Cine Ciego és un assaig visual que investiga la relació entre els canvis de règim escópicos i polítics amb la interrupció del flux d'imatges. Mostrar la ceguesa, la monocromía, l'interval de la pausa en tots els aspectes de la recepció estètica.

A través de quatre colors i quatre creadors d'imatges s'analitza de quina manera és necessària una certa dosi de ceguesa per a canviar el registre de les imatges del acon- tecimiento en la sobreexposició vírica actual i com l'absència d'imatge retorna a l'espectador/a emancipat una consciència cap a l'acció.

La col·laboració amb Haize Lizarazu s'enfoca a ampliar la recerca sobre l'absència d'imatge amb el so, la monocromía sonora, el silenci, la pausa en el flux de so... Les dues artistes estaran en residència des de gener de 2022, i presentaran públicament el seu treball en la temporada 2022-2023.

Haize Lizarazu és pianista, performer i creadora. La seva carrera està centrada en la música contemporània i experimental, així com en la recerca artística. Es forma a l'ESMUC (Barcelona), Basel Hochschule fur Music (Suïssa), UB i UdG. És membre i co-directora de CONTAINER Ensemble, amb qui ha actuat en diversos festivals i sales europees. Especialment interessada en la hibridació entre disciplines artístiques, el seu treball es mou entre el sonor i l'escènic, donant especial importància a la gestualitat del músic en relació al seu instrument.

Marta Azparren és artista visual. Es mou entre el cinema experimental, la performance, les arts vives i el dibuix. Amb formació en Belles arts i Estudis sobre cinema i audiovisual contemporani, la seva obra ha estat projectada i premiada en nombrosos festivals internacionales de cinema i vídeo, exposicions i fires d'art. El seu treball proposa una metareflexió sobre l'activitat artística amb especial atenció a les connexions entre el creador, l'espectador, l'obra d'art i la maquinària interna de la mediació, la producció i l'exhibició. La mirada es dirigeix cap al no visual en el visual, el buit de l'absent, el descartat, la qual cosa no succeeix. Una documentació dels marges.

Manifest

+Buscamos la última imagen.
 

Especulamos con la posibilidad de una última imagen, de interrumpir el flujo constante de la sobreexposición y observar el rastro que esa detención nos deja.
 

Pensamos en esa última imagen como una resistencia.
 

+Buscamos el último sonido.
 

El sonido final, el último, no es silencio, sino residuo aural. Es un sonido que existe porque lo escuchamos, y al mismo tiempo, no suena más que en nuestro interior.
 

+Cómo
 

Partiendo de un intercambio no jerárquico entre lo sonoro y lo visual proponemos tentativas de aproximación al proceso de interrupción de la imagen y el sonido. Buscamos el sonido de la última imagen y la imagen que acompañará al último sonido.
 

Proponemos una experiencia inmersiva anti-sublime, anti-espectacular, en la que el público reciba lo que ve con los ojos cerrados con los oídos abiertos, escuche la huella que dejan imagen y sonido cuando se van. El espectro de lo que acaba de suceder y ya no sucederá de nuevo."

amb el suport de: