Dotar les màquines d’intel·ligència semblant a la humana és una voluntat des de fa més de mig segle. Malgrat això, no ha estat fins a la darrera dècada quan s’està vivint un veritable boom d’aplicacions, gràcies a la millora de les xarxes neuronals, els avenços en la supercomputació i la disponibilitat de dades massives.

En aquest escenari, Catalunya és un dels territoris més ben situats mundialment, en confluir els avenços tecnològics amb un sistema de recerca i desenvolupament robust i madur respecte a les tecnologies digitals. Bona mostra d’això és el recent anunci de Microsoft de crear un nou centre a Barcelona dedicat a la recerca i el desenvolupament en aplicacions d’intel·ligència artificial.

Catalunya és un dels territoris més ben situats mundialment, en confluir els avenços tecnològics amb un sistema de recerca i desenvolupament robust i madur respecte a les tecnologies digitals.

La Universitat Pompeu Fabra destaca en diversos àmbits del coneixement en què empra la IA com a eina habitual en els seus projectes. Tant és així que, segons un informe elaborat per la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació de la Generalitat de Catalunya, la UPF ocupa el tercer lloc entre les entitats catalanes que fan recerca i innovació en IA, només per darrere de la UPC i empatada amb el BSC-CNS.

A més a més, els desafiaments que suposa l’ús de big data i IA requereixen de noves propostes formatives en l’àmbit de grau i de postgrau. A la UPF se n’és molt conscient i ja s’ha posat fil a l’agulla. En són exemple el màster universitari en Sistemes Intel·ligents Interactius o el nou grau en Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades –la primera promoció s’ha graduat aquest mes de setembre–, que vol formar els experts que hauran d’extreure i processar les dades que generem, amb l’objectiu de crear serveis i aplicacions per contribuir al bé comú.