•  
   

4. A fons

Parla’m amb les mans i escolta’m amb els ulls

Aquest és el suggerent i descriptiu títol d’un curs en línia obert i massiu (MOOC) que ofereix la UPF. Es tracta d’una iniciativa d’aprenentatge de llengua de signes catalana (LSC) que ha rebut el finançament de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i que, després de les dues primeres edicions, ha congregat prop de 9.000 persones inscrites.

La difusió a la societat de l’LSC, llengua natural de les persones sordes i sordcegues signants a Catalunya, és un dels elements que perseguia la Universitat quan l’any 2007 es va plantejar integrar aquest idioma als estudis vinculats a l’àmbit de la traducció i les ciències del llenguatge. Perquè contribuir, a través d’un projecte global, a la seva divulgació, aprenentatge i recerca, ajuden a complir la funció social de la universitat, en aquest cas la integració d’aquest col·lectiu amb el seu entorn.

Contribuir a la divulgació, aprenentatge i recerca de l’LSC ajuda a complir la funció social de la universitat

La UPF ha estat un actor protagonista per ajudar que això succeeixi. Com a institució, s’ha fet seu l’objectiu de fer visibles les persones sordes signants de la seva comunitat: professors, personal d’administració i serveis i estudiants. Ha incorporat amb normalitat la interpretació en LSC en actes rellevants, com poden ser les sessions del Clauste o l’acte de graduació. 

Llenguatge signes català

Una aposta pionera

“Introduir l’LSC com a idioma d’estudi en l’àmbit universitari, amb el mateix règim que qualsevol altre idioma, és una aposta única, no només a Catalunya, sinó gairebé a tot el món”, afirma amb rotunditat Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes per a la docència de la UPF.

“Estudiar-la, i afavorir que es pugui aprendre i que se’n difongui el seu ús respon al compromís social que caracteritza la universitat”, assegura. “Impulsar-la té un element afegit respecte a les altres llengües, ja que es tracta d’una llengua minoritària i minoritzada”.

Aquesta aposta decidida es va concretar el 2008 gràcies a un acord amb la Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA), que va permetre incorporar l’LSC al grau en Traducció i Interpretació i, més tard, el 2009, al grau en Llengües Aplicades. La relació amb l’entitat, però, venia de llluny. El 2003 ja es va posar en marxa de manera conjunta el postgrau d’Expert en Interpretació de Llengua de Signes.

La Pompeu Fabra s’ha convertit en l’única universitat catalana que dóna l’opció als seus estudiants de grau d’especialitzar-se en LSC

D’aquesta manera, la Pompeu Fabra s’ha convertit en l’única universitat catalana que dóna l’opció als seus estudiants de grau d’especialitzar-se en LSC, amb el mateix nivell de dedicació i càrrega lectiva que els altres idiomes: anglès, francès i alemany.

La comunitat signant catalana és significativa, al voltant de les 25.000 persones. D’aquestes, 12.000 són persones sordes però “poques tenen l’escolarització en la seva llengua natural, poques arriben a la universitat i el mercat laboral que tenen és majoritàriament limitat”, explica Gelpí. “Per aquest motiu necessitem que la població en general, i la comunitat universitària en particular, conegui i s’aproximi a la realitat de la comunitat sorda”.

A tal efecte, des de l’àmbit de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF s’impulsen iniciatives per acostar l’LSC a diferents col·lectius. Un exemple d’això són la convocatòria del premi UPF-FESOCA de llengua de signes catalana o l’organització d’un curs d’estiu en el marc del Campus Júnior de la Universitat, iniciatives destinades a estudiants de secundària i de batxillerat.

La presència de l’LSC a la Universitat es completa amb tot un ecosistema al voltant del Grup de Recerca en Lingüística Formal, liderat per l’investigador ICREA Josep Quer, que engloba el Laboratori de Llengua de Signes Catalana (LSC Lab).

Una nova estructura amb molt de múscul

Centre d’Estudis de la Llengua de Signes Catalana (LSC UPF Actua)

Ara, s’ha fet un pas més enllà: la Universitat va crear, el passat mes de febrer, el Centre d’Estudis de la Llengua de Signes Catalana (LSC-UPF Actua), que representa un reconeixement a tota la trajectòria de treball constant en aquesta matèria i que ha de servir, en paraules de Gemma Barberà, la seva coordinadora, “per consolidar la singularitat de la Universitat i contribuir a posicionar-se formalment com a centre de referència nacional i internacional”.

“Estem fent una tasca molt transversal en l’àmbit de l’LSC i necessitàvem constituir-nos sota un paraigua que unís i que representés el projecte global i únic que som”, assegura Barberà.

