Moltes persones han celebrat la notícia del nomenament de Pedro Duque com a ministre de Ciència, Innovació i Universitat. Ja sigui pel fet de recuperar un ministeri específic que vetlli per la ciència o bé perquè aquest està liderat per una de les cares més conegudes de la ciència espanyola.

A més de ser el primer astronauta de nacionalitat espanyola i de tots els seus assoliments científics, ja fa temps que Pedro Duque és crític amb el sistema de R+D+i del nostre país. “Si continuem no invertint en el futur, s'enfonsarà el país per sempre”, va proclamar al 2013, durant les majors mobilitzacions de científics contra les retallades del Govern de Mariano Rajoy.

És també un ferm defensor d'una educació pública, gratuïta i de qualitat que va qualificar com a “base per al desenvolupament” fa uns mesos. “Crec que és obvi que l'educació primària, la universitària, la promoció de la ciència i la tecnologia són inversions perquè es poden esperar d'elles rendiments futurs. Veig amb molta preocupació que es tracti aquestes partides com si fossin despeses”, va escriure al 2012 a una carta oberta a El País.

En nombroses ocasions ha parlat obertament en contra de les pseudociències com l'homeopatia o el Reiki. “Cal recordar: l'homeopatia no és medicina natural ni és guarir amb herbes. Per exemple, aquest “medicament” ho fan amb orina d'home afectat de gonorrea. Estem bojos o què? I no és el pitjor” va tuitejar al maig del 2018.

Tot això fa pensar que, com a ministre, Pedro Duque vetllarà per mantenir, fomentar i millorar els pilars de la R+D+i: educació, recerca, innovació i divulgació. No obstant això, en la seva investidura, l'actual president del Govern, Pedro Sánchez, va admetre que acceptarà els pressupostos dissenyats pel Partit Popular. És a dir, les possibilitats que es destinin més recursos a la ciència són mínimes.

L'informe que anualment publica la Fundació COTEC reflecteix que Espanya no ha recuperat els nivells d'execució de despesa R+D ni del sector públic ni de l'empresarial previs a la crisi. Si tenim això en compte, fora dels límits pressupostaris, Pedro Duque compta amb un ampli marge de maniobra per millorar la situació actual.

D'altra banda, el nou Govern socialista té intenció de mantenir-se durant els dos anys que queden de la legislatura. Un temps molt curt per revertir aquesta situació que porta en la mateixa línia durant gairebé una dècada.

Poc temps, pressupostos preestablerts i incertesa pels de l'any vinent no són condicions que augurin grans canvis. No obstant això, Duque és un referent científic a Espanya, una figura que inspira respecte i també simpatia, per la qual cosa confiem que els seus companys de govern i els de l'oposició l’escoltin. A més, pel fet d’haver mostrat públicament aquestes opinions sobre el sistema de ciència i tecnologia durant tants anys, és probable que sigui un bon catalitzador de la cultura i l'educació científiques, així com per promocionar la importància de la recerca.

Article publicat a La Vanguardia el 27 de juny.