Els serveis de vídeo a la carta per subscripció (SVOD, per les sigles en anglès) són actualment el centre d’atenció en el paisatge audiovisual, en paral·lel amb la davallada de la televisió lineal tradicional. Les darreres setmanes ho estem veient amb la profusió d’articles publicats del seguiment informatiu de la pugna entre Paramount i Netflix per comprar Warner Bros. Discovery, o almenys la seva plataforma HBO Max i les productores que l’alimenten. Sense l’oferta de Netflix, el tema l’haurien seguit només els inversors i els analistes del sector audiovisual.

Però l’interès pels serveis de SVOD se situa molt més enllà d’aquesta batalla dels colossos dels Estats Units. És un fet que la seva existència i la seva expansió afecten de ple el centre del paisatge comunicatiu, disputant l’atenció del públic als operadors de les televisió lineal que durant anys han tingut l’hegemonia, i disputant-los també la batalla pels continguts gràcies a la capacitat de fer economies d’escala amb la seva oferta global. En el centre d’aquest paisatge només un altre servei ha estat capaç d’alterar la situació: Youtube. Aquest albergador-plataforma-servei d’intercanvi de vídeos va ser el primer que va arrossegar l’atenció audiovisual cap a dispositius diferents al televisor tradicional. Avui, amb la televisió connectada a internet, en alguns països ja és el servei més usat també a la pantalla televisiva.

L’efecte dels principals proveïdors de VOD (sobretot SVOD) i de Youtube es pot comprovar arreu. Només cal veure com ha canviat el mapa audiovisual a Catalunya o Espanya (i qualsevol altre país) ara que s’han complert els deu anys de presència de Netflix al nostre mercat. I no perquè no hi hagués altres propostes de VOD: Filmin va pels vint anys de vida, per exemple, i la CCMA va ser de les primeres corporacions a obrir la seva plataforma de televisió a la carta. La causa és la capacitat d’aquests gegants per a esdevenir serveis finalistes per als usuaris i alhora socis imprescindibles per a la resta de participants del que -ara sí- podem anomenar ecosistema audiovisual.

Subscripcions als serveis de SVOD a Europa

La fortalesa d’aquests jugadors es posa de manifest en la taula que segueix. Dels 278 milions de subscripcions que hi havia a Europa l’any 2024 (segons l’European Audiovisual Observatory: Yearbook 2025) una tercera part eren a Netfix i exactament la meitat corresponien a Netflix i Amazon. I la suma de tots els serveis propietat d’empreses dels Estats Units arriba al 80% de les subscripcions europees.

Cap operador privat europeu, en canvi, superava els vuit milions de subscriptors, per la dificultat d’establir-se més enllà de la seva àrea d’actuació tradicional. I els operadors públics, per definició, tenen també les seves limitacions naturals.

Lògicament, quant a països abastats, són també les plataformes globals d’origen als Estats Units les que arriben a una xifra més alta. Netflix està en tots els estats de l’univers europeu considerats per l’Observatory, però les altres tenen clients a gairebé arreu. Entre les que tenen la base a Europa, només Dazn és present a vint països europeus, per la seva vocació de plataforma global especialitzada en esports.

Principals serveis de SVOD per OTT, per nombre de subscripcions a Europa (desembre 2024)

Serveis de SVOD i serveis VOD de proveïdors de televisió de pagament (tots en OTT)
Estimacions. Xifres en milers de subscripcions. Univers: 41 països

Selecció d'empreses

Font: Elaboració de l'OPA amb dades de Dataxis recopilades per l'European Audiovisual Observatory (Yearbook 2025)

(1): Per a cada empresa es prenen en consideració els països amb menys de 1.000 subscriptors

Nota: a la font no consten dades del servei Movistar Plus+

L’evolució recent dels principals proveïdors de SVOD de gran abast es pot comprovar en el gràfic que segueix. Netflix i Amazon són els dos únics que han mantingut un creixement net en tot el període que va de 2019 fins al 2024. Cal advertir que el gràfic s’ha elaborat amb dades de dues empreses diferents, per la qual cosa la consolidació de tendències per a la resta dels SVOD pot ser esbiaixada.

En tota cas, els dos líders es mantenen almenys amb el 50% de les subscripcions europees als SVOD en tots els anys, tot i l’arribada de nous competidors.

L’increment de persones usuàries de Netflix i Amazon i l’arribada de la resta de plataformes amb vocació global són el motor del creixement total del volum de subscripcions, que va ser molt gran l’any 2020 (any de la COVID) però que ha continuat, encara que amb taxes molt més modestes, com mostra la taula que segueix.

La densitat de subscripcions en funció de la població de cada país genera un rànquing amb grans diferències. Dinamarca i Noruega es destaquen al capdavant, juntament amb el Regne Unit i els Països Baixos per davant d’Alemanya i França. Espanya se situa a la part baixa, i Itàlia amb una de les xifres més baixes de la selecció de països (26%).

La taula següent ofereix l’evolució del nombre de subscripcions per països. En termes absoluts, els cinc més poblats d’Europa occidental aporten més del 60% de les subscripcions, en un rànquing que encapçalen amb molta diferència Alemanya i el Regne Unit, seguides de França, i en el qual Espanya mostra una major implantació que Itàlia, però ambdós amb una tercera part de subscriptors que els líders.

Aquestes xifres mostren una evolució interanual molt variable, més enllà del creixement espectacular l’any 2020. Els anys següents, els països més endarrerits, com Suïssa, Portugal i Grècia, tenen les taxes més elevades de creixement.

Ingressos dels serveis de SVOD

Des de la perspectiva econòmica, els serveis de SVOD originàriament en OTT van tenir un impacte de prop de 26.000 milions en els 41 països del perímetre mesurat per l’European Audiovisual Observatory. Tres països concentren més de la meitat d’aquests ingressos: Regne Unit, Alemanya i França, com es pot veure a la taula que segueix.

Malgrat les diferències entre els països i en els diversos anys, a la taula següent es pot comprovar com els ingressos generats pels serveis de SVOD tenen un creixement interanual de dos dígits, majoritàriament. L’excepció notòria és Noruega, que només l’obté en un exercici, i també Suècia (dues vegades).

Tanquem aquest informe amb el rànquing d’ingressos per operador elaborat per l’European Audiovisual Observatory  (amb dades de Dataxis)[i].

 Font: European Audiovisual Observatory (Top players in the European AV industry).

Com indica l’informe, Netflix acapara pràcticament el 40% dels ingressos de subscripcions a SVOD a Europa, i els operadors d’origen als Estats Units ocupen la majoria dels primers 10 llocs, acompanyats de Dazn (amb seu al Regne Unit), Viaplay i RTL.

Per a aquests grans operadors, la darrera taula presenta la comparació entre la seva quota de mercat en termes de subscripcions i d’ingressos. Destaca el fet que Netflix amb el 33% de les subscripcions acapara el 40% dels ingressos a Europa, mentre que Amazon té la situació inversa: amb el 17% de subscripcions obté el 14% dels ingressos. Una desproporció que també es dona a Warner Bros. Discovery.

I és important assenyalar també el cas de Dazn, ja que amb només el 2% de les subscripcions (i amb presència a 20  dels 41 països d’Europa) aconsegueix el 6% dels ingressos del sector. El preu elevat dels seus serveis explica aquesta situació, i que tot i ser el desè operadors per nombre de subscripcions sigui el quart operador per volum d’ingressos.

[i] New media: US players got over 80% of all revenues from SVOD and in-video OTT ads - European Audiovisual Observatory

Short https://go.coe.int/MY3UH