Científics espanyols han aconseguit seqüenciar el genoma del linx ibèric (Lynx pardinus), un dels felins en major perill d'extinció, i han constatat "l'extrema erosió" que pateix en el seu ADN. El del linx ibèric és un dels genomes amb menor diversitat genètica, fins i tot inferior al d'altres mamífers amenaçats, com el guepard o el dimoni de Tasmània, o d'aus, com l'ibis japonès o l'àguila de cua blanca.

La recerca, publicada avui a la revista Genome Biology, ha estat coordinada per científics de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC). Es tracta del primer genoma de referència d'un mamífer que es genera íntegrament a Espanya. Aquest projecte, finançat per Banc Santander i gestionat per la Fundació General CSIC, ha sumat els esforços de 50 científics pertanyents a grups de recerca de 12 institucions, dues d'elles estrangeres, que cobreixen àrees diverses com bioinformàtica, genòmica, oncologia, evolució o conservació. El Laboratori de Genòmica Comparativa de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), dirigit per Tomàs Marquès Bonet, ha participat en el projecte.

Els científics han aconseguit llegir i ordenar 2.400 milions de lletres de l'ADN de Candiles, un mascle nascut a la població de Sierra Morena que actualment forma part del programa de cria en captivitat. Per a això s'han utilitzat noves tècniques de seqüenciació i s'han desenvolupat nous procediments, a fi de generar un esborrany de genoma de qualitat amb un pressupost limitat.

S'han identificat 21.257 gens, un nombre similar al de l'ésser humà i altres mamífers, i s'han comparat amb els del gat, el tigre, el guepard o el gos. Els investigadors han trobat indicis de modificacions a gens relacionats amb l'audició, la vista i l'olfacte per facilitar l'adaptació del linx al seu entorn, el que els hauria permès convertir-se en caçadors excepcionals i especialitzar-se en una presa com el conill.

Història i diversitat del linx ibèric

Per tal d'estudiar la història i la diversitat genètica de l'espècie, s'han analitzat els genomes de deu linxs ibèrics més procedents de Doñana i Sierra Morena, les dues úniques poblacions supervivents a la Península i que han romàs aïllades entre si durant dècades. Així mateix, s'ha fet una anàlisi comparativa amb un linx europeu, a fi d'establir les relacions entre els dos linxs que habiten a Euràsia.

El linx ibèric va començar a divergir del seu germà el linx boreal o euroasiàtic (Lynx lynx) fa uns 300.000 anys i les dues espècies van quedar completament separades fa uns 2.500 anys. Al llarg d'aquest període van seguir creuant i intercanviat gens, probablement durant els períodes entre glaciacions, quan la climatologia permetia l'expansió de les espècies i la seva consegüent coincidència a la península ibèrica i el sud d'Europa.

La història demogràfica del linx ibèric ha estat marcada per tres declivis històrics, l'últim dels quals va passar fa uns 300 anys i va delmar la seva població. A aquests cal afegir la dràstica caiguda en el nombre d'exemplars esdevinguda durant el segle XX a causa de la seva persecució, la destrucció del seu hàbitat i les dues grans epidèmies víriques que va patir el conill, la seva principal font d'aliment.

Els científics interpreten que aquest seguit de declivis demogràfics és la causa dels baixos nivells de diversitat que han observat i alerten que això podria limitar la capacitat d'adaptació del linx a canvis en el seu entorn (clima, malalties, etc.). A més, s'ha constatat l'abundància de variants genètiques potencialment perjudicials que podrien estar reduint les taxes de supervivència i de reproducció de l'espècie.

El deteriorament genètic és especialment acusat a la població de Doñana (més petita i que ha estat aïllada durant més temps), la qual presenta la meitat de la diversitat genètica que la de Sierra Morena. L'estudi reflecteix, però, la situació abans que s'iniciés l'intercanvi entre les dues poblacions relictes i aquestes es barregessin en captivitat. Aquestes mesures, adoptades dins el programa de conservació de l'espècie, han fet que la situació genètica de l'espècie millori en els últims anys.

L'ús dels nous recursos genòmics, desenvolupats en el marc del projecte, contribuirà a optimitzar una gestió adreçada a preservar la màxima diversitat genètica, així com a disminuir en el possible la incidència de defectes genètics en aquestes poblacions.

Institucions participants

A més de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC) en el projecte han participat l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra i el CSIC; el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG-CRG); el Centre de Regulació Genòmica (CRG); el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO); el Grup d'Evolució Genòmica de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM); l'Institut Universitari d'Oncologia de la Universitat d'Oviedo (IUOPA); l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina, el Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, i el Servei de Cultius Cel·lulars de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); el Centre d'Investigacions Biològiques (CIB-CSIC) i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). A més, s'ha comptat amb la col·laboració d'un equip de la Facultat de Veterinària de la Universitat Texas A & M i del Centre de Recerca en Bioinformàtica de la Universitat d'Aarhus (Dinamarca).

Article de referència: Abascal et al. Genome Biology. 14th Dec 2016. DOI: 10.1186/s13059-016-1090-1

Imatge 1: Linx ibèric descansant - Wikimedia Commons

Imatge 2: Linx Candiles - Fundació General CSIC