Vaig participar en les Jornades de Portes Obertes (JPO) i també en el Saló de l'Ensenyament; així que el pas natural següent era participar també en La Benvinguda. Tinc molt bons records tant de quan jo vaig venir com a futur alumne a les JPO i del primer dia de presentació, i això em va motivar molt.

La motivació principal va ser que els nous alumnes tinguessin algú de referència a qui preguntar durant els seus primers mesos a la Pompeu; que em poguessin fer preguntes amb confiança i ajudar-los en tot el necessari. A mi, m'hagués agradat tenir aquesta figura quan vaig començar.

No sé de qui va ser la idea inicial, però el felicito! És una iniciativa brutal tant per als nous alumnes com per als guies. Alguns de nosaltres ja estem a quart, a pocs mesos d'acabar la carrera, estressats ja pel futur, pel TFG, per quin màster estudiarem... Però veure la motivació dels nous, la il·lusió…, va ser brutal i ens van contagiar les ganes de donar-ho tot. Explicar les assignatures i els projectes que hem anat fent durant el temps que portem a la Pompeu també va ser molt emocionant. I el moment dj, genial.

Que aprofitin les classes al cent per cent. Sempre hi haurà temps d'estar a la plaça fent la birra després de les classes. Però el consell més important que els puc donar és que aprofitin totes les assignatures, els interessin més o menys, perquè de totes se'n podran emportar alguna cosa important, i han d'aprofitar aquests quatre anys per exprimir ‘a tope’ els professors i els continguts que imparteixen.

Vaig decidir participar en La Benvinguda per diversos motius. El primer estaria lligat al fet que els estudiants que vam començar els estudis el curs passat no vam poder gaudir d'aquesta experiència, i vaig pensar que fer de guia podria ajudar els nous estudiants a adaptar-se més fàcilment a la comunitat universitària. D'altra banda, i lligat al motiu anterior, també hi va influir el fet de considerar una iniciativa que pot produir molts avantatges i mostrar facilitats als nous estudiants de cara a les primeres setmanes del curs. I l'últim motiu, és el fet de rebre 1 ECTS, que sempre és un bon al·licient per fomentar la participació dels estudiants.

Valoro molt positivament la setmana de La Benvinguda, i també aquesta iniciativa, ja que penso que és una activitat de la qual se'n poden extreure moltes coses positives. En primer lloc, el fet de poder conèixer els nous companys d'una manera molt més dinàmica i diferent a la que estem acostumats. En segon lloc, per poder conèixer els espais del campus. I per últim, i de manera general, per conèixer el funcionament, les diferents activitats que es poden dur a terme un cop formes part de la comunitat universitària de la UPF.

Els consells que se solen donar en aquests casos solen ser tòpics. Però penso que es pot aprendre gaudint i amb esforç. A part dels temes acadèmics, crec que l’època universitària també és un temps per conèixer gent i ampliar les relacions socials amb altres persones i companys que es troben en la mateixa situació que tu. I en relació amb la pregunta anterior també considero que aquesta iniciativa promou aquests valors i permet que estudiants de totes les edats es puguin conèixer entre ells i ampliar la comunitat UPF.

Principalment, vaig decidir participar en La Benvinguda per poder ajudar els nous estudiants tal com a mi m'hagués agradat que es fes quan vaig començar la universitat. També, per conèixer jo mateixa millor el meu campus i la meva universitat, i per compartir l'experiència amb altres estudiants i companys. Per últim, també diria per formar part de la comunitat i fer de la meva educació acadèmica alguna cosa més sociable i participativa en la vida universitària. Cal mencionar, a més, que va ajudar a decidir-me el fet de rebre 1 ECTS.

La meva valoració és molt positiva. Crec que, per ser una prova pilot, va sortir molt bé. I ben mirat, es va aconseguir l'objectiu principal: acostar la universitat als nous i noves estudiants. M'ha semblat una molt bona iniciativa que m'encantaria que continués i que sigui la primera Benvinguda de moltes més.

Els meus consells són que, òbviament, la universitat és per estudiar i formar-se; però que hi ha molts aspectes que crec que mereixen la pena viure que van molt més enllà dels llibres o dels temaris. Formar part de la UPF és participar en les activitats, les festes; anar al bar i quedar per anar a Les Aigües. I és això el que fa tan especial els anys de la universitat.

Les meves raons principals per participar en La Benvinguda i fer de guia van ser dues. En primer lloc, perquè quan jo vaig matricular-me a la UPF no vaig tenir l'oportunitat de viure una activitat semblant, i des del primer moment en què vaig llegir la proposta em va semblar una idea genial. Sé que a mi i als meus companys ens hagués agradat començar amb una primera presa de contacte tranquil·la i serena, en la qual els estudiants que ja estaven a la Universitat ens expliquessin de primera mà què és i com funciona. Penso que un circuit per conèixer el campus (que no és fàcil!) intercalat amb activitats per conèixer-nos i fer grup des del minut 0 és necessari per a qualsevol primera setmana d'universitat per als nous estudiants. En segon lloc, vaig apuntar-m’hi no només per ajudar a integrar els nous estudiants en el teixit universitari; sinó també per mi mateixa: en totes les activitats de participació i promoció de la UPF que he fet (Portes Obertes, Saló de l'Ensenyament...) he conegut gent fantàstica i m'ho he passat genial. Volia repetir-ho!

