“M'és igual allò que digui La Vanguardia, jo tinc Twitter!”. Això ens deia en una recerca que estàvem fent l'any 2011 una jove activista veïnal que pocs anys després seria diputada al Parlament de Catalunya. Estava exagerant? Podem comparar el nostre compte de Twitter amb els mitjans de més difusió a la nostra societat? Twitter li servia per desfogar-se; però, per a alguna cosa més?

Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram...), cadascuna amb les seves pròpies característiques i diferències significatives, han contribuït a canvis en les nostres maneres de ser i de fer. Aquesta activista considerava que Twitter li donava un altaveu capaç de competir amb altres d’existents. Això, i molt més, ens diuen diferents recerques.

Les xarxes socials tenen una gran capacitat democratitzadora; ens ofereixen unes possibilitats que tindrien un cost, econòmic o en altres recursos, molt elevat i potser inaccessible. Les xarxes socials poden facilitar el coneixement, els debats, les interaccions, les diferents actuacions que vulguem desenvolupar... És habitual escoltar crítiques a les xarxes socials, a allò que s'hi diu i s'hi fa... Hi ha motius per pensar i repensar com les utilitzem, i per no oblidar que Facebook, Twitter o Instagram són projectes de negoci... Però no hauríem de deixar de tenir present un punt, al meu parer encara més important: en societats grans i plurals que es volen democràtiques necessitem eines que ens permetin conèixer, trobar-nos, dialogar, debatre, actuar... Les xarxes socials són un element necessari en el camí per construir una societat democràtica.

Jo faig servir Twitter per mantenir-me al dia i publicitar esdeveniments científics importants. Linkedin per al mateix i, a més, per publicar ofertes de treball o de beques de doctorat i per estar informat i informar del meu treball de recerca a través de grups d'interès. A Facebook, hi faig tot l'anterior i també em serveix per comunicar-me amb els meus col·legues propers. I, finalment, Meetup per estar informat dels esdeveniments que ocorren a prop d'on visc i treballo.

L’evolució i el creixement de les diferents xarxes socials tendeix cap a l’intent d’apropiació de l'àmbit de les altres. En alguns casos a través de l'adquisició d'empreses (Facebook va comprar Instagram; Microsoft va comprar Linkedin) o a través de grans companyies d'Internet que no posseeixen xarxes socials i que volen posicionar-se creant-ne de noves, sovint sense gaire èxit, com és el cas de Google+.

Al seu torn, les xarxes socials seguiran envaint altres serveis com el correu electrònic, el xat, la compartició d’imatges…, fet que portarà a la consolidació encara més gran del mercat i a una convergència de tots aquests serveis en plataformes úniques. No obstant això, la tendència a fragmentar que produeixen les apps pot contrarestar parcialment aquest procés.

L'ús cada vegada més freqüent i habitual de les xarxes socials, com Twitter, Facebook o Instagram, en què els seus usuaris comparteixen les seves inquietuds, opinions i informació personal i de salut, han demostrat un gran potencial per poder detectar i predir diversos problemes de salut, cosa impensable fa pocs anys.

Reconèixer i interpretar l'existència de determinats patrons mitjançant la utilització d'eines d'anàlisi de textos i imatges basades en mineria de dades, machine learning i eines de big data, permet la detecció de patologies diverses, com els trastorns mentals o el maneig eficient de desastres naturals. En un futur immediat, aquest coneixement ha de facilitar a les institucions sanitàries i als professionals la presa de decisions, el control de problemes de salut molt diversos, la creació de serveis personalitzats o la predicció d'epidèmies.

Les xarxes socials són un gènere del tot nou, a diferència del correu, el llibre o fins i tot la web, que només "han canviat de pell". Encara som a la fase d'expansió, de manera que segur que canviarà tot en els propers anys. Sembla que estem anant del text a la imatge i de l'escrit a la parla, perquè els joves deixen l'escriptura i publiquen vídeos i fotos. Tot just estem aprenent a usar-les per a cada cosa (divertir-se, fer negocis, aprendre), a distingir cada perfil (personal, professional, privat, etc.) i a assumir els riscos que suposen (col·lapse digital, exposició pública, distracció, etc.).

Preocupa molt la persecució ideològica d'algunes idees —i només unes—, la imprudència de força internautes a exposar dades personals, la proliferació de fakes i mentides —que sembla que està canviant la naturalesa de les notícies i de la manera de llegir—, o la insensibilitat que tenen alguns estudiants a les classes, quan estan més pendents del xat que de l'exposició d'un company.

A la UPF? Doncs, fem com la resta d'institucions: Twitter per a les altes esferes (polítiques, científiques o acadèmiques) i la resta per a les aplicacions quotidianes (propagació d'articles, grups de docència, grups d'intercanvi entre professors o alumnes, etc.). Ja fa molts anys que avancem per ser un centre "sense paper" (o amb "molt poc paper"), de manera que suposo que en el futur en tindrem encara més; però esperem no arribar a la distòpia que retrata prou bé Black Mirror ("Caiguda en picat”, primer capítol de la tercera temporada).

