir els fonaments d’una indústria audiovisual que portem anys construint.

En realitat, no tot es pot reduir al relat de la intel·ligència artificial. El risc del moment actual és que el debat públic sobre el futur del sector quedi capturat pel hype tecnològic, quan els canvis estructurals que determinaran la competitivitat de l’audiovisual europeu —i català— tenen a veure amb tres factors molt més profunds que hem anat esmentant: la inversió, les infraestructures i el talent.

Si Catalunya aspira a consolidar-se com un hub audiovisual de referència, haurà de continuar apostant per polítiques que reforcin l’ecosistema en el seu conjunt: inversió en producció, desenvolupament d’infraestructures i suport a iniciatives que connectin formació, talent i indústria.

La pregunta és si sabrem aprofitar aquest moment. Cal reivindicar també la feina feta fins ara per part dels diferents actors del sistema per continuar sent pal de paller en un moment d’extrema complexitat i transformació de l’ecosistema audiovisual. Un moment en què sovint predominen discursos d’alt impacte mediàtic, però no sempre acompanyats de la reflexió profunda que el sector necessita.