Ara fa un any vam publicar un estudi sobre la situació de la televisió pública a Europa, on proporcionàvem dades estadístiques comparatives, fèiem un repàs dels conflictes que travessaven els operadors i les polítiques dels països i plantejàvem els reptes que se’ls obren. Per això obrim l’any 2026 amb una actualització estadística, amb les dades disponibles, ja que el debat sobre la televisió pública ha augmentat en intensitat i convé comptar amb les xifres que poden ser d’utilitat.

En aquest marc d’actualització destaquen alguns fets.

Per un costat, el Regne Unit segueix treballant en la revisió del model de finançament de la BBC per als propers anys, i pel seu caràcter emblemàtic la resta d’Europa ho observa amb interès. Les alternatives al cànon en forma de subscripció o la introducció de la publicitat en alguns dels seus serveis són algunes de les idees que han circulat, a banda de les habituals consultes públiques adreçades en què tothom pot aportar el seu punt de vista. Hi ha, però, algunes coses clares: la BBC ha de reduir costos (estructura?) per a ser competitiva en la provisió de contingut competitiu amb les plataformes globals, i ha de buscar formes de generar ingressos fora del cànon. D’aquí l’important desplegament d’activitat de la filial BBC Studios, i l’anunci molt recent de l’acord de cooperació amb Youtube en producció de continguts i la seva distribució, alguns en exclusiva a la plataforma i amb possibilitat de generar publicitat fora del país.

Per un altre costat, les restriccions pressupostàries estan a l’ordre del dia en molts països. El més destacat a primers de 2026 és l’anunci que France Télévisions haurà de reduir la seva despesa en una xifra entre 85 i 100 milions (segons les fonts) en el marc dels pressupostos públics restrictius que s’han aprovat, a banda d’eixugar el dèficit de 2025. En total, parlen de reduir costos per un import de 180 milions aquest any. De moment, ja han revenut alguns drets esportius a canals privats, mentre expliquen que la seva prioritat serà la seva plataforma a la carta i els acords amb plataformes globals. I  això es produeix en un entorn hostil generat per l’extrema dreta, que va forçar a obrir el debat al parlament sobre el sentit de l’ens públic.

També a Bèlgica ha confirmat un augment de les retallades a la VRT, per sobre de les previstes inicialment, després que ja l’any passat reduís el pressupost en 15 milions i una cinquantena de llocs de treball. I als Països Baixos la proveïdora NOS ha començat l’any anunciant la reducció de canals de ràdio com a primer pas de les retallades pressupostàries que s’han d’engegar i complir el 2027, mentre el govern autoritza el prestador públic NPO ha augmentat la càrrega publicitària per compensar la baixada d’ingressos públics. A Irlanda, el govern ha instat la RTE a augmentar els ingressos comercials, perquè no allargarà la xifra de finançament públic directa de 725 milions acordada el 2024 per tres anys, quan va afrontar la possible fallida econòmica de l’ens per la crisi del pagament del cànon. En paral·lel, el 2025 ja van retallar 100 llocs de treball, dels 400 previstos. A Àustria es manté la congelació del cànon fins al 2029, amb el cost que això comporta. A Finlàndia, YLE té en marxa una retallada de 66 milions per al 2027, que ja ha comportat la supressió de més de 300 llocs de treball. A Dinamarca, la comissió que estudia el tema ha demanat que es reestructuri l’organització del servei públic regional de TV2 per enfront de les necessitats noves i recursos disponibles.

I a Suïssa, un nou referèndum al març (ja en van fer un el 2018) haurà de confirmar o desestimar una reducció del pressupost de la corporació pública, amb la reducció del cànon que paguen les llars des de 335 francs suïssos a 250. Paral·lelament, el govern ja ha anunciat que reduirà 900 llocs de treball fins al 2029 per complir el pla de retallar fins llavors 290 milions d’euros.

La nota positiva més positiva la tenim a Suècia, ja que es va aprovar augmentar el pressupost dels ens públics de ràdio i televisió d’aquest any en un 3%, un 2% cada any entre 2027 i 2030 i un 1% del 2031 al 2033. Aquestes xifres, no obstant, han estat rebudes amb alertes per diversos sectors davant la possibilitat que no els permeti mantenir el seu rol en l’ecosistema comunicatiu.

En definitiva, el context en què es mouen els prestadors públics audiovisuals en engegar 2026 es pot resumir en:

1. Restriccions econòmiques –que en alguns casos ja venen d’abans i en altres se situen a l’horitzó- i les seves conseqüències laborals i organitzatives, de producció de contingut i de proposta editorial i foment de la producció independent. 

2. Crítiques al seu rol informatiu i comunicatiu, centrat en el dilema de la imparcialitat i el pluralisme i amb fortes amenaces per part de la dreta política més extrema i els mitjans i serveis de comunicació que els són més propers. Els defensors del manteniment dels ens públics audiovisuals, per contra, no han incorporat –pràcticament- arguments nous al seu discurs.

