M. Teresa Cabré Castellví, professora emèrita de la UPF i presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des del juliol del 2014, és la primera dona que ocupa aquest càrrec dins de la institució centenària. A la Universitat, coordinarà el projecte de la càtedra Pompeu Fabra.
  
-Quina funció té la Secció Filològica de l'IEC?

La Secció Filològica correspon a l'acadèmia de la llengua catalana, des del punt de vista d'elaboració de l'obra normativa. Quan es va crear l'IEC, a l'època de Prat de la Riba, es va voler fer una institució que cobrís totes les parcel·les del saber, i per tant, que no només s'encarregués de la fixació de la normativa de la llengua sinó que, a més, promogués la recerca en els diferents àmbits científics i tecnològics. I en aquest marc va néixer la Secció Filològica que, a diferència de les altres seccions, té una doble funció: d'una banda, fer recerca lingüística, i de l'altra, elaborar la normativa, que aprova i difon el conjunt de l'IEC.

-Quins són els projectes actuals de la Secció Filològica?

Hi ha els projectes principals, que són els normatius, i després hi ha els projectes científics, per aquesta doble responsabilitat que tenim. Entre els normatius, hi ha la gramàtica (prevista per a l'any 2015), que serà molt flexible, i de la qual n'haurà de sortir una una de molt més orientada i precisa, sobretot pensant en els ensenyants i els escolars; el disseny del nou diccionari normatiu, que serà el primer que no es basarà en els diccionaris anteriors, sinó que serà de nova elaboració, i en el qual es consideraran molt a fons els usos de la llengua; l'estàndard oral lèxic; una nova edició de l'ortografia, que incorpori les novetats dels últims anys; i l'elaboració de la llengua de signes catalana. En l'àmbit de la recerca, destaquen els projectes de l'atles lingüístic i l'actualització del corpus escrit de la llengua catalana.

-A què es refereix aquesta darrera tasca?

Un corpus textual és una recopilació estructurada de textos reals, orals o escrits. L'IEC ja disposa d'un corpus textual, però s'acaba l'any 1990 i d'aleshores ençà la llengua ha canviat bastant. I l'actualització de la llengua és molt important per servir de base dels textos normatius: estranyament pots fer un diccionari normatiu basant-te en els usos reals si no tens material prou solvent d'aquests usos, sobre els quals es nodriran les decidions que després portaran a la normativa

- Quina importància té el coneixement del català en el món de l'ensenyament?

Molta gent no s'adona que és a través de la llengua que s'estructura el pensament. I no dominar les llengües pròpies, sigui català o castellà, és una falla molt gran que si la vas arrossegant des de petit, pot fer molt de forat.

"No dominar les llengües pròpies, sigui català o castellà, és una falla molt gran que si la vas arrossegant des de petit, pot fer molt de forat"

- Ha reculat el català en els darrers 25 anys?

No té res a veure la situació dels anys vuitanta i l'actual, a causa de l'eclosió del fenomen migratori, que ens ha desbordat a tots, i la globalització, entre d'altres factors. Actualment hi ha menys persones que declaren que la seva llengua oficial és el català i ha pujat el nombre de les que es reconeixen com a bilingües. El català no ha perdut prestigi, però sí determinades parcel·les d'ús. Abans, els nois i noies que s'escolaritzaven en català l'incorporavenn en la seva relació social i ara s'està veient que en molts casos no ho fan: hi ha una mena de separació entre el català com a llengua escolar i de formació acadèmica i la llengua de relació social, i això sí que és seriós i s'ha de considerar.

- Com veu el futur de la llengua catalana?

El més important és que el català pugui mantenir el seu caràcter referencial de llengua d'una societat o d'una bona part de la societat, i el prestigi. Si es mantenen aquestes dues coses, és difícil que trontolli, per moltes interferències que hi hagin.

-Amb el seu càrrec a l'IEC, continuarà fent recerca a la UPF?

He deixat la primera línia a la Universitat, però hi continuo molt vinculada; sempre estaré lligada al meu grup de recerca. Encara tinc un projecte viu sobre neologismes amb l'OBNEO, centrat en la diferència entre els neologismes que es produeixen en el discurs especialitzat i els que surten a la prensa en general. Quan apareix per primera vegada un mot nou en el discurs científic, pot ser una pista que està emergint un coneixement nou.

"Quan apareix per primera vegada un mot nou en el discurs científic, pot ser una pista que està emergint un coneixement nou"

-Com veu la recerca que es fa a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada?

L'IULA ha estat un institut que, quant a la temàtica, ha creat model a Espanya i en alguns altres països. A Espanya mateix s'han creat dos instituts inspirats en l'IULA. Té molt de reconeixement internacional, especialmente a Europa i a Amèrica Llatina. La gràcia de l'IULA és que no es dedica a la lingüística en abstracte ni a la teoria lingüística, sinó a la lingüística aplicada, al servei d'alguna idea, d'una orientació o de la resolució d'alguna situación relacionada amb la informació o la comunicació. De fet, jo em vaig incorporara la UPF l'any 1994, procedent de la UB, per crear l'IULA, del qual estic molt satisfeta.

-En què consisteix el projecte de la càtedra Pompeu Fabra?

És una proposta que el rector Jaume Casals portava ja en el seu programa electoral i que pretén fer visible internament i socialment el compromís de la UPF amb la llengua i la cultura catalanes i amb la catalanitat. Amb la col·laboració de l'IEC i la Conselleria de Cultura, ha de ser un punt d'extensió del pensament, el coneixement i la recerca que, sobre el català, es fa dins de la Universitat per mostrar-ho cap a l'exterior i, si pot ser, oferir-ho com a servei a la societat.

LI AGRADA ..

Un músic: Malher.

Un llibre: No puc decidir-ne un de sol... Deixa'm esmentar noms; entre els catalans, M. Àngels Anglada, Jaume Cabré i Maria Barbal, i de fora, Magda Szabó i Agota Kristof, les dues hongareses.

Un valor: sense cap mena de dubte, la lleialtat.

NO LI AGRADA...

L'opacitat i les posicions acrítiques.

Per saber-ne més

Trets destacats de la seva trajectòria acadèmica:

Catedràtica de Filologia Catalana des del 1989 i professora de la UB fins al 1994, any en què es va incorporar a la UPF.

A la UPF ha estat vicerectora de Recerca (1996-1999), directora de l' IULA (1994-2005) i responsable del grup IULATERM des del 1994.

Membre de l' IEC des del 1990, del qual va dirigir les Oficines Lexicogràfiques (1992-1995).

Va participar en la creació del TERMCAT i en va ser la primera directora (1985-1988).

Va coordinar els treballs de la primera edició del DIEC (1990-1995).

Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, el premi internacional de terminologia Eugen Wüster i és doctora honoris causa per la Universitat Ricardo Palma de Lima.