La televisió social a Catalunya, estudi aplicat al sistema televisiu català.

Per Pablo Gómez-Domínguez

La televisió social, més coneguda pel seu nom anglès Social TV, és un pas més en l’evolució de la televisió millorada (enhanced television) i la televisió interactiva en un escenari de nous mitjans. El sorgiment d’aquest nou paradigma dels mitjans de comunicació no té data definida però si lloc, els Estats Units d’Amèrica. És en el mercat mediàtic anglosaxó, que sol marcar les tendències a la resta de mercats occidentals, on es va començar a hibridar la televisió en noves plataformes.

Avui aquest és un tema força tractat al món acadèmic i a la premsa especialitzada, però és necessari continuar l’anàlisi, explorar en la proximitat i aportar definicions. Amb aquests objectius, l’OPA proposa aquest informe que es divideix en dues parts. En la primera s’aporta la conceptualització de la televisió social i els seus components, amb exemples de la seva extensió al mercat espanyol, català, dels Estats Units i britànic. En la segona part, es presenta el resultat d’una recerca aplicada a la televisió a Catalunya, amb els casos de Televisió de Catalunya (TV3), 8TV i les televisions locals. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la producció de les corporacions en televisió social: espais web, xarxes socials i aplicacions mòbil. La comparativa entre les televisions locals, TV3 i 8TV, tot i ser conscients de les seves diferències de públic objectiu, pressupost o contingut, ens permet mostrar el contrast entre aquests dos nivells territorials.

L’avaluació de la televisió a Catalunya envers el model de televisió social ens ha permès arribar a conclusions significatives. Se’n poden destacar tres, que emmarquen l’estat actual de l’activitat de televisió social dels operadors televisius de Catalunya, almenys pel que fa als seus espais corporatius:

1. De forma general, les televisions es troben presents a les xarxes socials a través de perfils corporatius, però l’ús mitjà dels comptes s’apropa, en molts dels casos, a 0.
2. Els espais webs tenen la funcionalitat clara d’oferir continguts a la carta i difícilment l’usuari troba eines per participar, comunicar-se amb altres o sincronitzar el contingut amb les xarxes socials.
3. Les aplicacions mòbil estan lluny de convertir-se en espais second-screen i ara són, o bé una extensió de les pàgines web com a contenidors de vídeos, o bé un portal únicament informatiu on l’usuari no té cap opció per participar.
4. Tenint en compte els resultats presentats, podem afirmar que, pel que fa a plataformes corporatives, la televisió a Catalunya es troba majoritàriament encara en un model tradicional de radiodifusió, que descriu l’espectador com a consumidor passiu en comptes d’un usuari actiu que participa en els espais digitals que té a l’abast. En resum, cal fomentar la renovació dels espais web i mòbil, invertir en la interacció en xarxes socials i entendre l’espectador com a un subjecte participatiu no només en els espais dels programes.

L’estudi inclou la proposta d’un Índex d’Integració en la Televisió Social (IITS) que agrupa els resultats obtinguts en xarxes socials, web i mòbil. Aquest índex informa, a trets generals, que les televisions fan un esforç per crear i mantenir comptes a les xarxes socials però obvien desenvolupar espais veritablement interactius, adaptats a l’ecosistema mediàtic contemporani, que aprofiti el potencial dels entorns web i mòbil.

En definitiva, la segona part d’aquest informe ofereix dades de la manca d’integració de les televisions catalanes en el model de televisió social, des de la perspectiva dels espais corporatius, no dels programes individualitzats.

L’estudi ha estat realitzat entre novembre de 2015 i febrer de 2016, i les dades del treball de camp de Catalunya corresponen als períodes següents, per a cada àmbit:

• L’anàlisi de xarxes socials es va dur a terme entre els dies 11 i 21 de gener de 2016.
• L’anàlisi de les pàgines web es va dur a terme entre els dies 25 i 30 de gener de 2016.
• L’anàlisi d’aplicacions mòbil es va dur a terme entre els dies 26 de gener i 16 de febrer de 2016.

