El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, va expressar la setmana passada la rellevància de la troballa d'un llac a Mart. “Per fi, hi ha dades fefaents de l'existència d'aigua líquida a Mart” i que l'autoria d'aquesta troballa sigui de científics de l'Agència Espacial Europea (ESA)”, va afirmar.

La directora del Centre d'Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF), Gema Revuelta, assenyala que per a la comunicació científica és esperançador tenir un ministre de ciència que no només té coneixements, sinó que és el primer que comenta les notícies científiques en els mitjans més populars.

“El seu esforç per a que la ciutadania espanyola millori la seva cultura científica no és nou. Per contra, Duque ha dedicat moltes hores de la seva vida, de manera voluntària, a explicar la ciència a adults i a nens, despertant fins i tot alguna que altra vocació científica”, assenyala Gemma Revuelta, qui dirigeix també el Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la Barcelona School of Management - UPF.

Revuelta insisteix que la notícia de les evidències d'aigua líquida a Mart és important doncs aquesta és una de les característiques que, a la Terra, han estat bàsiques per a la creació de vida, per la qual cosa al planeta vermell podria haver ocorregut el mateix. “Per això fa dècades que la ciència busca proves de l'existència d'aigua.

Això no vol dir que s'hagi demostrat que existeixi vida, ni tan sols un diminut bacteri format per una sola cèl·lula”. No obstant això, aquest tipus de notícies sovint genera especulació en alguns mitjans. “El que succeeix és que els “marcians” com els de les pel·lícules de ciència ficció estan molt vius en les nostres ments”, afegeix.

En la seva opinió, davant aquest esdeveniment, els mitjans s'han dividit en tres postures. Argumenta que, d'una banda estan els que han cobert la notícia amb claredat, explicant la rellevància de l'assumpte però sense especular, que  hi ha un segon grup de mitjans “per desgràcia el més nombrós” que estan tan preocupats per explicar els assumptes de política, esports, cor i successos que no són capaços de comprendre que un descobriment científic com el que s'acaba de produir seria molt més interessant per als seus lectors”.

“Finalment, agrega, estan els mitjans més sensacionalistes, als qui els agrada deixar anar la imaginació i han presentat la informació com si s'estigués anunciant la presència de vida extraterrestre, una cosa totalment desproporcionada”.

Revuelta apunta que és evident que manquen comunicadors que comprenguin el valor de les troballes i que ajudin als ciutadans a entendre per què aquest tipus de notícies són importants. “Però també, assenyala, que posin la notícia en el seu lloc.

La formació en ciència és bàsica perquè els comunicadors ofereixin un bon servei a la ciutadania. Però els mitjans també han d’apostar per ells. Hauríem de reclamar més qualitat en la informació científica”. En aquest sentit apunta que aquest bon servei és encara més exigible quan es tracta de mitjans de comunicació públics.

“Per exemple, argumenta, no és admissible que TV1 emeti un programa, en horari màxim d'audiència, en el qual es parla d'aparicions extraterrestres, presències estranyes i una infinitat de contrasentits que confonen al públic. Les teories conspiratives i el pensament màgic no ens ajudaran a enfrontar-nos a la vida, sinó que ens sumeixen en l'univers de la xarlataneria i l'estafa. És un clar pas cap a enrere”.

Article publicat a La Vanguardia el 30 de juliol del 2018. 

Imatge: l'astrofísica italiana Elena Pettinelli va oferir una roda de premsa sobre l'existència d'aigua líquida a Mart. (Alessandro Di Meo / EFE)