9. Comunitat

Universitat i xarxes socials: adaptar-se o quedar fora de joc

Amb poc més de quinze anys les xarxes socials han esdevingut imprescindibles per a la societat, amb milers de milions d’usuaris. S’han convertit en les principals fonts d’informació i de compartició de continguts de molts d’ells, sobretot dels més joves. Han canviat la comunicació d’una manera profunda i disruptiva.

min

Qui hauria imaginat que amb poc més de quinze anys (Linkedin apareix el maig del 2003 i Facebook, el febrer del 2004) les xarxes socials haurien esdevingut tan importants per a la societat, amb milers de milions d’usuaris interconnectats?

Les plataformes socials s’han multiplicat des d’aleshores i cada any han anat incrementant la seva penetració entre els internautes de manera exponencial. De fet, pràcticament s’han convertit en les principals fonts d’informació i de compartició de continguts de molts usuaris, sobretot dels més joves.

Segons dades de l’Idescat, el 2017 un 92% dels joves d’entre 16 i 24 anys havien accedit a Internet per participar en xarxes socials, o un 85% de les persones d’entre 25 i 34 anys. Si ho mirem per col·lectius, l’accés a les xarxes socials puja fins al 93,3% dels que es categoritzen com a estudiants.

Persones d’entre 16 i 74 anys que han utilitzat Internet en els darrers tres mesos. Catalunya 2017

La citada Facebook, o altres plataformes com Twitter, Instagram, Youtube, o més recentment Snapchat i, fins i tot, Spotify, estan guanyant cada vegada més pes en relació amb el consum d’informació, sobretot si es compara amb els mitjans de comunicació tradicionals (premsa escrita, ràdio i televisió).

A més a més, a banda de desplaçar els usuaris cap a noves plataformes, les xarxes han introduït un element nou com és la bidireccionalitat en la comunicació. Els usuaris han deixat de ser mers espectadors per convertir-se en protagonistes i en creadors i emissors de continguts. Això ha provocat que mitjans, empreses i institucions hagin hagut d’obrir-se al diàleg amb els seus seguidors, sabedors que ja no poden controlar fèrriament tot el que es diu sobre ells. Les xarxes socials han canviat la comunicació d’una manera profunda i disruptiva.

Aquesta tendència, cada cop més acusada, ha generat la necessitat de pensar el posicionament de les institucions i les empreses a les xarxes socials d’una manera estratègica, més enllà de la replicació de continguts produïts i pensats només per a les webs corporatives. Això és especialment rellevant per a les universitats, que veuen com el seu públic, joves d’entre 18 i 30 anys majoritàriament, està canviant els seus hàbits de consum de continguts d’una manera vertiginosa i, per tant, han d’adaptar-se als nous escenaris per no perdre el tren i no quedar relegades a ser vistes com institucions arcaiques.

La irrupció en l’esfera comunicativa d’aquestes noves plataformes de compartició de continguts ha servit per atomitzar els actors amb poder d’influència sobre el conjunt de la societat. En certa manera, han democratitzat l’espai comunicatiu en donar un altaveu a tots els usuaris. Però també han introduït nous problemes de recent actualitat, com la propagació de les fake news, l’anomenada “dictadura del like” o la progressiva pèrdua de l’esfera privada com a conseqüència de l’exposició pública.

Per tot això, hem volgut saber l’opinió de professors i d’investigadors sobre el tema. Quina ha estat la seva experiència personal i com els ha afectat en els seus respectius àmbits?

“Les xarxes socials són un element necessari en el camí per construir una societat democràtica”

Jordi Mir, Departament d’Humanitats

@llambordes

“M'és igual allò que digui La Vanguardia, jo tinc Twitter!”. Això ens deia en una recerca que estàvem fent l'any 2011 una jove activista veïnal que pocs anys després seria diputada al Parlament de Catalunya. Estava exagerant? Podem comparar el nostre compte de Twitter amb els mitjans de més difusió a la nostra societat? Twitter li servia per desfogar-se; però, per a alguna cosa més?

Les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram...), cadascuna amb les seves pròpies característiques i diferències significatives, han contribuït a canvis en les nostres maneres de ser i de fer. Aquesta activista considerava que Twitter li donava un altaveu capaç de competir amb altres d’existents. Això, i molt més, ens diuen diferents recerques.

