4. Calidoscopi

Dinàmiques socioecològiques a llarg termini: com pot contribuir l’estudi del passat al benestar planetari

Carla Lancelotti

Carla Lancelotti, investigadora principal d'un projecte ERC Starting Grant al Grup de Recerca Culture and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d’Humanitats de la UPF

El concepte de benestar planetari engloba el benestar de les persones i la sostenibilitat dels ecosistemes de la Terra. Així, l'estudi dels sistemes i dinàmiques socioecològics representa un dels marcs teòrics més adequats per afrontar els reptes socials que afecten la sostenibilitat dels recursos del nostre planeta. Són centrals per al benestar planetari idees com ara seguretat alimentària mundial, mitjans de subsistència saludables, sostenibilitat dels recursos hidrològics o ecosistemes sans i productius.

L'estudi de civilitzacions passades demostra que les societats humanes van poder adaptar-se a ambients extrems i prosperar, fins i tot davant l'estrès climàtic i ambiental. Aprendre quins eren els mecanismes que aquestes societats van establir, quin tipus de conreus van cultivar i com és fonamental per comprendre patrons de resistència humana en entorns desafiants, com ara les terres seques. Lluny d'establir paral·lelismes directes entre el passat i el present, l'estudi de sistemes i dinàmiques socioecològics a llarg termini pot obrir el camí cap a la nostra comprensió dels mecanismes generals que hi ha darrere d'aquestes adaptacions i que es poden adaptar a les condicions actuals. Així, el grup de recerca CaSEs se centra en l'estudi de les interaccions entre humans i medi ambient en entorns extrems, des dels deserts d'Àfrica i d’Àsia, fins a les selves tropicals i les sabanes humides del Brasil i de Bolívia, amb l'objectiu de proporcionar models de resistència social als canvis ambientals i climàtics.

La recerca de CaSEs neix de l'arqueologia i expandeix els límits dels estudis de cultura material a l'anàlisi de com van interactuar els humans i el medi ambient en el passat i com les societats humanes van poder suportar canvis ambientals i climàtics. La investigació se centra en les estratègies d’explotació dels recursos agrícoles, la seva evolució a través del temps, quins conductors hi ha darrere dels canvis observats i com, al seu torn, l'agricultura modifica l'entorn circumdant en un procés de coevolució continu (que eventualment produïa els actuals "paisatges culturals").

La nostra investigació, que es pot veure com una part del relativament nou camp d'humanitats ambientals, se centra a entendre el coneixement ecològic tradicional amb una perspectiva de llarga durada, superant la dicotomia natura/cultura. El nostre interès per comprendre les pràctiques agrícoles i alimentàries passades és un mitjà gràcies al qual podem entendre els sistemes actuals. Les pràctiques de cultiu i els cultius oblidats van jugar un paper fonamental en el subministrament d'aliments nutritius i sostenibles en el passat, sovint perquè aquests "paquets agrícoles" es van adaptar a condicions marginals i tenien la capacitat única de tolerar o resistir l’estrès.

En un món on les terres marginals estan augmentant a causa de la desertificació i la sobreexplotació, aquestes pràctiques i cultius poden proporcionar de manera activa sistemes socioecològics més sostenibles i resistents al clima. L'objectiu final és promoure una major sostenibilitat i fomentar la diversitat biològica i cultural per assegurar una agricultura intel·ligent en relació amb el clima.

Projecte ERC Starting Grant 759800 - RAINDROPS - Resilience and adaptation to drylands: Identifying past water management practices fro drought-resistant crops