Aquest estudi es proposa, com a objectiu general, avaluar la integració de Televisió de Catalunya, 8TV i les televisions locals al model de televisió social en les seves tres dimensions:

• Xarxes socials
• Espai web
• Espai mòbil

Apliquem una metodologia mixta amb l’anàlisi de contingut com a principal eina. Aquest anàlisi de contingut utilitza una graella de variables i categories pròpies i adaptades d’altres estudis com ara els de Cesar i Geerts (2011) i Freixa, Ribas i Codina (2015). L’anàlisi de contingut ens permet abordar de forma sistemàtica un examen mai aplicat sobre la situació de la televisió al nostre país. En resum, aquesta avaluació és un estudi de cas múltiple que se centra en els dos nivells de comunicació pública a Catalunya, el nacional i el regional o local, per estudiar:

• La presència i l’ús de les xarxes socials dels perfils corporatius de les televisions
• Les possibilitats de participació de les webs corporatives de cada mitjà 
• La presència i les eines de participació disponibles a l’entorn mòbil de les televisions mitjançant aplicació en sistemes Android i iOS

S’han desenvolupat tres matrius d’anàlisi específiques per a cadascuna de les dimensions esmentades Sobre la matriu que analitza les plataformes web i les aplicacions mòbil, cal aclarir les variables de selecció de contingut, de comunicació directa, comunitat i de seguiment i actualització adaptades de l’estudi de Cesar i Geerts (2011):

• Selecció de contingut i difusió compartida: eines que permeten l’enviament d’informació a través d’enllaços simples o mitjançant aplicacions per suggerir o convidar algú a escoltar, veure o llegir el contingut recomanat.
• Comunicació directa: eines de connexió per so, vídeo o de forma escrita (xats) per comentar els continguts en temps real.
• Comunitat: eines per a la creació de comunitats a l’entorn d’un canal o un programa específic.
• Seguiment i actualització: eines de visualització en temps real d’allò que més es consumeix i de sincronització del contingut que veu l’usuari amb els seus comptes en xarxes socials.

Les matrius completes amb les dimensions i variables d’anàlisi es poden consultar a l’annex d’aquest informe.

Període

El treball amb l’entorn digital fa que els períodes d’anàlisi siguin fonamentals. Variables com el nombre d’usuaris, les publicacions, l’ús mitjà de les xarxes socials o les valoracions de les aplicacions mòbil poden variar desprès de la publicació d’aquest informe. Per tant, és necessari explicitar quan vam analitzar cadascun dels espais:

• L’anàlisi de xarxes socials es va dur a terme entre els dies 11 i 21 de gener de 2016.
• L’anàlisi de les pàgines web es va dur a terme entre els dies 25 i 30 de gener de 2016.
• L’anàlisi d’aplicacions mòbil es va dur a terme entre els dies 26 de gener i 16 de febrer de 2016.

Corpus d’anàlisi

La mostra de televisions locals es va seleccionar de tres fonts. En primer lloc, la Xarxa de Televisions Locals a partir del seu directori web de la XTVCAT. Aquest directori ofereix un mapa interactiu amb les localitats que disposen de ràdio, televisió i sistemes mixtos amb els dos mitjans integrats. Però aquest mapa no està actualitzat i conté televisions que actualment no emeten, o li manquen televisions que estan presents al web. Per això, la segona font és el directori de l’aplicació mòbil de la Xarxa, on hi ha un llistat de les televisions presents. Aquest llistat tampoc està actualitzat, però creuant dades entre web i aplicació mòbil es va poder elaborar la primera mostra. Com a tercera font, per completar el corpus, vam comptar amb l’últim informe BIAC del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per, tot creuant dades amb la Xarxa, acabar d’elaborar el corpus definitiu de l’anàlisi.

Descarrega l'estudi complet en pdf