Ester Oliveras,
Vicerectora de Compromís Social i Sostenibilitat de la UPF i professora del Departament d’Economia i Empresa

Les elevades temperatures d'aquesta tardor estan donant una petita treva a un hivern que es preveia difícil degut als elevats preus de l'energia, sobretot de l'elèctrica. La crisi energètica que estem vivint té repercussions socials, econòmiques i polítiques. També hi entra en joc una transició més accelerada cap a energies verdes i sostenibles per alleujar l'efecte de l'escalfament global.

Quina mirada hauríem d'oferir d'aquesta crisi energètica des del concepte del Benestar Planetari? Recordem que la iniciativa de Benestar Planetari de la Universitat Pompeu Fabra neix sota el mandat del rector Jaume Casals amb l'objectiu de contribuir al coneixement i la comprensió de problemes complexos, interrelacionats i sistèmics que afronten el benestar humà, l’animal i el mateix planeta. La crisi energètica engloba tots aquests elements: és un problema complex, sistèmic i que afecta el benestar humà i el del mateix planeta. 

En un article elaborat per un grup d'investigadors i investigadores de diferents disciplines a la revista Sustainability es defineix per primera vegada el concepte de Benestar Planetari:  "L'estàndard més elevat de benestar per als éssers humans i no humans i els seus sistemes socials i naturals" (Antó et al., 2021). El mèrit no va ser arribar a una definició, sinó arribar a un consens, donada la diversitat científica dels autors i autores. La finalitat no és tenir una definició perfecta del què vol dir Benestar Planetari, sinó treballar de manera multidisciplinària i interdisciplinària, que continua sent un dels reptes per a les institucions científiques.

Com seria, doncs, escriure un article sobre la crisi energètica des d’un punt de vista del Benestar Planetari? Doncs, en comptes d'un calidoscopi, que és el títol d'aquesta secció, caldria escriure un treball conjunt i consensuat per tots i totes les que hi participéssim.

De fet, la crisi energètica ja s'està afrontant des de diferents fronts: es treballa a curt termini, amb polítiques dissenyades a escala estatal i per la Unió Europea, per tal d'evitar que incrementin les desigualats socials; es prenen mesures per tal que el sistema econòmic pugui estabilitzar l'efecte arrossegador en els preus; a mig termini, s'incentiva la transició a energies renovables, treballant cap a una independència dels combustibles. Però des del punt de vista del Benestar Planetari, caldria afegir-hi més elements. Un d'aquests seria la mirada global, sistemes de governança globals que permetin fer front a reptes que, en realitat, no entenen de fronteres. Aquest punt, sens dubte, és difícil d’establir, en una crisi que, precisament, ve generada per un conflicte bèl·lic i un debilitament dels acords internacionals. Altres components que formen part del concepte de Benestar Planetari són tenir la consciència d'urgència i orientació a l'impacte. Cal tenir més capacitat per donar respostes a unes crisis que cada vegada seran més freqüents. 

Antó, J. M.; Martí, J. L.; Casals, J.; Bou-Habib, P.; Casal, P.; Fleurbaey, M.; Frumkin, H.; Jiménez-Morales, M.; Jordana, J.; Lancelotti, C.; Llavador, H.; Mélon, L.; Solé, R.; Subirada, F.; & Williams, A. (2021). "The planetary wellbeing initiative: Pursuing the sustainable development goals in higher education". Sustainability (Switzerland), 13(6), 1-11. https://doi.org/10.3390/su13063372