Albert Banal-Estañol,
Professor del Departament d'Economia i Empresa de la UPF

La transició energètica és cosa de tots i totes. Efectivament, per evitar crisis energètiques i el desastre climàtic, que malauradament ja hem començat a intuir, hem de deixar de fer servir combustibles fòssils. Però, per arribar a un model 100% renovable, necessitem la participació de les persones, tant pel que fa a producció com a consum d’energia.

Per fer-ho:

(i) Hem d'aconseguir que la generació d'energia sigui distribuïda, tant a escala geogràfica com en el sentit de propietat. Amb projectes faraònics d'electricitat, en mans d'uns pocs, tindrem de nou l'energia produïda lluny d'allà on es consumeix, amb els consegüents costos de transport i de pèrdues, i a preus alts, perquè si un mercat està en mans de pocs, els preus són elevats. Necessitarem que els ciutadans inverteixin en energia renovable, ja sigui individualment amb plaques solars o comunitàriament amb comunitats energètiques.

(ii) A més, tal com diu el Clean Energy Package, les energies renovables són extensives en l'ús del territori. El rebuig està garantit si algú pretén apoderar-se del recurs energètic, del territori i de la tecnologia sense comptar amb la seva gent. Tal com reconeixen les mateixes directives de la UE, necessitem tenir la complicitat local i ciutadana.

(iii) Necessitarem també substituir la flexibilitat que ens dóna la generació a partir de gas i carbó per flexibilitat en la demanda d'electricitat. És a dir, hem d'aprendre a reduir la demanda elèctrica quan els preus són alts, i augmentar-la si els preus són baixos. També necessitarem electrificar el consum energètic, invertir en bateries i augmentar l'eficiència energètica.

Malauradament, a l'escola no ens han ensenyat què és un kW o un kWh; de la mateixa manera com sí que ens han ensenyat què és un km o un km per hora. Per això, per adaptar-nos a aquest nou món, on la persona està al centre del model energètic, caldrà un temps, durant el qual, també, caldrà que la regulació –que ja té un paper molt rellevant en el mercat energètic– protegeixi encara més el consumidor, sobretot el més vulnerable. La regulació és l'eina per evitar crisis energètiques com aquesta.

Desgraciadament, de moment, la regulació no ha funcionat, en diferents aspectes:

(i) En aquesta crisi no ha pogut evitar que els preus, en el mercat majorista de l'electricitat, s'enfilin a nivells inversemblants a tot Europa. Evidentment, això ha tingut i està tenint un impacte en les empreses i les llars; però, sobretot, en les llars més vulnerables, les que dediquen un percentatge major dels seus ingressos a l'energia. La regulació, i en particular el disseny del mercat majorista, ha d'aconseguir que els preus no depenguin tant dels preus del gas, mentre encara el necessitem.

(ii) La regulació tampoc ha aconseguit que la competència en el mercat minorista funcioni. Hi ha molta evidència que mostra que els consumidors, sobretot, altra vegada, els més vulnerables, no trien les tarifes més favorables. El fracàs en aquest sentit ha sigut tal que el país més acèrrim defensor de la competència, el Regne Unit, hagi reintroduït regulació (bàsicament preus màxims) en el mercat minorista.

(iii) La regulació també ha permès que, en el cas espanyol, tinguem una infraestructura de gas sobredimensionada, molt cara, que paguem entre tots i que pot endarrerir la transició energètica. Estem pagant molt cars fracassos com el del projecte Castor.

La regulació en el mercat de l'energia tindrà un paper molt important en un món "net-zero," un món en el qual no afegim més emissions de gas hivernacle. Però encara tindrà un paper més rellevant en la transició cap a aquest món neutre climàtic, per evitar que les crisis energètiques com la que hem patit i estem patint afectin els consumidors, sobretot les llars més vulnerables.