3. Calidoscopi

Cal un gir ideològic

Arnau Roig

Arnau Roig, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF

Em pregunten “on són les dones” i he d’admetre que tinc un punt de vista privilegiat sobre el tema, el d’un home en una facultat on la dona és la norma: la gran majoria de les meves alumnes, un gran nombre de companyes… Les dones són el dia a dia de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge. L’única a la UPF on hi ha gairebé paritat de catedràtics i catedràtiques i on les professores titulars són majoria. L’única que només té professores agregades (i no agregats). Tot i així, quan mirem la resta de facultats, ens adonem de l’oasi en què vivim i del camí que queda per recórrer.

Aquestes dones, les meves companyes, porten temps lluitant per reclamar els espais tradicionalment ocupats pels homes, i cada vegada som més les que creiem que cal anar més enllà de les bones intencions i de la igualtat numèrica, i fer un canvi estructural en la nostra manera d’educar. És veritat, necessitem tenir més dones en càrrecs amb poder per instigar un canvi; però també cal començar un gir ideològic que remogui les mateixes bases de la nostra docència.

El nou mínor en Estudis de Gènere o campanyes com Docència #AmbPerspectiva per fer visible la manca d’autores als nostres plans docents, les dinàmiques de poder entre homes i dones a l’aula, el biaix heteropatriarcal dels continguts…, han fet que molt(e)s altres com jo ens replantegem que hem d’oferir a l’alumnat una bibliografia més paritària, una experiència més inclusiva i un pensament crític que faci visibles els biaixos. És la nostra tasca, de professors i professores, ajudar a educar i empoderar el gran nombre de dones que omplen les nostres aules, i també ensenyar a pensar el privilegi dels nostres homes.

I és que no és una qüestió de qualitat ni de marginalitat –ens superen en nombre, a la facultat i al món–. Es tracta de deixar parlar i d’escoltar, de fer allò que més ens costa: perdre privilegis i fer que d’altres els perdin també. Dir prou a algú que monopolitza la conversa per deixar espai a altres veus (acostumades i educades per callar de ben petites); criticar autors consagrats perquè, tot i tenir una aportació genial a la disciplina, també tenen una ideologia tòxica; deixar de disculpar amb allò que si “a l’època era normal” i qüestionar el que percebem com a normalitat. En definitiva, mirar amb perspectiva de gènere i assumir-la des de l’acadèmia. 

A la meva aula, hem començat a recuperar literatura feta per dones i traduir-la a l’anglès per millorar la seva visibilitat. Però no ens donem per satisfetes i treballem per fer un canvi més radical: compartim el nostre treball sota llicències de cultura lliure per fer-lo accessible; reflexionem sobre el colonialisme en aquestes obres de segles anteriors; indaguem en les dinàmiques dels treballs en grup per localitzar abusos de poder. El canvi serà interdisciplinari o no serà.

Quan em pregunten on són les dones, m’agrada pensar que, per sort, les tinc ben a prop i que m’ensenyen dia a dia que elles són el futur.