En l'última dècada, i en concordança amb el que s'anomena "user-generated content" a la web, nous serveis en línia per compartir, connectar i difondre resultats de recerca han vist la llum. Portals web com ara ResearchGate o Academia.edu són veritables xarxes socials científiques que atreuen cada vegada a més investigadors i institucions científiques. Això també passa amb LinkedIn, més bolcada al "professional", però amb molta influència en el sector acadèmic.

Aquestes xarxes s'han transformat en notables "hubs" per a la interacció i el debat científic així com per a la recerca d'informació. No són poques les universitats i els investigadors actius en aquestes xarxes i també en les més tradicionals com Twitter i Facebook, que les fan servir per disseminar i expressar opinions sobre temes particularment rellevants: noves publicacions, participació en esdeveniments científics, comentaris, etc.

Des del punt de vista de la mineria de textos i el processament del llenguatge natural, aquestes xarxes són especialment atractives, ja que hi podem trobar opinions d'experts així com judicis de valor i debats científics que poden ser recol·lectats automàticament, processats i interpretats per facilitar la recerca d'informació, la classificació de textos, l'obtenció automàtica de respostes, la recerca d'experts o la identificació de temàtiques emergents.

El meu interès se centra a com aprofitar aquesta informació tan rica per donar una millor interpretació als continguts científics i així millorar ara els sistemes d'extracció d'informació o resum automàtic.

Tot i certs discursos catastrofistes que sobresurten avui en dia, la meva experiència amb les xarxes socials ha estat altament positiva. Estic a Facebook, Twitter Linkedin, Instagram i, actualment, la meva activitat principal de blogging la desenvolupo a través de www.hipermediaciones.com.

Si bé a Facebook hi ha molt "aldarull", és una plataforma on puc mantenir intercanvis amb col·legues amb els quals tinc una relació molt fluida en el "món real". Twitter, en canvi, és una de les meves fonts principals d'informació sobre qüestions acadèmiques i científiques. L'important és saber tenir cura de la llista de persones a les quals segueixes. Pel que fa al blogging, em sembla un canal que, si bé "sona a vell", segueix sent una excel·lent plataforma d'intercanvi. En el meu blog Hipermediaciones, que té al voltant de 150.000 visionats per any, és un espai per difondre les meves publicacions científiques o per deixar caure hipòtesis o idees. Molts articles científics que vaig escriure van néixer com a textos al meu blog. En síntesi, crec que tot investigador ha de difondre els seus treballs i mantenir converses amb els seus col·legues, totes aquestes plataformes, ben gestionades, són molt útils per aconseguir aquests objectius.

De vegades, em sorprenc quan trobo joves doctorands que no estan en aquestes xarxes o, fins i tot, les rebutgen. Amb aquestes absències perdem tots. Pel que fa al futur, l'evolució mediàtica és un fenomen complex i no es poden fer moltes previsions. Només podem dir que seguiran apareixent noves plataformes i que hi haurà migracions d'usuaris. Ahir va ser Tuenti, després Facebook i Twitter; demà ja veurem...

Les aplicacions de les xarxes socials en l'àmbit acadèmic són diverses i la seva utilització com a eina docent constitueix una realitat. Prestigioses universitats i revistes científiques de referència mundial les utilitzen per difondre el coneixement científic i motivar la participació, proporcionant oportunitats per a la innovació i el desenvolupament de majors capacitats de la docència virtual. Aquestes eines doten de més autonomia els estudiants, faciliten el treball col·laboratiu i la interacció didàctica amb els altres alumnes i professors.

L'ús de les xarxes socials com a element docent anirà adquirint un major protagonisme a les aules, fet que requerirà el replantejament d'estratègies i d’itineraris docents actuals, una formació específica de l'alumnat i del professorat en el seu ús i un esforç per part de les universitats per adaptar-se a aquest nou escenari.

Les xarxes socials han tingut un impacte enorme en l’activitat acadèmica des de perspectives molt diferents. En el meu cas, s’han convertit en l’objecte d’estudi preferent de les meves recerques, i m’han permès tenir coneixement del comportament dels individus en els debats polítics a través de les xarxes, entre moltes altres qüestions.

Pel que fa a la seva evolució futura, és difícil de predir. Les xarxes socials actuals són plataformes en constant evolució, que muten segons les necessitats de milions d’usuaris, les exigències dels seus models de negoci, i les pressions socials i polítiques que s’expressen actualment en les crítiques a la difusió d’informacions falses, discurs de l’odi i als biaixos dels algorismes de decisió.

Però amb independència de la forma que prenguin en el futur, les xarxes socials digitals formaran part integral de les nostres vides i les nostres feines, i la seva evolució tecnològica influirà de forma determinant en la manera que tindrem d’impartir la docència. A més, continuaran sent un objecte d’estudi rellevant en el camp de la comunicació. Els investigadors en podem extreure una gran quantitat d’informació per a les nostres recerques. Tanmateix, hem de potenciar el nostre paper com a observadors crítics de la funció que desenvolupen en la nostra societat i dels abusos que es poden cometre en base a l’anàlisi de les nostres dades personals, o als ja esmentats biaixos, que poden tenir una gran repercussió social, política o econòmica.