“Quan les persones que lluiten contra la injustícia perden l’esperança que canviï alguna cosa, usen la seva energia per sobreviure. Tanmateix, quan pensen que les seves accions sí que són importants, llavors aquesta energia es converteix en una força per al canvi.” Així ho va escriure Susan Stryker al llibre que obre l’exposició: Historias de lo trans (Continta Me Tienes, 2017).

Stryker narra la història trans recent als Estats Units. Però aquesta no és l’única història. Laure Murat revisa el terme tercer gènere i la seva evolució a la societat francesa (La Loi du genre. Fayard, 2006). C. Riley Snorton posa al centre les persones trans negres (Negra por los cuatro costados. Bellaterra, 2019), i ens convida a pensar en com les categories de gènere i de raça es coconstitueixen durant el genocidi colonial. José Benito Eres Rigueira i Carlos Villagrasa Alcaide recorden els crims diversòfobs del franquisme i les aliances que els van fer front (Homosexuals i transsexuals. Els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la memòria històrica. Bellaterra, 2018). I el raig d’esperança l’aporta Bruno Bimbi sota el títol El fin del armario (Anaconda Editions, 2020), un repàs als canvis –i reaccions– que han definit el nostre breu segle XXI.