Pampa Molina, coordinadora i redactora en cap de l'Agència SINC i coordinadora del Science Media Centre España

En els darrers dos anys, ens ha passat per sobre una pandèmia que ens ha deixat trontollant. Corregeixo: encara l'estem passant i, per ara, no sabem quan s'acabarà. En realitat, tampoc no sabem amb certesa en quin moment podrem deixar de parlar de la covid-19 com un greu problema de salut pública. Llegim en mitjans de comunicació termes com gripalització, que més que aclarir, confonen, com si la grip no s’emportés cada any per davant milers de vides; com si a Espanya no existissin equips especialitzats a rastrejar les variants d'influença que tindrem cada any i vigilar la seva incidència, sentinelles de la salut que treballen en xarxa per controlar els seus estralls entre la població.

Per a les periodistes de ciència, han estat (i són) anys fascinants des d’un punt de vista professional, però també molt complicats.

Començo per l’últim punt. Hem treballat sense descans des del març del 2020 (en realitat, des d'abans) per donar respostes a una ciutadania que les necessitava de manera urgent i fiable sobre la crisi de salut pública més gran que hem viscut mai. Havíem de buscar aquestes respostes de manera rigorosa, calmada i ben reflexionada, quan nosaltres mateixes, com qualsevol ciutadà, també teníem por i necessitàvem desconnectar de la infoxicació que va portar la pandèmia per connectar amb altres parts de la vida. Això era impossible perquè la nostra feina, precisament, consistia a manejar allaus d'informació, filtrar-la per seleccionar-ne només la rellevant, atendre les boles que es difonien per poder-les desmentir; oferir missatges clars i comprensibles a una població espantada i vulnerable.

De fet, s’han estudiat els efectes dels primers mesos de la pandèmia sobre la salut mental del nostre gremi. Un estudi dut a terme el 2020 per Nereida Bueno i Rocío Rodríguez Rey, de la Universitat Pontifícia de Comillas, revela que un 48,6% dels professionals de la comunicació va confirmar haver patit un impacte psicològic greu i el 60% va reportar excés de treball durant la crisi.

I ara, segueixo amb el que és bo. Hem demostrat que som indispensables. Tradicionalment, estàvem habituats a ser els dels dinosaures i les supernoves, els del bosó de Higgs i els brots de listèria; i cada cert temps, sí, se'ns buscava amb presses perquè expliquéssim què estava passant amb aquella central nuclear japonesa en la que es fonia el nucli del reactor, o com interpretar un informe de l'OMS sobre la relació entre el càncer i la carn vermella. Des del 2020, les coses han canviat. Ara, els mitjans són conscients que el periodisme de ciència no és divulgació; és informació diària sobre l'actualitat lligada a la política, l'economia i l'opinió pública.

La responsabilitat i la satisfacció les hem viscudes intensament a SINC, el mitjà de comunicació de la FECYT que dirigeixo i que ha experimentat un boom sense precedents. Al març del 2020, el European Science-media Hub del Parlament Europeu ens va seleccionar com un dels mitjans a tot el món que constituïa una “font fiable sobre la covid-19”. Durant els primers mesos de pandèmia, la nostra audiència es va incrementar un 110% respecte l’any anterior, i aquest augment no ha decaigut posteriorment. El juliol del 2021, vam entrar a formar part del Covid19 Vaccine Media Hub, un projecte internacional d'informació veraç per a periodistes sobre les vacunes de la covid-19, com a node espanyol.

La tempesta informativa de la covid-19 ha amainat, però la ciència és notícia cada dia: hepatitis infantil no filiada, diplomàcia científica a Rússia, salmonel·la en ous Kinder… Continuem treballant al ritme de l'actualitat perquè s'ha creat una gran demanda d'informació fiable sobre ciència per part de la ciutadania.

La tempesta informativa de la covid-19 ha amainat, però la ciència és notícia cada dia: hepatitis infantil no filiada, diplomàcia científica a Rússia, salmonel·la en ous Kinder… Continuem treballant al ritme de l'actualitat perquè s'ha creat una gran demanda d'informació fiable sobre ciència per part de la ciutadania.

Ho vivim com un moment d'oportunitat. Per això, la FECYT ha posat en marxa un nou projecte que vam presentar el 25 de març a Madrid: el Science Media Centre España, una oficina d'informació independent que ofereix recursos a la comunitat investigadora, als responsables de comunicació i als periodistes per cobrir l'actualitat quan la ciència arriba als titulars. Integrat a la xarxa internacional amb vuit membres més de diferents països, és el primer en castellà i el tercer d'Europa.

I, si ja teníem feina per no descansar ni un minut, per què ens hem ficat en un nou embolic? Bé, perquè creiem que té sentit aprofitar l'oportunitat de fer créixer el periodisme de ciència al nostre país, un ofici que s'ha mostrat essencial com a creador d'informació de servei públic.