Les xarxes socials tenen una gran capacitat democratitzadora; ens ofereixen unes possibilitats que tindrien un cost, econòmic o en altres recursos, molt elevat i potser inaccessible. Les xarxes socials poden facilitar el coneixement, els debats, les interaccions, les diferents actuacions que vulguem desenvolupar... És habitual escoltar crítiques a les xarxes socials, a allò que s'hi diu i s'hi fa... Hi ha motius per pensar i repensar com les utilitzem, i per no oblidar que Facebook, Twitter o Instagram són projectes de negoci... Però no hauríem de deixar de tenir present un punt, al meu parer encara més important: en societats grans i plurals que es volen democràtiques necessitem eines que ens permetin conèixer, trobar-nos, dialogar, debatre, actuar... Les xarxes socials són un element necessari en el camí per construir una societat democràtica.

"Les xarxes socials seguiran envaint altres serveis, fet que consolidarà el seu mercat i les farà convergir en plataformes úniques”

Ricardo Baeza-Yates, Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

@PolarBearby

Jo faig servir Twitter per mantenir-me al dia i publicitar esdeveniments científics importants. Linkedin per al mateix i, a més, per publicar ofertes de treball o de beques de doctorat i per estar informat i informar del meu treball de recerca a través de grups d'interès. A Facebook, hi faig tot l'anterior i també em serveix per comunicar-me amb els meus col·legues propers. I, finalment, Meetup per estar informat dels esdeveniments que ocorren a prop d'on visc i treballo.

L’evolució i el creixement de les diferents xarxes socials tendeix cap a l’intent d’apropiació de l'àmbit de les altres. En alguns casos a través de l'adquisició d'empreses (Facebook va comprar Instagram; Microsoft va comprar Linkedin) o a través de grans companyies d'Internet que no posseeixen xarxes socials i que volen posicionar-se creant-ne de noves, sovint sense gaire èxit, com és el cas de Google+.

Al seu torn, les xarxes socials seguiran envaint altres serveis com el correu electrònic, el xat, la compartició d’imatges…, fet que portarà a la consolidació encara més gran del mercat i a una convergència de tots aquests serveis en plataformes úniques. No obstant això, la tendència a fragmentar que produeixen les apps pot contrarestar parcialment aquest procés.

"Les xarxes socials han demostrat un gran potencial per poder detectar i predir problemes de salut"

Angela Leis, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

@angelaleism

L'ús cada vegada més freqüent i habitual de les xarxes socials, com Twitter, Facebook o Instagram, en què els seus usuaris comparteixen les seves inquietuds, opinions i informació personal i de salut, han demostrat un gran potencial per poder detectar i predir diversos problemes de salut, cosa impensable fa pocs anys.

Reconèixer i interpretar l'existència de determinats patrons mitjançant la utilització d'eines d'anàlisi de textos i imatges basades en mineria de dades, machine learning i eines de big data, permet la detecció de patologies diverses, com els trastorns mentals o el maneig eficient de desastres naturals. En un futur immediat, aquest coneixement ha de facilitar a les institucions sanitàries i als professionals la presa de decisions, el control de problemes de salut molt diversos, la creació de serveis personalitzats o la predicció d'epidèmies.

“Tot just estem aprenent a usar les xarxes socials i a assumir els riscos que suposen”

Daniel Cassany, Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

@dancassany

Les xarxes socials són un gènere del tot nou, a diferència del correu, el llibre o fins i tot la web, que només "han canviat de pell". Encara som a la fase d'expansió, de manera que segur que canviarà tot en els propers anys. Sembla que estem anant del text a la imatge i de l'escrit a la parla, perquè els joves deixen l'escriptura i publiquen vídeos i fotos. Tot just estem aprenent a usar-les per a cada cosa (divertir-se, fer negocis, aprendre), a distingir cada perfil (personal, professional, privat, etc.) i a assumir els riscos que suposen (col·lapse digital, exposició pública, distracció, etc.).

Preocupa molt la persecució ideològica d'algunes idees —i només unes—, la imprudència de força internautes a exposar dades personals, la proliferació de fakes i mentides —que sembla que està canviant la naturalesa de les notícies i de la manera de llegir—, o la insensibilitat que tenen alguns estudiants a les classes, quan estan més pendents del xat que de l'exposició d'un company.