Penso que encara s’han de llimar alguns aspectes de l'activitat de cara a edicions posteriors. Tot i això, considero que és una molt bona iniciativa i que, encara que els estudiants no se n'adonin, els ajudarà moltíssim de cara a conèixer el campus i els seus companys des del primer dia. La valoro molt positivament, i sé que tindrà un gran impacte entre els nous estudiants. És, en definitiva, una activitat que s'hauria de fer en totes les universitats, perquè és molt necessària.

D'una banda, que aprofitin el fet que la universitat és el lloc idoni per aprendre: que investiguin, parlin, entenguin, qüestionin i interactuin amb el món acadèmic que proporciona la universitat. D'altra banda, que en gaudeixin!: que facin molts amics, parlin amb tothom (ja siguin companys, estudiants d'altres graus o d'altres cursos, personal docent...), surtin. Vaja: que visquin l'experiència universitària! Que només són quatre anys i passen molt (massa) ràpid. Els estudiants de la UPF som molt privilegiats de poder aprendre en un entorn com aquest i amb aquests docents. Que ho aprofitin!

I, per últim, que estiguin tranquils, que fins i tot els qui portem molts anys a la universitat continuem entrant en període de pànic quan arriba la setmana 8, com si fos el nostre primer trimestre a la Pompeu. Sort!

La primera setmana a la universitat és una experiència summament emocionant i també intensa: no coneixes encara gairebé ningú, et saturen d'informació a les sessions de benvinguda, vas amb por en una nova etapa desconeguda i probablement difícil i desafiant, amb una ansietat terrible pel temut #RitmePompeu. En fi, que t'estimes morir en ple.

Tot i això, no tot és dolent: tot just comences a aventurar-te, a conèixer els teus companys i companyes i a descobrir la que serà casa teva durant els pròxims anys. A partir d’aquí, tot comença a fluir molt millor. Per això he participat com a guia en La Benvinguda: poder ensenyar des de la meva experiència als nous estudiants la uni de la qual m'he enamorat és simplement genial. Aquesta nova iniciativa és un espai excel·lent per brindar als nous estudiants un relat de la mà d'un altre company seu, de manera que es fa més amè: tenen l'oportunitat de resoldre dubtes i preguntes sobre el camí que estan per començar a recórrer. A més, faig nous amics per a les properes Pompeufarres!

Resumint: genial i necessària. M'ha semblat encertada, tal com apuntava recentment, i encara més encertada la manera com ho han fet, integrant part acadèmica, institucional i també un aspecte més chill que, juntament amb els guies, ens ha permès compartir amb els nostres nous companys tot el que la vida universitària a la Pompeu Fabra té per oferir-los, més enllà del saló de classes. Aquesta iniciativa seguirà i, de segur, continuarà millorant, per donar la millor benvinguda possible als nous en aquesta casa seva: Pompeulàndia.

Crec que l'únic i més fonamental dels consells: que no et freni la por d’embolicar-te, en el bon sentit. El ritme serà diferent, hauràs de planificar-te més i millor; però no t'aclaparis: rumbeja tant com sigui possible a les Pompeufarres, debat i aprèn a les associacions, fes voluntariats, aprofita el teu Erasmus al màxim, tingues un company lingüístic per aprendre un nou idioma, forma't en àrees transversals a la que estudies.

Més ben dit: apunta't a tot el que puguis. Tenir por només vol dir que ets humà, que t'estàs enfrontant a alguna cosa nova i desconeguda. Però, tranquil El teu pas per la Pompeu serà el que vulguis que sigui: tots els serveis, professors, personal docent i administratiu, membres d'associacions…, estaran sempre allà per a tu, perquè aquesta experiència sigui enriquidora i amena en tots els sentits.

Una de les principals motivacions que em va fer decidir a fer de guia va ser que volia ajudar els alumnes de primer a una millor adaptació a la UPF, ja que molts de nosaltres no vam tenir aquesta oportunitat i crec que ajuda molt els nouvinguts. A més, explicar la meva experiència personal en aquesta universitat, resoldre els dubtes i donar-los consells permet una millor adaptació a la universitat. A part d'això, conèixer gent nova sempre aporta més valor, i s’obtenen noves experiències.

Personalment, crec que la sessió de La Benvinguda ha sigut una molt bona iniciativa, ja que ha posat en contacte diferents departaments de la Universitat, nous estudiants i estudiants de graus superiors. Ajudar els nous estudiants a conèixer millor les infraestructures de la UPF i els diferents programes de què disposa la Universitat ajuda molt els estudiants a adaptar-se. A més, aquesta iniciativa els permet conèixer els seus companys de classe i a crear noves amistats abans de començar les classes.

Els consells depenen molt de l'experiència de cadascú; però crec que n’hi ha alguns que són genèrics, com podria ser la humilitat, un aspecte molt important que s’ha de destacar. En aquesta societat es valora molt el CV; però, alhora, també es valora molt la manera de ser d'una persona. Ser humils i mai subestimar a ningú és i serà un dels punts més importants de l'èxit personal i professional. Saber mostrar empatia també és un punt que s’ha de desitjar. No som perfectes: l'essència de la vida és l'aprenentatge continu. La UPF és bastant estricta i crec que els alumnes han de perdre aquesta por durant les classes, sobretot en els seminaris. Crear noves amistats també aporta molts avantatges.