Madrid, 16 de maig de 2024.- Els grans divulgadors científics de la història han canviat la forma en què entenem el món. Tot gràcies a que han fet que la ciència resultés interessant i fins i tot apassionant per al gran públic. Amb l'objectiu d'analitzar com han assolit amb èxit aquesta complexa tasca, la Fundació Lilly ha presentat el llibre Grandes comunicadores de la ciencia: de Galileo a Rodríguez de la Fuente de Bienvenido León, catedràtic de Comunicació de la Ciència de la Universitat de Navarra.

José Antonio Sacristán, director de la Fundació Lilly, posa en relleu el valor d'aquesta obra, perquè permet conèixer algunes claus per a comunicar la ciència amb èxit més enllà de la comunitat d'experts. «Només si la societat entén la ciència podrà interessar-se per ella. Això és fonamental al nostre país, on només el 12,3% dels participants en l'última enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia a Espanya va declarar tenir interès en els continguts científics¹ . Entre les raons aportades pels enquestats destacava la “falta de coneixements” (33,0%)».

Un enorme talent per a comunicar

Aquesta obra, editada per Comares, recull les tècniques narratives de deu grans comunicadors: Galileu Galilei, Jane Marcet, Alexander von Humboldt, Charles Darwin, Santiago Ramón y Cajal, Rachel Carson, Félix Rodríguez de la Fuente, Carl Sagan, David Attenborough i Jane Goodall. «Alguns han estat grans escriptors, com per exemple Darwin; uns altres, com Humboldt o Rodríguez de la Fuente, grans oradors. El que tenen tots en comú és el seu enorme talent per a comunicar», explica Bienvenido León. «A més, més enllà d'aquest talent, tots coincideixen en la importància de democratitzar la ciència, és a dir, fer arribar aquest coneixement tècnic de mode eficaç al conjunt de la societat».

En paraules de Gema Revuelta, directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra i amb qui l'autor va mantenir un col·loqui en la presentació del llibre, podria dir-se que són tots uns «indisciplinats» per tres raons: relacionen entre si coneixements generats des de diverses disciplines, més enllà de la seva pròpia; tenen tots una intensa curiositat per les arts i utilitzen els seus coneixements sobre música, dibuix, literatura i oratòria en la seva comunicació; i es qüestionen les normes i convencionalismes. «Surten dels seus cercles acadèmics, intel·lectuals, i fins i tot de gènere, per a portar la ciència a poblacions amb poc accés al coneixement més tècnic», indica.

Ciència per a la cultura popular

A través d'una recopilació d'idees, retallades de premsa, articles i llibres, Bienvenido León analitza com ha anat evolucionant el llenguatge científic des de Galileu, primer de la llista per ser pioner a escriure obres científiques en l'italià de l'època en lloc de llatí com era habitual aleshores. «Aquest és un fet de gran transcendència, ja que pressuposa un interès del geni florentí per arribar més enllà del cercle d'experts d'aquell moment; és a dir, revela una intenció divulgativa», comenta l'autor.

Humboldt, Darwin o Cajal són científics que ocupen els llocs més destacats en la història de la ciència. Tanmateix, la seva faceta de comunicadors que van intentar portar el seu coneixement fins a la societat no és tan coneguda. D'altra banda, existeixen grans divulgadors que no són científics. És el cas, per exemple, de Jane Marcet, qui va decidir divulgar al públic general, especialment a les dones, el contingut de les complexes conferències sobre química a les quals acudia.

Ja en el segle XX, Rachel Carson, icona de l'ecologia moderna, va aconseguir situar l'ecologia entre els temes centrals per a la societat. Amb l'evolució de la divulgació de l’època, el coneixement científic va arribar fins i tot a ser el centre de programes de televisió seguits per milions de persones arreu del món, passant així la ciència a formar part de la cultura popular. Cal destacar, per exemple, a Félix Rodríguez de la Fuente, el gran divulgador de la naturalesa espanyola, o a Carl Sagan, a qui León anomena el ‘showman de la ciència’.

Tanquen la llista dos comunicadors de ciència actuals, David Attenborough i Jane Goodall, ja que tots dos han comunicat la ciència des de fa moltes dècades i les seves obres compten amb un reconeixement molt ampli.

Autoria: Gabinet de premsa Fundación Lilly