A la UPF? Doncs, fem com la resta d'institucions: Twitter per a les altes esferes (polítiques, científiques o acadèmiques) i la resta per a les aplicacions quotidianes (propagació d'articles, grups de docència, grups d'intercanvi entre professors o alumnes, etc.). Ja fa molts anys que avancem per ser un centre "sense paper" (o amb "molt poc paper"), de manera que suposo que en el futur en tindrem encara més; però esperem no arribar a la distòpia que retrata prou bé Black Mirror ("Caiguda en picat”, primer capítol de la tercera temporada).

"Les xarxes socials s'han transformat en notables ‘hubs’ per a la interacció i el debat científic així com per a la recerca d'informació"

Horacio Saggion, Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

@h_saggion

En l'última dècada, i en concordança amb el que s'anomena "user-generated content" a la web, nous serveis en línia per compartir, connectar i difondre resultats de recerca han vist la llum. Portals web com ara ResearchGate o Academia.edu són veritables xarxes socials científiques que atreuen cada vegada a més investigadors i institucions científiques. Això també passa amb LinkedIn, més bolcada al "professional", però amb molta influència en el sector acadèmic.

Aquestes xarxes s'han transformat en notables "hubs" per a la interacció i el debat científic així com per a la recerca d'informació. No són poques les universitats i els investigadors actius en aquestes xarxes i també en les més tradicionals com Twitter i Facebook, que les fan servir per disseminar i expressar opinions sobre temes particularment rellevants: noves publicacions, participació en esdeveniments científics, comentaris, etc.

Des del punt de vista de la mineria de textos i el processament del llenguatge natural, aquestes xarxes són especialment atractives, ja que hi podem trobar opinions d'experts així com judicis de valor i debats científics que poden ser recol·lectats automàticament, processats i interpretats per facilitar la recerca d'informació, la classificació de textos, l'obtenció automàtica de respostes, la recerca d'experts o la identificació de temàtiques emergents.

El meu interès se centra a com aprofitar aquesta informació tan rica per donar una millor interpretació als continguts científics i així millorar ara els sistemes d'extracció d'informació o resum automàtic.

"Tot investigador ha de difondre els seus treballs i mantenir converses amb els seus col·legues, i les xarxes socials ajuden a fer-ho”

Carlos Alberto Scolari, Departament de Comunicació

@cscolari

Tot i certs discursos catastrofistes que sobresurten avui en dia, la meva experiència amb les xarxes socials ha estat altament positiva. Estic a Facebook, Twitter Linkedin, Instagram i, actualment, la meva activitat principal de blogging la desenvolupo a través de www.hipermediaciones.com.

Si bé a Facebook hi ha molt "aldarull", és una plataforma on puc mantenir intercanvis amb col·legues amb els quals tinc una relació molt fluida en el "món real". Twitter, en canvi, és una de les meves fonts principals d'informació sobre qüestions acadèmiques i científiques. L'important és saber tenir cura de la llista de persones a les quals segueixes. Pel que fa al blogging, em sembla un canal que, si bé "sona a vell", segueix sent una excel·lent plataforma d'intercanvi. En el meu blog Hipermediaciones, que té al voltant de 150.000 visionats per any, és un espai per difondre les meves publicacions científiques o per deixar caure hipòtesis o idees. Molts articles científics que vaig escriure van néixer com a textos al meu blog. En síntesi, crec que tot investigador ha de difondre els seus treballs i mantenir converses amb els seus col·legues, totes aquestes plataformes, ben gestionades, són molt útils per aconseguir aquests objectius.

De vegades, em sorprenc quan trobo joves doctorands que no estan en aquestes xarxes o, fins i tot, les rebutgen. Amb aquestes absències perdem tots. Pel que fa al futur, l'evolució mediàtica és un fenomen complex i no es poden fer moltes previsions. Només podem dir que seguiran apareixent noves plataformes i que hi haurà migracions d'usuaris. Ahir va ser Tuenti, després Facebook i Twitter; demà ja veurem...

"L'ús de les xarxes socials com a element docent anirà adquirint un major protagonisme a les aules"

Miguel Ángel Mayer, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

@mmayerp

Les aplicacions de les xarxes socials en l'àmbit acadèmic són diverses i la seva utilització com a eina docent constitueix una realitat. Prestigioses universitats i revistes científiques de referència mundial les utilitzen per difondre el coneixement científic i motivar la participació, proporcionant oportunitats per a la innovació i el desenvolupament de majors capacitats de la docència virtual. Aquestes eines doten de més autonomia els estudiants, faciliten el treball col·laboratiu i la interacció didàctica amb els altres alumnes i professors.

