A finals del 2017, Jaume Casals, rector de la UPF, va anunciar la voluntat de la Universitat de promoure una acció transversal, multidisciplinària i interdisciplinària en el camp del Benestar Planetari (Planetary Wellbeing) amb la finalitat de proporcionar a la institució una visió compromesa amb els grans reptes de la societat global al segle XXI i, alhora, generar energies transformadores de la mateixa Universitat i de l’entorn urbà en què es troba, la ciutat de Barcelona.

La proposta, coordinada pels professors Josep Lluís Martí, vicerector per a la direcció de projectes d’innovació, i Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal, neix amb l’objectiu principal de contribuir al coneixement i la comprensió del conjunt de problemes complexos, interrelacionats i sistèmics que afronta el benestar humà, animal i del mateix planeta, com a ecosistema global, i a la identificació de solucions integrades, innovadores i interdisciplinàries en aquests problemes.

La proposta neix amb l’objectiu principal de contribuir al coneixement i la comprensió del conjunt de problemes complexos, interrelacionats i sistèmics que afronta el benestar humà, animal i del mateix planeta, com a ecosistema global, i a la identificació de solucions integrades, innovadores i interdisciplinàries en aquests problemes

L’articulació del projecte es fa sobre la base de quatre idees força simples, però potents. Primera, la salut i el benestar humans, el benestar animal i la mateixa civilització depenen dels sistemes naturals del planeta. Segona, els reptes i les amenaces en el món actual són canviants, complexos i cada vegada més difícils de predir; mentre que la resposta que hi hem de donar és més urgent que mai. Tercera, és necessari fer un salt qualitatiu en la nostra capacitat de coneixement i de comprensió, així com en la governança i la presa de decisions col·lectives mundials, per tal de trobar-hi solucions efectives i implementar-les. Aquest salt qualitatiu només pot venir d’un canvi d’enfocament que ens permeti treballar integradament des de les diverses disciplines del nostre coneixement actual. I quarta, aquestes solucions existeixen, i no es tracta d’un repte impossible.

La Universitat fa una aposta decidida per contribuir en aquest objectiu planetari, i per aconseguir-ho es proposa creuar les fronteres entre disciplines, departaments i unitats. Es tracta d’una iniciativa que pretén generar internament espais de col·laboració científica i docent entre els diversos camps de treball presents a la Universitat, estimular nova recerca orientada a contribuir en alguns dels grans eixos del benestar planetari, i formar nous estudiants i investigadors que disposin d’una formació més transversal i interdisciplinària. Ens cal aconseguir que els estudiants de tots els graus i postgraus i les noves generacions d’investigadors i investigadores tinguin accés a un coneixement acurat i plural sobre els grans reptes planetaris i les possibles respostes i solucions.

Per aquest motiu, el projecte Planetary Wellbeing ja l’ha començat a treballar un grup impulsor format per un conjunt d’investigadors i investigadores provinents dels vuit departaments de la Universitat, els treballs dels quals tenen connexions amb el concepte de Benestar Planetari i que han de fer possible el desenvolupament de la iniciativa.

Salut del planeta i salut de la humanitat: dos conceptes indissociables

“L’opció pel concepte de Benestar Planetari sorgeix de la recent proposta internacional de Salut Planetària (Planetary Health), amb la voluntat d’abastar, des d’una perspectiva molt més àmplia, les diferents disciplines i àrees de treball de la UPF”, explica Josep Lluís Martí. La gènesi del concepte Planetary Health és relativament recent, fruit d’un informe d’un panell d’experts publicat a The Lancet el 2015, que abordava els principals reptes sobre com protegir la salut humana en el període antropocè. L’informe suggereix que, en un context sense precedents, marcat per l’acceleració del canvi climàtic a més d’altres transformacions globals, la humanitat podria avançar amb èxit al llarg del segle XXI abordant les inacceptables desigualtats que s’han generat en els àmbits de la salut i la distribució de la riquesa. Aquesta idea potent ha generat ja diverses iniciatives mundials de recerca d’alt nivell, com la creació d’una Planetary Health Alliance.

La salut del planeta i la salut de la humanitat han de ser dos elements estretament interrelacionats. Malgrat això, els progressos que la humanitat ha fet en el darrer segle en la millora del benestar de la societat han anat en detriment de la salut planetària, amb l’explotació dels recursos naturals a un ritme sense precedents. A més a més, sovint l’ús i la sobreexplotació d’aquests recursos no reverteix necessàriament en el benestar de la població a la qual s’expropia, el que exigeix també abordar les desigualtats en salut i riquesa que es produeixen. Davant d’aquest escenari, protegir la salut del planeta és un requisit imprescindible per salvaguardar la salut de l’ésser humà (i viceversa).

