ComCiRed 2026 va arribar a Salamanca i va posar el focus en la transferència social

ComCiRed 2026 va arribar a Salamanca i va posar el focus en la transferència social

Cada any, la Fundación Española per a la Ciencia y la Tecnología (FECYT) impulsa trobades com ComCiRed per continuar enfortint la xarxa de professionals de la comunicació científica, en un context marcat per reptes com la desinformació, la transformació digital i la necessitat de promoure la participació pública en ciència.
20.05.2026

Imatge inicial - Paulina Brena durant la presentació de la ponència “Transferència social del coneixement: el cas de Reprogenòmica” i fotografia de grup de les persones assistents a ComCiRed 2026, celebrat a la Universidad de Salamanca.

Els dies 7 i 8 de maig, la Universitat de Salamanca va acollir una nova edició de ComCiRed 2026, la trobada anual de les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+I). A la cita hi van assistir professionals de la comunicació científica d’arreu de l’Estat per compartir experiències, presentar projectes i reflexionar sobre els reptes actuals de la comunicació pública de la ciència.

Durant la trobada es van impartir tallers centrats en temes clau com la participació ciutadana, la innovació en formats digitals, la perspectiva de gènere i les estratègies de comunicació inclusiva. Així mateix, es van presentar projectes de divulgació científica i bones pràctiques desenvolupades per diverses UCC+I al llarg del 2025.

En aquest context, Paulina Brena, del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS‑UPF), va presentar la ponència “Transferència social del coneixement: el cas de Reprogenómica”. La seva intervenció va destacar com la transferència social del coneixement ha adquirit un paper central per reconèixer l’impacte de la ciència més enllà de l’àmbit acadèmic i dels indicadors tradicionals, que no sempre reflecteixen el seu valor social.

Des d’aquest enfocament, la transferència social s’entén com el procés mitjançant el qual el coneixement científic es tradueix en canvis tangibles en la vida de les persones, en el disseny de polítiques públiques i en l’enfortiment de la cultura democràtica. En aquest procés, la comunicació pública de la ciència es planteja com una eina clau, sustentada en un marc de set pilars: definició d’objectius, estratègia, desenvolupament de competències, recursos, suport institucional, col·laboració entre agents i avaluació d’impactes.

Com a exemple d’aquest enfocament, es va presentar el projecte Reprogenómica, centrat en la percepció pública de la genètica i la genòmica en l’àmbit de la reproducció humana. A través de metodologies qualitatives com grups de discussió i enquestes, el projecte analitza expectatives, dubtes i preocupacions al voltant d’aquestes tecnologies, incorporant la perspectiva de gènere per comprendre el seu impacte en la presa de decisions.

Aquest projecte no només busca generar recomanacions per a la comunicació en aquest àmbit, sinó també, des de la lògica de la transferència social, connectar els seus resultats amb entitats implicades per afavorir la generació de canvis tangibles.

D’aquesta manera, ComCiRed 2026 consolida el paper de les UCC+I com a espais clau per a la connexió entre ciència i societat.