3. Necessitat de construir un nou esquema per a les relacions amb les plataformes globals. Del discurs que els cal ser prestadors forts per afrontar la competència amb Youtube i els VOD, mitjançant plataformes pròpies, s’ha passat a buscar-hi aliances. Amb YouTube la BBC, però també es parla –almenys- a França i els països nòrdics d’ampliar la cooperació. Amb Amazon, RTVE, la RAI i France Télévisions. I amb Disney+, la mateixa RTVE i la ZDF alemanya.

Les dades més recents

A partir de les dades que proporciona l’European Audiovisual Observatory en el seu recent Yearbook 2025, des de l’OPA hem preparat les actualitzacions (fins a 2024) de les taules i gràfics que permeten tenir una visió comparativa del panorama de la televisió pública a Europa.

1. Les plataformes globals i alguns dels altres jugadors dels Estats Units es desmarquen al capdavant

La taula 1 i el gràfic mostren la progressió dels darrers cinc anys dels principals jugadors. Les corporacions públiques i els grups empresarials privats europeus progressen amb més dificultat que Netflix, Youtube i Amazon Prime Video, encara que aquesta darrera amb ingressos menors. Al capdavant, però, es manté Comcast, per l’aportació de la plataforma Sky, pionera de la televisió de pagament a Europa i amb implantació al Regne Unit, Alemanya i Itàlia.

2. El rànquing de prestadors públics europeus, amb la BBC i l’ARD distanciades

En el rànquing dels prestadors públics a Europa per ingressos totals (públics més comercials) no hi ha canvis substancials respecte als anys anteriors, però la distància de la BBC i l’ARD respecte a les corporacions francesa i italiana va augmentar entre 2019 i 2024, ja que FTV i la RAI van situar-se entre les de creixement més baix. Per això, per volum d’ingressos ja se situen més a prop de la resta de prestadors, com mostra la taula 2.

A la taula també es constata que l’any 2024 encara totes les corporacions públiques van incrementar els ingressos totals respecte a l’any anterior.

La taula 3 mostra el rànquing dels ingressos públics exclusivament de les corporacions i hi ha algunes dades a destacar. La primera, que el darrer any les dues corporacions alemanyes van reduir el finançament públic, mentre a la resta d’Europa es mantenia un lleuger creixement. Però si s’amplia la mesura al període que abasta l’any anterior a la pandèmia fins al 2024, encara la majoria van tenir creixement (excepció, la noruega NRK), però més de la meitat amb un sol dígit en aquests sis exercicis. Això podria significar en molts casos una reducció  de capacitat econòmica si es té en compte la inflació.

La confrontació de les taules 2 i 3 permet identificar un valor de gran importància: el pes que té el finançament públic en el total d’ingressos de les corporacions de radiotelevisió públiques. Entre les dades més rellevants, la taula 4 mostra que els països nòrdics es mantenen de forma regular per damunt del 90% de recursos públics, juntament amb RTVE. La CCMA se situa en un segon bloc, entre les corporacions que es financen entre el 80% i el 90% amb fons públics, juntament amb eles dues alemanyes, la suïssa i la portuguesa.

Per sota del 80% destaca el cas de la BBC, que obtenia el 2014 ja quasi el 30% dels recursos del seu braç comercial, després que els anys anteriors els ingressos públics no mostressin un creixement clar, entre altres raons per la congelació del cànon. I encara amb més pers dels recursos comercials té la corporació irlandesa, per sota del 60%, una mica lluny de les corporacions italiana, austríaca i la pública flamenca dels Països Baixos.

3. El rànquing per països, amb una diferència encara més gran entre el Regne Unit, Alemanya i la resta

En sumar els ingressos dels diversos ens públics que presten els serveis televisius en cada país (taula 5), és possible establir un altre rànquing per entendre el panorama europeu. Tot i una lleugera baixada el 2024, Alemanya es manté al capdavant i és l’únic país que supera els 10.000 milions anuals d’ingressos totals de les corporacions audiovisuals, seguida cada cop de més a prop pel Regne Unit, per l’aportació d’ingressos comercials. El tercer lloc correspon a França, amb menys de la meitat d’ingressos que Alemanya, i ja molt més lluny la resta de països.

Cal destacar també l’increment d’ingressos de les corporacions públiques espanyoles, RTVE i les autonòmiques, que s’acosten a la xifra d’Itàlia, per bé que en aquest cas únicament amb la RAI. I també és important assenyalar que l’increment de prop de 50 milions de la CCMA el 2024 la situen entre les corporacions amb un increment més alt de recursos en el període 2019-2024.

