Josep Lluís Martí, professor del Departament de Dret i vicerector per a projectes d’innovació de la UPF

El món no tornarà a ser igual. El SARS-CoV-2 causant de la malaltia covid-19 és el que en anglès s’anomena un game-changer, un factor que canvia les regles del joc. Sí, tots estem una mica farts de sentir afirmacions d’aquest tipus. S’ha dit que la globalització era un game-changer, que la tecnologia era un game-changer, més específicament que la intel·ligència artificial ho era. Però és que tot això és cert, i el SARS-CoV-2 ha vingut per precipitar vertiginosament canvis que estaven, molts d’ells, forjant-se des de feia anys, alguns de molt positius i d’altres de molt perillosos.

El SARS-CoV-2 ha vingut per precipitar vertiginosament canvis que estaven, molts d’ells, forjant-se des de feia anys, alguns de molt positius i d’altres de molt perillosos.

Aquesta no és la primera ni la darrera pandèmia que patirem. Ni les pandèmies ni la salut global en general són les úniques causes de preocupació dins de l’àmbit del Benestar Planetari. Ens enfrontem a reptes colossals i urgents, tot i que les repercussions de tots ells no siguin tan visibles a curt termini: des del canvi climàtic fins a la seguretat nuclear, passant per la regulació financera global, la coordinació fiscal o la lluita contra les creixents desigualtats mundials. Però aquesta crisi exemplifica com cap altra l’element comú que caracteritza aquests reptes: es tracta d’un problema doblement global, que ens afecta a tots els éssers humans del planeta i del qual només sortirem endavant si trobem una solució coordinada a escala planetària. Només cal veure què passa ara mateix a la Xina i a Corea del Sud, els dos únics països que poden afirmar que han controlat la primera onada de la pandèmia, i que continuen amb fronteres tancades terroritzats que algun viatger provinent d’Europa o els Estats Units pugui generar un nou rebrot. Mentre quedi un sol país en el qual l’epidèmia creix descontrolada continuarem tots en perill.

És davant dels problemes doblement globals, majúsculs i complexos que necessitem més que mai reorganitzar la nostra recerca i empènyer la frontera del nostre coneixement, de manera interdisciplinària, urgent i orientada vers les  solucions pràctiques. El projecte Benestar Planetari iniciat per la Universitat Pompeu Fabra l’any 2018 adquireix més sentit i importància que mai.

És davant dels problemes doblement globals, majúsculs i complexos que necessitem més que mai reorganitzar la nostra recerca i empènyer la frontera del nostre coneixement, de manera interdisciplinària, urgent i orientada vers les  solucions pràctiques.

Una pregunta tan crucial, urgent i complexa com la que es formulen avui els governs de tot el món sobre com s’ha de reorganitzar la vida social i econòmica en aquesta etapa de la crisi només pot ser resposta de manera rigorosa, si es combinen els coneixements tècnics de l’epidemiologia amb els de la tecnologia, l’economia, la ciència política, el dret i l’ètica, per mencionar-ne només alguns. Pensem només en dues de les moltes dimensions que té aquest problema. Per una banda, en les fortes restriccions que les nostres llibertats estan patint a tots els nivells i en tots els països, i com la democràcia se’n pot ressentir per determinats models de gestió de la crisi. Per l’altra, és evident per a tothom que el sistema de governança global en general, i en particular aquell que s’encarrega precisament de la gestió de les crisis sanitàries globals, com és el de l’OMS, no estava prou preparat per fer front a una pandèmia com aquesta. Ens cal per tant repensar els nostres models polítics, jurídics i socioeconòmics de dalt a baix, reformant en profunditat el sistema de governança internacional, així com els nostres sistemes nacionals i locals. El SARS-CoV-2 ens ha canviat el joc a escala planetària, i una universitat pública i global com la nostra té la responsabilitat d’estudiar-ne a fons les noves regles.