Delimitació del Problema:

Aquest projecte de recerca té per finalitat conèixer quin és la imatge pública de la conflictivitat derivada dels fluxos de la immigració a Espanya que la televisió construeix a través de la seva activitat narradora i discursiva. Com a mitjà hegemònic de masses, la seva influència es presumeix decisiva no només per a la percepció pública de tals problemes, sinó també per al procés de competició entre actors socials per la definició del problema i de les polítiques públiques relatives a la immigració.

El projecte es proposa estudiar de forma empírica i sistemàtica com les cadenes generalistes de televisió espanyoles intervenen en la definició com a problema públic d'aquesta conflictivitat, i per tant com aquestes cadenes es configuren alhora com a narradors centrals del conflicte i com a actors polítics proposant i promovent determinades polítiques.

La relativa novetat dels creixents fluxos de la immigració a Espanya requereix una atenció específica per valorar l'estat de les representacions dominants sobre els conflictes immigratoris i poder actuar i prendre decisions amb coneixement de causa en els diversos fronts implicats i pels diferents actors socials i polítics. Els mitjans en general, i la televisió en particular, no són per descomptat els únics actors en els processos de competició per la definició del problema, però sí són narradors i comentaristes centrals de tals processos. La intervenció dels mitjans de masses en l'establiment no només de les agendes temàtiques, sinó també de la seva priorització i inclusió en quadres d'interpretació i acció davant l'opinió pública i davant els altres actors sociopolítics, està avui fora de dubtes. En el marc concret dels processos de policy-making, les cadenes de televisió sostenen una carrera competitiva entre actors polítics per proposar models de definició dels problemes socials i conseqüentment proposades d'estratègies d'acció política a tots els nivells (per a partits, governs, institucions, opinió pública, organitzacions civils, etc).

Així doncs, assumint la centralitat de la televisió en la construcció del saber públic sobre el conflicte social, aquest projecte de recerca parteix d'una pregunta clau: quin és la intervenció de la televisió en la definició de la problemàtica de la immigració a Espanya i, més en concret, quins són les versions que ofereixen les diverses cadenes de televisió als seus públics. De l'estudi comparat de les representacions de les diverses cadenes podrà inferir-se quin és la percepció dominant a Espanya de la situació, recepció i integració dels grups de la immigració i, sobretot, com el conjunt dels problemes i conflictes relacionats amb la immigració es defineix com a problema públic, apte per formar part de l'agenda política i del procés corresponent de debat, formulació i adopció de polítiques relatives a la immigració.

Camp teòric

El punt fonamental de partida en què es basa aquest projecte és el pressupost teòric, àmpliament acceptat en teoria de la comunicació i en teoria política, que en les societats mediàtiques una determinada situació de conflictivitat social solament pot arribar a ser considerada com a problema i com a problema públic a través de la intervenció narrativa i discursiva dels mitjans de comunicació. Ningú discuteix avui que la televisió ostenta un paper hegemònic en els processos de narrativització i representació dels conflictes socials i polítics.

Aquest projecte parteix de certs pressupostos teòrics i metodològics. Ens situem en l'encreuament de dos de les principals línies de recerca teòrica sobre el paper dels mitjans i de les seves mediacions en la definició dels problemes públics. D'una banda, la que basant-se en la sociologia del coneixement proposa la consideració dels mitjans com a instruments discursius centrals en la construcció social de la realitat; en aquesta línia, l'estudi de les notícies i del paper clau dels periodistes i de les empreses periodístiques en els processos de selecció, categorització i definició de la realitat social compta amb una sòlida tradició d'estudis de referència obligada (per exemple: Altheide 1976, Tuchman 1978, Gans 1979, Gitlin 1980, Graber 1980, Bennet 1983, etc.), com el són també les ja abundants aportacions a l'estudi de la ficció televisiva com a font de coneixement públic de la realitat social especialment en l'àmbit anglosaxó i en desenvolupament en l'italià, a partir d'estudis compartits com Eurofiction, del European Audiovisual Observatory (autor destacat: Buonanno, 1999).

D'altra banda, el nostre projecte es basa complementàriament en l'orientació investigadora procedent de la teoria política, i més concretament de la comunicació política, que considera els mitjans com a intermediaris fonamentals en la construcció dels problemes públics, és a dir, en la determinació d'imatges de referència de la conflictivitat social que competeixen entre actors polítics i que apel·len a la intervenció del poder polític. En aquest sentit, són de singular interès algunes línies de recerca que intenten definir com els problemes socials arriben a ser problemes públics, quins actors tenen més probabilitats de competir amb èxit en aquesta carrera, o quines modalitats d'implicació entre sistema mediàtic i sistema polític es donen en els processos de definició d'uns problemes com a públics (per exemple: Edelman 1971 i 1988, Gusfield 1981, Kingdon 1984, Paletz 1987, Best 1988, Ericson-Baranek-Chan 1989, etc.). Així doncs, la definició d'una agenda temàtica pels mitjans i la definició d'un determinat camp de conflictivitat com a problema públic estan íntimament vinculades.