Albert Presas,
Professor del Departament d'Humanitats de la UPF

L'energia nuclear continua tensant l'agenda política. Fins i tot en una època de creixent acceptació de l'energia nuclear com una opció de tecnologia ecològica, els debats sobre el seu futur sovint condueixen a atzucacs. El revifat debat sobre el futur i la sostenibilitat de l'energia nuclear setanta anys després dels seus prometedors inicis indica que persisteixen les incerteses i els desacords sobre el futur de l'energia nuclear, especialment a Europa, i que depenen tant de factors socials i polítics com de factors tècnics. El debat actual recupera la constant històrica que la principal raó d'això sembla ser l'enfocament tecnocràtic dels seus proponents i la negació de l'accés al procés polític als ciutadans, encara que en els últims anys els ciutadans interessats han assumit més drets que semblen determinar els límits del debat.

El compromís nuclear amb la societat ha adoptat diverses formes, amb resultats molt diferents en funció de la varietat de factors socials i polítics. La idea de “bones pràctiques” per buscar una millor relació entre la societat i el desenvolupament de programes nuclears és problemàtica, i hauria de ser substituïda per recomanacions polítiques que tinguin en compte el context i que estiguin teòricament i empíricament informades. Els estudis sistemàtics mostren que un compromís públic sòlid i unes institucions reguladores independents són manifestament crucials per fer front als futurs reptes nuclears (i, per extensió, a altres opcions tècniques). Aquesta confiança està molt condicionada per la cultura política i les tradicions de compromís amb la població de cada nació. L'experiència històrica suggereix que, almenys a mitjà i llarg termini, és probable que una major participació dels ciutadans sigui fonamental per considerar l'energia nuclear com una opció energètica.

Les societats s'han compromès amb l'energia nuclear de diverses maneres. La confiança en l'energia nuclear és major als països amb enfocaments més oberts i transparents en la presa de decisions relacionades amb la tecnologia. En aquest sentit, val la pena assenyalar el fet que els debats i les controvèrsies sobre l'energia nuclear s'han integrat en una gamma més àmplia de debats socials i polítics a escala local, nacional i internacional, com els relatius a la democràcia, el paper dels experts i els interessos creats, els mitjans de vida locals i la tensió entre el món rural i l'urbà. No obstant això, generar confiança i millorar la solidesa social, la legitimitat i la qualitat tècnica de les decisions requereix acceptació i, a vegades, fins i tot fomentar una sana desconfiança. Si tenim en compte que el taló d'Aquil·les de l'energia nuclear ha estat sobretot la seva relació amb la societat civil, l'element clau per entendre el seu desenvolupament i la crítica situació actual de la majoria dels països europeus, independentment dels aspectes tècnics i financers, ha de buscar-se per superar la desconfiança entre el sector nuclear, les institucions estatals que semblen donar-li suport i un dels actors fonamentals de les societats modernes: precisament la societat civil a la qual l'energia nuclear li havia promès prosperitat i seguretat perennes.