L'ús de les xarxes socials com a element docent anirà adquirint un major protagonisme a les aules, fet que requerirà el replantejament d'estratègies i d’itineraris docents actuals, una formació específica de l'alumnat i del professorat en el seu ús i un esforç per part de les universitats per adaptar-se a aquest nou escenari.

“Les xarxes socials actuals són plataformes en constant evolució, que muten segons les necessitats de milions d’usuaris”

Frederic Guerrero-Solé, Departament de Comunicació

@guersole

Les xarxes socials han tingut un impacte enorme en l’activitat acadèmica des de perspectives molt diferents. En el meu cas, s’han convertit en l’objecte d’estudi preferent de les meves recerques, i m’han permès tenir coneixement del comportament dels individus en els debats polítics a través de les xarxes, entre moltes altres qüestions.

Pel que fa a la seva evolució futura, és difícil de predir. Les xarxes socials actuals són plataformes en constant evolució, que muten segons les necessitats de milions d’usuaris, les exigències dels seus models de negoci, i les pressions socials i polítiques que s’expressen actualment en les crítiques a la difusió d’informacions falses, discurs de l’odi i als biaixos dels algorismes de decisió.

Però amb independència de la forma que prenguin en el futur, les xarxes socials digitals formaran part integral de les nostres vides i les nostres feines, i la seva evolució tecnològica influirà de forma determinant en la manera que tindrem d’impartir la docència. A més, continuaran sent un objecte d’estudi rellevant en el camp de la comunicació. Els investigadors en podem extreure una gran quantitat d’informació per a les nostres recerques. Tanmateix, hem de potenciar el nostre paper com a observadors crítics de la funció que desenvolupen en la nostra societat i dels abusos que es poden cometre en base a l’anàlisi de les nostres dades personals, o als ja esmentats biaixos, que poden tenir una gran repercussió social, política o econòmica.

 

La UPF, a les xarxes socials des del 2006

  1. Neix la xarxa
    Linkedin

  2. Neix la xarxa
    Facebook

  3. Neix la xarxa
    Youtube

  4. Neix la xarxa
    Twitter

  5. Youtube institucional

    Creació del perfil UPF a Youtube

    UPF - Barcelona

  6. Youtube institucional

    Creació del perfil UPF a Facebook

    @UPFBarcelona

  7. Neix la xarxa
    Instagram

  8. Youtube institucional

    Creació del perfil UPF a Twitter

    @UPFBarcelona

  9. 10K seguidors a Facebook

  10. 10K seguidors a Twitter

  11. Youtube institucional

    Creació del perfil UPF a Instagram

    @UPFBarcelona

  12. Youtube institucional

    Creació del perfil UPF a Linkedin

    Universitat Pompeu Fabra

  13. 30K seguidors a Linkedin

  14. 20K seguidors a Facebook

  15. 60K seguidors a Linkedin

  16. 30K seguidors a Facebook

  17. 20K seguidors a Twitter

  18. 5K seguidors a Instagram

  19. 90K seguidors a Linkedin

  20. 10K seguidors a Instagram

  21. 30K seguidors a Twitter

La presència de la UPF a les xarxes socials es remunta a l’any 2006, amb l’obertura del canal institucional de Youtube. En aquest temps la Universitat s’ha anat introduint a les principals plataformes (Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin, Flickr, ISSUU, Periscope, Spotify...) a través de diverses tipologies de perfils (institucionals o temàtics). Això ha comportat que la gestió hagi esdevingut cada vegada més complexa.

L’ecosistema UPF a les xarxes està conformat per més d’un centenar de perfils, entre institucionals i temàtics, que representen Facultats, Departaments, grups de recerca o serveis de la Universitat. A més a més, els centres adscrits també hi tenen presència, amb prop d’una cinquantena de perfils més. La relació completa es pot trobar al directori de xarxes socials de la UPF.

Aquest augment de visibilitat de la Universitat demostra la importància de comunicar correctament en aquestes plataformes i, per tant, s’ha replantejat l’estratègia per obtenir uns resultats desitjats.

