Susaina Figuera, cap d’Innovació de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)

Com tots els projectes de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que posen la mirada en la socialització i la divulgació de la ciència del país, l’any 2019 va néixer el projecte #100tífiques. Ja feia anys que l’FCRI creava i cocreava projectes d’impuls a les vocacions científico-tècniques de nens i joves. Així, que aquesta iniciativa sorgia, en principi, per inspirar les nenes de primària i secundària tot creant referents científics femenins, mitjançant 100 xerrades simultànies de 100 dones dedicades professionalment a la ciència a 100 escoles de tot el país. Avui, en l’escenari postpandèmia, aquest nombre s’ha gairebé quintuplicat.

Però el projecte tenia també una dimensió no tan evident a simple vista: la de fer aflorar entre les voluntàries la consciència d’ocupar un espai propi i específic compartit, crear una xarxa de “dones RDI”. El perfil de les nostres científiques va més enllà de la recerca. Inclou les investigadores, les innovadores, les tecnòlogues, les enginyeres, les directives d’empreses intensives en recerca, les emprenedores científiques, les impulsores d’iniciatives, les policy makers, les gestores d’innovació, les consultores, les comunicadores. La riquesa d’aquests perfils interactuant és, per tant, l’aposta decidida de l’FCRI per la transferència.

D’aquesta manera, el projecte es construeix a base d’estrats o diferents nivells d’impuls a la transferència que se superposen. D’una banda, la contribució que fan aquestes 100tífiques a la societat, fent un retorn de la seva expertesa i formació rebuda en l’educació superior i dins les seves organitzacions cap a les científiques del futur. D’altra banda, la transferència potencial entre elles i les seves organitzacions. En aquesta línia, ens hem esforçat per reclutar voluntàries en les universitats i centres de recerca, aliant-nos amb el Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) per la seva capacitat de penetració en el sistema públic del país. Però també per reclutar voluntàries dins empreses com Alcon, Allianz, AGBAR, BASF, B-Braun, Boehringer Ingelheim, HP, Lubrizol, Menarini, Provital o Werfen, per tal d’enviar un missatge clar i contundent: el millor progrés es construeix amb la innovació que surt de la col·laboració necessària entre universitats i centres i les empreses. El sistema és, doncs, un ecosistema d’agents públics i organitzacions privades.

Els estereotips que limiten la llibertat de decisió de nens i nenes sobre el que voldran fer en el futur són relatius al sexe/gènere, la consideració social, la suposada dificultat de la carrera, els àmbits científics o el desenvolupament professional. Però també en la comunitat científica i en les empreses planen estereotips sobre els professionals d’una esfera i de l’altra

Els estereotips que limiten la llibertat de decisió de nens i nenes sobre el que voldran fer en el futur són relatius al sexe/gènere, la consideració social, la suposada dificultat de la carrera, els àmbits científics o el desenvolupament professional. Però també en la comunitat científica i en les empreses planen estereotips sobre els professionals d’una esfera i de l’altra. El projecte, doncs, va de superar els estereotips de les successives capes: els nens i nenes, d’una banda; les científiques del món públic i el privat, de l’altra.

Quan el 50% del talent del país hagi triat a què es vol dedicar sense el constrenyiment d’aquests estereotips, iniciatives com #100tífiques ja no seran necessàries. El conjunt de les iniciatives del país, que actuen localment en tot el territori, que intenten potenciar ciència, tecnologia, enginyeries i matemàtiques (STEM) entre l’alumnat de tots els cursos i nivells, que actuen amb docents, famílies i tota mena d’organitzacions, és també un sistema potent que s’esforça per transferir el seu projecte a la societat. #100tífiques també conté aquest tercer estrat o nivell de transferència des de la seva concepció. Quan això passi, dèiem, llavors la societat també haurà d’incloure aquestes dones que s’incorporen a l’ecosistema en els llocs de decisió clau perquè la inclusió sigui real. La carrera científica i professional de les dones cap a posicions de lideratge hauria d’assolir, també, aquest 50%.