Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la UPF

Una part crucial del treball de les persones que fem recerca consisteix a publicar els resultats dels nostres estudis. Però ens podem conformar a fer-ho en revistes especialitzades? Clarament, la resposta és NO. Si bé la revista acadèmica és la primera porta que, de manera obligada, hem de creuar, anar més enllà vol dir una oportunitat que no podem deixar passar. Per si algú encara posa en dubte aquesta afirmació, deixeu-me que revisi les raons següents: 1) la investigació de la realitat i els seus reptes han de ser multidisciplinaris, 2) l'empresa i l'acadèmia han de convergir, 3) l'Administració i la política haurien de tenir més en compte l'evidència científica, i 4) la societat i la comunitat acadèmica són mútuament dependents, per la qual cosa s’han de conèixer millor.

Adoptar un enfocament multidisciplinari és l'única manera per abordar qüestions complexes com les que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible o qualsevol repte social, econòmic o cultural. Per tant, hem d'assegurar que els nostres projectes i resultats arribin a investigadors d'altres camps, encara que parlin diferent argot o que utilitzin altres mètodes. D’altra banda, la desconnexió entre el sector productiu i l'acadèmia suposa un problema insostenible:  en primer lloc, la indústria no té en compte el coneixement generat per l'acadèmia i aquesta no sol considerar les necessitats del sector empresarial. En segon lloc, aquelles investigacions que tenen més visibilitat tenen també més oportunitats de ser considerades per la indústria. En tercer lloc, el coneixement que es genera a l'acadèmia podria contribuir a prendre decisions millors per part dels responsables de l'Administració, però per això ha de ser visible. Finalment, la comunicació representa una oportunitat per contribuir a l'avenç de la cultura científica de la societat i fins i tot per millorar la qualitat de les nostres investigacions, ja que, en existir un acostament més gran, és més probable que els nostres objectius de recerca i la manera d'abordar-los siguin més consonants amb les necessitats, els valors i les expectatives de la ciutadania.

Adoptar un enfocament multidisciplinari és l'única manera per abordar qüestions complexes com les que plantegen els objectius de desenvolupament sostenible o qualsevol repte social, econòmic o cultural

Una bona investigació ha d'acompanyar-se sempre d’una bona comunicació, podem concloure. Però, qui ha de comunicar? En un estudi del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra, l’opinió generalitzada entre els més de 1.000 investigadors enquestats va ser que la comunicació havia de ser una responsabilitat compartida entre els responsables de comunicació de les universitats (87%), els periodistes (74%) i els investigadors (69%) (Llorente et al., 2019). Tot i això, la mateixa enquesta deixava palès que els investigadors no han rebut formació per parlar davant dels mitjans o davant del públic.

En aquest sentit, la UPF ha estat pionera en la formació en comunicació científica (Revuelta et al., 2020). Així, l'any 1995 vam llançar el primer màster de comunicació científica d'Espanya i un dels primers d'Europa. L'any 1998, el pla d'estudis del grau en Biologia Humana va incloure una assignatura de comunicació, aposta també sense precedents. Actualment, s'ensenya comunicació a molts dels programes de màster i doctorat. Tanmateix, hauríem d'intentar que tot el personal investigador –a més de l'alumnat– adquireixi competències comunicatives i hi participi activament perquè el seu treball sigui conegut per la societat en general i per grups estratègics de l'Administració, la indústria i altres sectors.

LLORENTE, C.; REVUELTA, G.; CARRIÓ, M.; PORTA, M. “Scientists' Opinions and Attituds towards Citizens' Understanding of Science and Their Role in Public Engagement Activities”, PLOS ONE, 14 (11), 2019: e0224262. doi: 10.1371/JOURNAL.PONE.0224262.

REVUELTA, G.; DE SEMIR, V.; LLORENTE, C. "Spain: Evolution and Professionalisation of Science Communication". A: T. Gascoigne i B. Shiele (eds.). Communicating Science. A Global Perspective. Australian National University Press, 2020. doi: 10.22459/CS.2020.34.