Per afrontar aquests nous reptes, la UPF va decidir en el seu moment professionalitzar l’àrea i destinar recursos específics per a la seva gestió. Cal tenir present que la imatge de la Universitat es construeix també a través de les xarxes socials. Per tant, és imprescindible dibuixar una estratègia que permeti transmetre la identitat UPF a tots els públics, també els que arriben a través d’aquestes plataformes.

L’element pel qual es treballa a llarg termini és la consecució dels objectius del Pla Estratègic 2016-2025 de la Universitat, document que marca molt clarament la missió de la UPF:

—Formar, mitjançant un model educatiu rigorós, innovador i personalitzat.

—Esdevenir una universitat de recerca preeminent, amb lideratge internacional.

—Promoure la innovació i la transformació social, traspassant els murs de la institució.

—Impulsar el compromís amb la cultura, esdevenint una “fàbrica d’idees”.

D’aquesta missió, se’n deriven una sèrie de valors que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar i d’executar el pla d’actuacions de les xarxes socials de la Universitat, un document que guia la presència de la UPF en aquestes plataformes: pluralitat, autonomia, dinamisme, compromís, equitat, rigor i retiment de comptes.

Els principals objectius que defineixen aquest pla van en la línia d’augmentar la visibilitat de la Universitat arreu del món; promoure el contacte amb els membres de la comunitat universitària i els Alumni més enllà dels canals convencionals; donar a conèixer la Universitat a futurs estudiants i personal, i enfortir la marca i el prestigi de la institució.

L’ús de les tres llengües de treball a la UPF (català, castellà i anglès) en la publicació de continguts a les xarxes socials, una de les accions que s’ha potenciat més en els últims dos cursos, ha ajudat a eixamplar l’àrea d’influència i de reconeixement de la institució més enllà de les nostres fronteres. Les dades actuals de seguidors internacionals als principals perfils institucionals ho demostren clarament:

 

D’altra banda, els resultats obtinguts fins ara pel que fa a creixement de la massa de seguidors han estat força satisfactoris. La UPF aconsegueix uns indicadors rellevants en relació amb les universitats del seu entorn proper.

El nombre de seguidors a les principals plataformes socials de la Universitat és 11,65 vegades més gran que la comunitat UPF (entenent com a comunitat els estudiants, el personal docent i investigador i el personal d’administració i serveis). Aquesta dada cal posar-la de relleu tenint en compte que es tracta d’una de les universitats més petites i més joves del sistema universitari català.

UPF

Ràtio seguidors/ comunitat

11.65

 

Seguidors a xarxes socials: 174.500
Comunitat universitària:14.973

UB

Ràtio seguidors/ comunitat

8.64

 

Seguidors a xarxes socials: 513.200
Comunitat universitària: 59.431

UdG

Ràtio seguidors/ comunitat

6.60

 

Seguidors a xarxes socials: 89.800
Comunitat universitària: 13.607

UAB

Ràtio seguidors/ comunitat

6.25

 

Seguidors a xarxes socials: 251.000
Comunitat universitària: 40.181

UPC

Ràtio seguidors/ comunitat

4.68

 

Seguidors a xarxes socials: 167.900
Comunitat universitària: 35.872

URV

Ràtio seguidors/ comunitat

4.40

 

Seguidors a xarxes socials: 68.350
Comunitat universitària: 15.549

UdL

Ràtio seguidors/ comunitat

2.6

 

Seguidors a xarxes socials: 35.900
Comunitat universitària: 13.827

Seguidors: suma dels seguidors dels perfils institucionals de Facebook, Twitter, Instagram, Linkedin i Youtube, a data 10 de setembre del 2018.

Comunitat: suma del nombre d’estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis. Dades extretes de les webs de les universitats.

 

Però més enllà del volum de seguidors a les xarxes socials, el nivell de participació és el principal element qualitatiu que s’ha de tenir en compte. També conegut amb el terme anglès engagement, és la relació entre les persones que han vist una publicació i les reaccions que ha provocat (suma de m’agrada, comparticions i comentaris).

El repte en els propers anys és consolidar la visibilitat i el creixement de la UPF a les principals plataformes i adaptar-nos als futurs canvis que segur se succeiran en aquest camp. I ho farem amb la voluntat explícita de fomentar el diàleg amb els nostres públics, element imprescindible per acostar la institució a la societat.