La difusió a la societat de l’LSC, llengua natural de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya, és un dels elements que perseguia la Universitat quan l’any 2007 es va plantejar integrar aquest idioma als estudis vinculats a l’àmbit de la traducció i les ciències del llenguatge. Perquè contribuir, a través d’un projecte global, a la seva divulgació, aprenentatge i recerca, ajuden a complir la funció social de la universitat, en aquest cas la integració d’aquest col·lectiu amb el seu entorn.

Contribuir a la divulgació, aprenentatge i recerca de l’LSC ajuda a complir la funció social de la universitat

La UPF ha estat un actor protagonista per ajudar que això succeeixi. Com a institució, s’ha fet seu l’objectiu de fer visibles les persones sordes signants de la seva comunitat: professors, personal d’administració i serveis i estudiants. Ha incorporat amb normalitat la interpretació en LSC en actes rellevants, com poden ser les sessions del Clauste o l’acte de graduació. 

Una aposta pionera

“Introduir l’LSC com a idioma d’estudi en l’àmbit universitari, amb el mateix règim que qualsevol altre idioma, és una aposta única, no només a Catalunya, sinó gairebé a tot el món”, afirma amb rotunditat Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes per a la docència de la UPF.

“Estudiar-la, i afavorir que es pugui aprendre i que se’n difongui el seu ús respon al compromís social que caracteritza la universitat”, assegura. “Impulsar-la té un element afegit respecte a les altres llengües, ja que es tracta d’una llengua minoritària i minoritzada”.

Aquesta aposta decidida es va concretar el 2008 gràcies a un acord amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que va permetre incorporar l’LSC al grau en Traducció i Interpretació i, més tard, el 2009, al grau en Llengües Aplicades. La relació amb l’entitat, però, venia de llluny. El 2003 ja es va posar en marxa de manera conjunta el postgrau d’Expert en Interpretació de Llengua de Signes.

La Pompeu Fabra s’ha convertit en l’única universitat catalana que dóna l’opció als seus estudiants de grau d’especialitzar-se en LSC

D’aquesta manera, la Pompeu Fabra s’ha convertit en l’única universitat catalana que dóna l’opció als seus estudiants de grau d’especialitzar-se en LSC, amb el mateix nivell de dedicació i càrrega lectiva que els altres idiomes: anglès, francès i alemany.

La comunitat signant catalana és significativa, al voltant de les 25.000 persones. D’aquestes, 12.000 són persones sordes però “poques tenen l’escolarització en la seva llengua natural, poques arriben a la universitat i el mercat laboral que tenen és majoritàriament limitat”, explica Gelpí. “Per aquest motiu necessitem que la població en general, i la comunitat universitària en particular, conegui i s’aproximi a la realitat de la comunitat sorda”.

A tal efecte, des de l’àmbit de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF s’impulsen iniciatives per acostar l’LSC a diferents col·lectius. Un exemple d’això són la convocatòria del premi UPF-FESOCA de llengua de signes catalana o l’organització d’un curs d’estiu en el marc del Campus Júnior de la Universitat, iniciatives destinades a estudiants de secundària i de batxillerat.

La presència de l’LSC a la Universitat es completa amb tot un ecosistema al voltant del Grup de Recerca en Lingüística Formal, liderat per l’investigador ICREA Josep Quer, que engloba el Laboratori de Llengua de Signes Catalana (LSC Lab).

Una nova estructura amb molt de múscul

Ara, s’ha fet un pas més enllà: la Universitat va crear, el passat mes de febrer, el Centre d’Estudis de la Llengua de Signes Catalana (LSC-UPF Actua), que representa un reconeixement a tota la trajectòria de treball constant en aquesta matèria i que ha de servir, en paraules de Gemma Barberà, la seva coordinadora, “per consolidar la singularitat de la Universitat i contribuir a posicionar-se formalment com a centre de referència nacional i internacional”.

“Estem fent una tasca molt transversal en l’àmbit de l’LSC i necessitàvem constituir-nos sota un paraigua que unís i que representés el projecte global i únic que som”, assegura Barberà.

Membres del LSC-UPF Actua

La importància de la recerca en LSC

“Com a llengua minoritzada, hi ha poca recerca en LSC si la comparem amb d’altres llengües orals com el català, el castellà o l’anglès”, explica Josep Quer, investigador ICREA i cap del Grup de Recerca en Lingüística Formal (GLIF) de la UPF, un dels millors especialistes universitaris en aquest camp. En el seu dia, l’any 2006, va ser nomenat director científic de la Gramàtica bàsica de la llengua de signes catalana per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Això té conseqüències negatives importants que afecten l’aprenentatge de l’idioma. “No conèixer bé la gramàtica d’una llengua com l’LSC o qualsevol altra també vol dir que els materials del seu ensenyament no estan prou fonamentats i els mestres i formadors han de treballar amb recursos propis elaborats ad hoc”, afirma Quer. A més, afegeix que “és molt difícil avaluar la competència lingüística d’un signant i també determinar els dèficits lingüístics quan es detecten”.Per afrontar aquesta problemàtica la UPF, a través del GLIF i amb la coordinació de Quer, lidera “SIGN-HUB: preservació, investigació i foment del patrimoni lingüístic, històric i cultural de les comunitats sordes signants europees amb un recurs integral”. Es tracta d’un ambiciós projecte de recerca que s’emmarca dins el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea.

El seu principal objectiu és “proporcionar la primera resposta global al problema social i científic que es deriva de la negligència generalitzada de la identitat cultural i lingüística de les comunitats europees de persones sordes signants”, explica.

És vital canviar la percepció de les llengües de signes per entendre-les “no com una crossa comunicativa d’una deficiència sensorial”, afirma Quer, sinó “com un regal de la diversitat de la cognició humana que es manifesta com un element més del conjunt de la riquesa lingüística i cultural de les nostres societats”.

SIGN-HUB està desenvolupant una plataforma innovadora i inclusiva que concentrarà recursos diversos sobre llengües de signes: gramàtiques de referència de sis llengües de signes en format digital, un atles interactiu d’estructures gramaticals de llengües de signes, diverses eines d’avaluació en línia per al diagnòstic de dèficits lingüístics en signants, especialment destinades a escoles i intervencions clíniques.

L’LSC no és una crossa comunicativa d’una deficiència sensorial, sinó un regal de la diversitat de la cognició humana”

També incorporarà el primer arxiu digital de narracions de vida de la generació més gran de les comunitats sordes dels països participants, amb l’objectiu de documentar la seva memòria històrica com a minoria.

En definitiva, tal com explica Quer, “es tracta d’un projecte clau per rescatar, mostrar i promoure una part àmpliament desconeguda del nostre patrimoni comú, i per impulsar la participació dels ciutadans sords en les esferes de la vida pública en condicions d’igualtat amb els ciutadans oïdors”.

Els membres del consorci internacional del projecte SIGN-HUB són:

• Universitat Pompeu Fabra
• Universitat de Milà
• Universitat d’Amsterdam
• Universitat Bogazici
• Centre National de la Recherche Scientifique
• Universitat de París VII (Denis Diderot)
• Universitat de Tel-Aviv
• Universitat Georg-August de Göttingen
• Universitat Ca’ Foscari de Venècia
• Consorzio Interuniversitario Nazionale per l’Informatica