Conceptualització, mercat espanyol i anglosaxó i estudi aplicat al sistema televisiu català (Part 1)

Per Pablo Gómez-Domínguez

La televisió social, més coneguda pel seu nom anglès Social TV, és un pas més en l’evolució de la televisió millorada (enhanced television) i la televisió interactiva en un escenari de nous mitjans. El sorgiment d’aquest nou paradigma dels mitjans de comunicació no té data definida però sí lloc, els Estats Units d’Amèrica. És en el mercat mediàtic anglosaxó, que sol marcar les tendències a la resta de mercats occidentals, on es va començar a hibridar la televisió en noves plataformes.

Avui aquest és un tema força tractat al món acadèmic i a la premsa especialitzada, però és necessari continuar l’anàlisi, explorar en la proximitat i aportar definicions. Amb aquests objectius, l’OPA proposa aquest informe que es divideix en dues parts. En la primera s’aporta la conceptualització de la televisió social i els seus components, amb exemples de la seva extensió al mercat espanyol, català, dels Estats Units i britànic. En la segona part, es presenta el resultat d’una recerca aplicada a la televisió a Catalunya, amb els casos de Televisió de Catalunya (TV3), 8TV i les televisions locals. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la producció de les corporacions en televisió social: espais web, xarxes socials i aplicacions mòbil. La comparativa entre les televisions locals, TV3 i 8TV, tot i ser conscients de les seves diferències de públic objectiu, pressupost o contingut, ens permet mostrar el contrast entre aquests dos nivells territorials.

L’avaluació de la televisió a Catalunya envers el model de televisió social ens ha permès arribar a conclusions significatives. Se’n poden destacar tres, que emmarquen l’estat actual de l’activitat de televisió social dels operadors televisius de Catalunya, almenys pel que fa als seus espais corporatius.

De forma general, les televisions es troben presents a les xarxes socials a través de perfils corporatius, però l’ús mitjà dels comptes s’apropa, en molts dels casos, a 0.

• Els espais web tenen la funcionalitat clara d’oferir continguts a la carta i difícilment l’usuari hi troba eines per participar, comunicar-se amb altres o sincronitzar el contingut amb les xarxes socials.
• Les aplicacions mòbil estan lluny de convertir-se en espais second-screen i ara són o bé una extensió de les pàgines web com a contenidors de vídeos, o bé un portal únicament informatiu on l’usuari no té cap opció per participar.
• Tenint en compte els resultats presentats, podem afirmar que, pel que fa a plataformes corporatives, la televisió a Catalunya es troba majoritàriament encara en un model tradicional de radiodifusió, que descriu l’espectador com a consumidor passiu en comptes d’un usuari actiu que participa en els espais digitals que té a l’abast. En resum, cal fomentar la renovació dels espais web i mòbil, invertir en la interacció en xarxes socials i entendre l’espectador com un subjecte participatiu no només en els espais dels programes.

L’estudi inclou la proposta d’un Índex d’Integració en la Televisió Social (IITS) que agrupa els resultats obtinguts en xarxes socials, web i mòbil. Aquest índex mostra, a trets generals, que les televisions fan un esforç per crear i mantenir comptes a les xarxes socials, però obvien desenvolupar espais veritablement interactius, adaptats a l’ecosistema mediàtic contemporani, que aprofitin el potencial dels entorns web i mòbil.

En definitiva, la segona part d’aquest informe ofereix dades sobre la manca d’integració de les televisions catalanes en el model de televisió social, des de la perspectiva dels espais corporatius, no dels programes individualitzats.

L’estudi ha estat realitzat entre novembre de 2015 i febrer de 2016, i les dades del treball de camp de Catalunya corresponen als períodes següents, per a cada àmbit:

• L’anàlisi de xarxes socials es va dur a terme entre els dies 11 i 21 de gener de 2016.
• L’anàlisi de les pàgines web es va dur a terme entre els dies 25 i 30 de gener de 2016.
• L’anàlisi d’aplicacions mòbil es va dur a terme entre els dies 26 de gener i 16 de febrer de 2016.

Descarrega l'estudi complet en pdf