A l'anàlisi “Marketing empowerment: how corporations co-opt feminist narratives to promote non-evidence based health interventions” (revista BMJ), 10 investigadores entre Austràlia i Suècia expliquen com entitats comercials utilitzen narratives feministes sobre l'autonomia i l'empoderament de les dones pel que fa a la salut per comercialitzar noves intervencions, com ara tecnologies, proves o tractaments, que no tenen evidència científica sòlida o ignoren l'evidència disponible.

Aquesta promoció d’intervencions sanitàries no recolzades per proves científiques, o bé que oculten o minimitzen l’evidència disponible, augmenta el risc de perjudicar les dones mitjançant una medicalització inadequada, el sobrediagnòstic o el sobretractament.

Les autores subratllen que el problema no rau en l'ús de tecnologies, sinó en el fet que aquests esforços de màrqueting les fan arribar a un grup de dones molt més gran del necessari. A més a més, l'ús comercial de narratives feministes per promoure intervencions fa entendre que la salut i la igualtat de gènere són béns que es poden comprar, sense reconèixer o identificar les estructures socials i altres causes interseccionals de privilegi i desavantatge.

S'analitzen dos exemples concrets:

• La prova de l'hormona antimülleriana (AMH).

Els nivells d'AMH a la sang estan associats amb la quantitat d'òvuls als ovaris d'una dona. Uns nivells alts d'AMH indiquen la presència de més òvuls i, en teoria, més potencial de fertilitat. Tot i això, l'evidència mostra que la prova d'AMH no pot predir de manera fiable la probabilitat d'embaràs, per la qual cosa no és un test adequat per la presa de decisions informades respecte a la reproducció. Tot i així, tant clíniques de fertilitat com empreses online comercialitzen i venen la prova a la població general. Dones sense signes d'infertilitat sol·liciten aquestes proves d'AMH per comprovar la seva fertilitat o per informar la seva planificació reproductiva, tot i que l'evidència actual mostra que el test no és vàlid per a aquests propòsits.

• La notificació de la densitat mamària.

La densitat mamària és un de diversos factors de risc independents del càncer de mama. Una densitat mamària alta també redueix la sensibilitat mamogràfica, cosa que augmenta la possibilitat que els exàmens de rutina no detectin el càncer. Això ha portat a crides internacionals per notificar a totes les dones que se sotmeten a exàmens de detecció sobre la seva densitat mamària. No obstant això, hi ha preocupacions sobre aquestes notificacions generalitzades, principalment per la naturalesa relativament no modificable de la densitat mamària i per la manca d'evidència científica que demostri que les vies clíniques per a dones amb mames denses són beneficioses. Hi ha altres models de detecció complementària (ultrasò i ressonància magnètica), però els efectes a llarg termini sobre les taxes de càncer de mama avançat i la mortalitat no s'han avaluat. Així mateix, la notificació de la densitat mamària també pot augmentar l'ansietat, la confusió i la voluntat de les dones de cercar exàmens de detecció complementaris.

Les autores de l’anàlisi afirmen que cal anar amb cautela amb els missatges sanitaris simplistes de "qualsevol coneixement és poder", i emplacen els professionals de la salut i els governs a garantir que es disposi d'informació comprensible que estigui basada en l'evidència científica.

L'anàlisi conclou que cal garantir que "els objectius de la lluita feminista per a la salut de les dones no es vegin soscavats per l'ús comercial del discurs feminista que promou una atenció no basada en evidència".

Més informació:

• Cita: BMJ 2024;384:e076710
• DOI: https://doi.org/10.1136/bmj-2023-076710