Pel que fa al rànquing segons el volum de recursos públics obtinguts, el canvi més destacat és que Espanya se situa per davant d’Itàlia i passa al quart lloc. L’altra dada que cal ressaltar és que Alemanya destina quasi 9.000 milions de diners públics a les corporacions audiovisuals públiques, molt per davant dels 5.000 milions que obtenen els ens del Regne Unit.

4. Ingressos per càpita de les corporacions públiques: Catalunya i Espanya a la part baixa del rànquing.

Un altre indicador fonamental per a l’anàlisi de les polítiques nacionals respecte a l’audiovisual públic és la ràtio entre ingressos totals i ingressos públics respecte a la població de cada lloc.

La comparativa entre països aporta una informació rellevant, però cal advertir que no està ponderada d’acord amb el nivell de preus de cada país. Aquesta ponderació es va fer en el Llibre blanc de l’audiovisual a Catalunya (2016, amb actualització de 2019, gràfics 12 a 14)[1]. El rànquing no canvia de forma significativa respecte al que aquí es presenta.

Per volum d’ingressos totals per persona, l’any 2024 Dinamarca encapçalava el rànquing per damunt de Suïssa (taula 7), però això és degut a l’aportació de TV2, servei comercial per a tot el país però en mans de l’operador públic. La taula permet comprovar l’escassa homogeneïtat de valors entre els països, un fet que posa en alerta sobre la viabilitat d’incorporar a les polítiques nacionals mesures d’uns països a altres.

Els ingressos totals de la CCMA per habitant de Catalunya no difereixen del total espanyol, si se sumen els resultats econòmics de RTVE i la totalitat de les corporacions autonòmiques, però gairebé dupliquen els que obté l’ens estatal RTVE. Però en un cas i l’altre se situen a la part baixa del rànquing, emparellats amb Itàlia, gairebé amb una quarta part dels ingressos de l’ens públic danès i menys de la meitat que els anglesos i alemanys.

El rànquing d’ingressos públics per càpita situa Dinamarca en xifres similars a la resta de països nòrdics i Alemanya, i per damunt només hi havia el 2024 -molt destacat- el cas de Suïssa, ara pendent del que pugui passar amb el referèndum del març. El Regne Unit baixa posicions i  queda lluny dels ingressos públics d’aquests països.  La CCMA a Catalunya i el conjunt de l’audiovisual públic espanyol, en aquest rànquing es desmarca clarament d’Itàlia, però es manté encara per sota de França i Irlanda, amb les xifres de 2024.

El gràfic 3 mostra visualment la comparació entre la selecció ampliada de països que s’han considerat.

5. Quota de pantalla dels prestadors públics (en el televisor), una gran estabilitat

Un dels indicadors usats habitualment per a avaluar l’impacte de les corporacions públiques de televisió és la quota de mercat que obtenen i com evoluciona. Tot i que el visionat de continguts televisius en altres pantalles és cada cop més important, encara avui la mesura contrastada i d’ús comú fa referència exclusivament a veure la televisió lineal i a la carta en el televisor.

La taula 8 mostra que els canvis que hi ha hagut en la quota de pantalla dels operadors públics són mínims en els darrers anys en la majoria de països, ja que no oscil·len més enllà dels 3-4 punts, amb l’excepció de Dinamarca (però s’hi sumen el servei públic i el servei comercial de l’operador públic).

Els fets més destacats aquí són la gran diferència entre països, i sobretot la correlació força significativa  que hi ha entre els indicadors econòmics (ingressos per càpita) i la quota de pantalla que obtenen els operadors públics. Hi ha excepcions, però, fruit de la composició de cada mercat i el nivell d’oferta i competència existent, i un dels casos més destacats és el d’Espanya, ja que el conjunt de corporacions públiques se situa a les darreres posicions del rànquing.

6. Les televisions públiques regionals a Europa

La darrera taula que hem actualitzat fa referència al rànquing de corporacions públiques i empreses dedicades a l’audiovisual local i regional. Com en anys anteriors, el 2024 les grans corporacions dels länder alemanys encapçalen la relació, amb  quatre casos molt per damunt dels 1.000 milions d’ingressos. Amb tot, el 2024 la majoria d’aquests ens no van incrementar els ingressos.

Després de les televisions alemanyes se situen, per volum d’ingressos, les corporacions autonòmiques espanyoles, amb un avantatge gran de la CCMA per damunt la resta. I també molt per davant del canal en idioma gal·lès S4C. 

De la resta de països que compten amb operadors de televisió locals, entre els que van obtenir ingressos superiors als 10 milions l’any 2024 es pot esmentar el cas dels canals privats als Països Baixos, i algunes iniciatives a Itàlia, França i Dinamarca.

L'OPA compta amb el suport econòmic de la Direcció General de Mitjans de Comunicació, del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

[1] https://www.cac.cat/sites/default/files/Llibre%20blanc%20de%20l%E2%80%99audiovisual%20%28Actualitzaci%C3%B3%202019%29.pdf.