“El projecte Planetary Wellbeing”, afirma Josep Lluís Martí, “implica la voluntat de portar la idea de Planetary Health encara més enllà de la mateixa salut humana, en un doble sentit. Primer, establint una correspondència directa entre la salut humana i l’equilibri del planeta. I, segon, situant la salut humana en el context més ampli de la salut i l’equilibri dels animals no humans i dels ecosistemes del planeta.”

”El tema escollit havia de complir alguns requisits. En primer lloc, comptar amb un caràcter transversal i interdisciplinari, que permetés integrar les aportacions de tots els àmbits de coneixement de la UPF i incentivar-ne la col·laboració, i alhora partir d’una fortalesa de la Universitat, amb capacitat per créixer i actuar com a motor de tracció en la captació de recursos per al conjunt”, destaca Martí.

Els reptes del Benestar Planetari només poden abordar-se de manera integrada, combinant els nostres coneixements actuals sobre salut, biologia, economia, dret, governança, tecnologia i, evidentment, la cultura, l’art i les humanitats

I és obvi que l’estudi dels reptes del Benestar Planetari només pot abordar-se de manera integrada, combinant els nostres coneixements actuals sobre salut, biologia, economia, dret, governança, tecnologia i, evidentment, la cultura, l’art i les humanitats.

Un altre dels elements valorats va ser que “despertés l’interès d’actors globals, com grans fundacions, organitzacions socials transnacionals, organismes supraestatals i, fins i tot, governs, que volguessin invertir en la proposta. Ens cal aprendre a treballar de manera col·laborativa i global”, afegeix.

Universitat i col·laboració global

El projecte Planetary Wellbeing és una iniciativa per dotar la Universitat Pompeu Fabra d’una identitat global clara, diferenciadora i de lideratge.

“Les universitats del món competim les unes amb les altres en una carrera sana per atreure el millor talent i per fer més i millor docència i recerca, i cal trobar elements diferenciadors que dotin de contingut un projecte, singular i innovador, que alhora actuï com a motor en la captació de recursos i com a dinamitzador de tota la Universitat”, assegura Josep Lluís Martí.

La universitat del segle XXI ha de trobar el seu espai en un marc de col·laboració global per a la creació i la transferència de coneixement

“Dit això”, afegeix el vicerector, “la competència ja no és el principal motor de coneixement al món. La universitat del segle XXI ha de trobar el seu espai en un marc de col·laboració global per a la creació i la transferència de coneixement. El nostre repte és fer de la Universitat Pompeu Fabra un node central i de lideratge en una xarxa mundial de centres de recerca i ensenyament superior interdisciplinaris, que necessàriament han de col·laborar plegats, així com amb les organitzacions socials i les institucions governamentals, per comprendre i ajudar a resoldre els reptes del planeta.”

El projecte Planetary Wellbeing ha nascut per iniciativa del rector Casals i com a projecte global de la Universitat, amb el fort suport i entusiasme d’un primer grup d’investigadors de la Universitat, i absolutament obert a la implicació de tots els membres de la comunitat universitària (estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis).

El passat 11 de maig va tenir lloc una primera trobada, en què més de quaranta investigadors dels vuit departaments de la Universitat van tenir l’ocasió de compartir les seves recerques relacionades amb l’objectiu del Benestar Planetari. Per primer cop, la Universitat ha obert un espai físic (no només virtual) comú i estable per compartir recerca i començar a teixir els llaços d’una veritable col·laboració interdisciplinària. Aquesta tardor tornarà a convocar-se aquest espai de trobada obert a tothom. Actualment, el projecte Planetary Wellbeing està començant a desenvolupar les primeres línies i accions estratègiques tant de docència com de recerca, que s’implementaran al llarg del curs 2018-2019 i subsegüents.

Direcció del projecte

• Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra

• Josep Lluís Martí, vicerector per a la direcció de projectes d’innovació

• Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal

Col·laboradors institucionals

• Mònica Figueras, vicerectora per a la direcció de projectes per al compromís social i la igualtat

• Cristina Gelpí, vicerectora per a la direcció de projectes per a la docència

• Pablo Pareja, vicerector per a la direcció de projectes d’acollida, participació i acompanyament d’estudiants

• Enric Vallduví, vicerector per a la direcció de projectes en l’àmbit de la recerca

• Isabel Valverde, vicerectora per a la direcció de projectes per a la internacionalització

• Manel Jiménez, director del CLIK (Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement)

• Pilar Medina, coordinadora d’Activitats Acadèmiques Especials

• Àngels Ingla, cap del Gabinet del Rectorat

Col·laboradors en recerca

• Humberto Llavador, Departament d’Economia i Empresa

• Ester Oliveras, Departament d’Economia i Empresa

• Jacint Jordana, Departament de Ciències Polítiques i Socials

• Ricard Solé, Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

• Angel Rodrigo, Departament de Dret

• Paula Casal, Departament de Dret

• Carla Lancelotti, Departament d’Humanitats

• Cristina O’Callahan, ISGlobal