Membres del LSC-UPF Actua

Gemma Barberà
Alexandra Navarrete
Jordina Sanchez Amat
Cristina Gelpí
Giorgia Zorzi
Sara Cañas
Ryan Simoens
Raquel Veiga
Joana Rosselló
Santi Frigola
Josep Quer
Xavier Álvarez
Delfina Aliaga

La importància de la recerca en LSC

“Com a llengua minoritzada, hi ha poca recerca en LSC si la comparem amb d’altres llengües orals com el català, el castellà o l’anglès”, explica Josep Quer, investigador ICREA i cap del Grup de Recerca en Lingüística Formal (GLIF) de la UPF, un dels millors especialistes universitaris en aquest camp. En el seu dia, l’any 2006, va ser nomenat director científic de la Gramàtica bàsica de la llengua de signes catalana per part de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Això té conseqüències negatives importants que afecten l’aprenentatge de l’idioma. “No conèixer bé la gramàtica d’una llengua com l’LSC o qualsevol altra també vol dir que els materials del seu ensenyament no estan prou fonamentats i els mestres i formadors han de treballar amb recursos propis elaborats ad hoc”, afirma Quer. A més, afegeix que “és molt difícil avaluar la competència lingüística d’un signant i també determinar els dèficits lingüístics quan es detecten”.Per afrontar aquesta problemàtica la UPF, a través del GLIF i amb la coordinació de Quer, lidera “SIGN-HUB: preservació, investigació i foment del patrimoni lingüístic, històric i cultural de les comunitats sordes signants europees amb un recurs integral”. Es tracta d’un ambiciós projecte de recerca que s’emmarca dins el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea.

Llenguatge de signes català

El seu principal objectiu és “proporcionar la primera resposta global al problema social i científic que es deriva de la negligència generalitzada de la identitat cultural i lingüística de les comunitats europees de persones sordes signants”, explica.

És vital canviar la percepció de les llengües de signes per entendre-les “no com una crossa comunicativa d’una deficiència sensorial”, afirma Quer, sinó “com un regal de la diversitat de la cognició humana que es manifesta com un element més del conjunt de la riquesa lingüística i cultural de les nostres societats”.

SIGN-HUB està desenvolupant una plataforma innovadora i inclusiva que concentrarà recursos diversos sobre llengües de signes: gramàtiques de referència de sis llengües de signes en format digital, un atles interactiu d’estructures gramaticals de llengües de signes, diverses eines d’avaluació en línia per al diagnòstic de dèficits lingüístics en signants, especialment destinades a escoles i intervencions clíniques.

L’LSC no és una crossa comunicativa d’una deficiència sensorial, sinó un regal de la diversitat de la cognició humana”

També incorporarà el primer arxiu digital de narracions de vida de la generació més gran de les comunitats sordes dels països participants, amb l’objectiu de documentar la seva memòria històrica com a minoria.

En definitiva, tal com explica Quer, “es tracta d’un projecte clau per rescatar, mostrar i promoure una part àmpliament desconeguda del nostre patrimoni comú, i per impulsar la participació dels ciutadans sords en les esferes de la vida pública en condicions d’igualtat amb els ciutadans oïdors”.

Els membres del consorci internacional del projecte SIGN-HUB són:

  • Universitat Pompeu Fabra
  • Universitat de Milà
  • Universitat d’Amsterdam
  • Universitat Bogazici
  • Centre National de la Recherche Scientifique
  • Universitat de París VII (Denis Diderot)
  • Universitat de Tel-Aviv
  • Universitat Georg-August de Göttingen
  • Universitat Ca’ Foscari de Venècia
  • Consorzio Interuniversitario Nazionale per l’Informatica

Parlem amb Berta Moya. Es va graduar el curs passat en Traducció i Interpretació per la UPF, en l’especialitat de Llengua de Signes Catalana. Enguany està cursant el màster en Estudis del Discurs: Comunicació, Societat i Aprenentatge.

“Amb les llengües ja se sap, calen hores de dedicació, motivació, interès i pràctica, molta pràctica”

Berta Moya

Què et va portar a escollir l’LSC com a idioma dels teus estudis?

Des de ben petita m'havien cridat molt l'atenció les llengües de signes i sempre em quedava bocabadada mirant la intèrpret a la televisió. Un dia, vaig explicar a una coneguda que m'estava plantejant estudiar llengua de signes catalana i, casualment, aquesta noia tenia una molt bona amiga a la Pompeu Fabra estudiant, precisament, interpretació en LSC. Ens vam posar en contacte; vaig tenir l'oportunitat de parlar-hi i em va explicar la seva experiència. Va ser llavors quan vaig decidir matricular-me i començar aquests estudis.

Tenies coneixements previs d’LSC?

La veritat és que només coneixia l'alfabet dactilològic, les expressions de cordialitat i comptar fins a vint. Tot ho vaig aprendre de manera autodidacta abans de començar les classes. És una llengua complexa i com que la modalitat és diferent de les llengües orals, al principi pot ser complicat. Però amb les llengües ja se sap, calen hores de dedicació, motivació, interès i pràctica, molta pràctica.

Quines aptituds ha de tenir un bon intèrpret d’LSC?

Jo diria que n'ha de tenir moltes, d'aptituds; però si he de destacar-ne les més importants, diria que són: un molt bon domini tant de l'LSC com del català i el castellà, memòria i discriminació visual, alta concentració, atenció dividida, gestió de l'estrès, capacitat de reformulació, capacitat descriptiva, bona postura i expressió corporal, entre d'altres. La llista és llarga.

Ara que has acabat, quina valoració en fas?

Molt positiva! He après molt, he viscut experiències molt enriquidores i, sobretot, me'n vaig sabent que he rebut una bona formació. Ara bé, l'aprenentatge mai no s'acaba. Han estat quatre anys molt intensos, però encara queda camí per fer i per millorar.

Quins són els teus reptes de futur?

Aquest any estic cursant el màster en Estudis del Discurs, aquí a la Pompeu Fabra. Gràcies a aquests estudis podré tenir accés a un doctorat. La investigació en LSC és un àmbit en el qual estic molt interessada.