•  
   

10. Calidoscopi

Social big data (dades massives i xarxes socials)

Frederic Guerrero-Solé

Frederic Guerrero-Solé, professor de Sociologia de la Comunicació i investigador en Social Media del Departament de Comunicació de la UPF

L’increment exponencial de la quantitat de dades accessibles, processables i analitzables a gairebé tots els camps de l’activitat humana ha suposat una revolució per al coneixement. Sovint, llegim sobre els beneficis de les anàlisis del big data (dades massives) en camps com la física, la biologia o les neurociències que repercuteixen en la millora de la tecnologia i el benestar de les persones. Però l’ús de les tècniques de dades massives, l’objectiu principal de les quals és la identificació de patrons i la predicció de determinats successos, per part de les xarxes socials (l’anomenat social big data), resulta molt més controvertit per les vulneracions constants de les privacitats individual i col·lectiva. A més, sistemàticament es denuncien pràctiques abusives en què els usuaris són sotmesos a proves experimentals sense el seu consentiment, o en què les plataformes socials comparteixen dades sobre l’estat anímic dels usuaris per ser utilitzades amb finalitats comercials.

“Sistemàticament es denuncien pràctiques abusives en què els usuaris són sotmesos a proves experimentals sense el seu consentiment”

Com ja indicava l’expert en tecnologia i mitjans, Neil Postman, a Five things we need to know about technological change, qualsevol millora tecnològica té aspectes positius i negatius, i sempre hi ha una part de la població perjudicada per la innovació tecnològica. En aquest sentit, i més enllà dels aspectes positius i negatius de l’ús de la tecnologia en si, les dades massives plantegen també el problema del knowledge gap (bretxa del coneixement), hipòtesi introduïda per Tichenor, Donohue i Olien l’any 1970. La hipòtesi proposa que l’increment de la informació a la qual tenen accés els individus a través dels mitjans provoca que les capes de la societat amb un estatus socioeconòmic superior adquireixin coneixement a un ritme molt més alt que les capes d’estatus inferior. Això provoca un augment de la diferència de coneixement entre estrats socials a mode d’espiral. Malgrat que les noves tecnologies van ser interpretades en un primer moment com a eines de disminució de la bretxa de coneixement, el fenomen big data és un element que pot dilatar de nou aquesta distància i fer encara més desigual la distribució del coneixement.

Actualment, molt poques organitzacions tenen accés a les grans quantitats de dades que es generen constantment. Algunes, com Alphabet, Facebook o Microsoft, estan amenaçades de ser considerades monopolis. D’altra banda, també són poques les companyies que poden processar les dades, analitzar-les i, posteriorment, generar-ne coneixement, que repercuteix en una millora dels seus productes, que atrau més clients, els quals aporten encara més dades, i es genera una dinàmica en espiral que augmenta aquest nou big data knowledge gap.

“Qualsevol millora tecnològica té aspectes positius i negatius, i sempre hi ha una part de la població perjudicada per la innovació tecnològica”

De les capacitats comunicatives, hem passat a les capacitats de computació. A més, en la majoria de les ocasions el coneixement resultant no és socialitzat, sinó que s’utilitza amb finalitats comercials. Una anàlisi del discurs a Twitter publicat l’any passat ja ens indicava que els principals actors interessats en les dades massives són els financers, i l’objectiu, la predicció de successos i de comportaments.

Els camps del periodisme i la comunicació en general no es deslliuren del fenomen big data. L’anàlisi de les interaccions en xarxes socials, per exemple, ha permès l’obtenció de resultats molt rellevants respecte a les actituds i els comportaments dels usuaris. Tanmateix, en la majoria dels casos l’accés a les dades és parcial, i les condicions de processament i d’anàlisi, limitades.

“Els principals actors interessats en les dades massives són els financers, i l’objectiu, la predicció de successos i de comportaments”

La Universitat, en particular, no és aliena a aquesta dinàmica, i ha de ser una peça clau per a la integració de les dades massives en institucions públiques capaces de socialitzar cadascuna de les anelles de la cadena i retornar a la societat un coneixement que, altrament, difícilment obtindrà i que, en la majoria dels casos, prové de la societat mateixa.