•  
 

5. Calidoscopi

Els reptes de la simbiosi humà-ordinador

Sergi Valverde

Sergi Valverde: Laboratori d’Evolució de la Tecnologia, Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC)

La capacitat d’explotar la tecnologia per millorar l’adaptació al medi no és exclusiva dels humans, però som l’única espècie capaç de desenvolupar tecnologies complexes i, específicament, ordinadors electrònics. Les conseqüències d’aquest nou tipus de coevolució entre humans i tecnologia són enormes i deixen una petjada important en els estils de vida, les interaccions socials i el medi ambient. Tot i així, no és fàcil predir si aquestes interaccions seran majoritàriament beneficioses o no. La nostra espècie va evolucionar en un entorn molt diferent dels espais altament tecnològics actuals, cosa que defineix un nou conjunt de problemes i reptes per a la biologia.

El 1960, el psicòleg J.C.R. Licklider va suggerir que la relació simbiòtica entre els dispositius informàtics i els humans era un fet inevitable. Aquesta visió, aleshores futurista, es va convertir en una realitat habitual només 50 anys després. Estem literalment envoltats d’ordinadors a casa, treballant a l’oficina o caminant pel carrer. Un estudi recent va determinar que, de mitjana, cada persona toca el telèfon mòbil més de 2.600 vegades al dia (els usuaris extrems el toquen més de 5.400 vegades al dia) i se'l mira aproximadament 262 vegades al dia, és a dir, un cop cada 5,5 minuts. De fet, no seria estrany veure aviat un augment de la freqüència de les interaccions entre humans i ordinadors, a mesura que nous dispositius informàtics, com els ordinadors portables, envaeixen progressivament més espais de la nostra vida quotidiana.

L’ús d’ordinadors ha permès una major eficiència en l'execució de tasques, noves formes d’entreteniment i col·laboracions a gran escala. Les tecnologies de la informació han aportat beneficis evidents a la nostra societat. Però l’ús generalitzat també genera inquietuds. Els investigadors han constatat que l'ús del mòbil cinc o més hores al dia implica un major risc d'obesitat i altres hàbits associats a malalties cardiovasculars. També implica problemes de salut mental. La tecnologia de la informació ha ajudat al desplegament de sistemes de vigilància a gran escala capaços de rastrejar persones i d'identificar emocions humanes, i molts grups de defensa dels drets civils i la privadesa han expressat la seva oposició contra aquesta vigilància contínua dels ciutadans.

Licklider preveia un futur en què la cognició artificial superaria les nostres capacitats i esdevindria efectivament independent de nosaltres. Es basava en la suposició que la simbiosi humà-ordinador seria en gran mesura beneficiosa i, per tant, fomentaria l’ús dels ordinadors per “potenciar l’intel·lecte humà alliberant-lo de les tasques trivials”. Més recentment, aquest enfocament s'ha ampliat amb l'aplicació a gran escala de l'aprenentatge automàtic a gairebé tots els àmbits del coneixement, inclosa la ciència. Els crítics han advertit que hauríem de valorar aquests primers èxits amb escepticisme, ja que aporten solucions que no comprenem del tot. Potser estem deixant el nostre vell somni d’entendre la natura a mans dels algoritmes, que paradoxalment han començat a reflectir l’enorme complexitat del món que els envolta.