Les dones, degut a la seva subordinació econòmica respecte a les seves parelles, estan molt més exposades als efectes negatius derivats de situacions que poden afectar les seves circumstàncies financeres, com ara el final d'una unió o una recessió econòmica. Aquesta posició social més desfavorable de les dones és un dels principals motius de la seva propensió a tenir mala salut, una situació paradoxal si tenim en compte que la seva esperança de vida és més gran.

Aquestes són algunes de les principals conclusions d’una recerca feta per Jordi Gumà Lao, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Grup de Recerca en Sociodemografia (DEMOSOC), publicat recentment a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health.

”L’estudi demostra que la situació de parella de les dones espanyoles té un impacte més gran en la seva probabilitat de patir dificultats econòmiques i mala salut que els seus homòlegs masculins”

La recerca compara l’efecte sobre la salut (percebuda) en funció de la situació de parella (estatus civil) de dones i homes en dos contextos econòmics diferents (recessió econòmica de l’any 2010 versus abans i després de la crisi, els anys 2005 i 2015) a Espanya. A més a més, analitza si aquesta situació de parella comporta que les persones tinguin més o menys probabilitats de declarar tenir dificultats econòmiques per arribar a finals de mes.

L’estudi es basa en dades transversals de la mostra espanyola de les Estadístiques de Renda i Condicions de Vida de la Unió Europea (EU-SILC) dels anys 2005, 2010 i 2015 (és a dir, abans, durant i després de la recessió econòmica). Els resultats mostren patrons diferents d’associació entre la situació de parella, tant pel que fa a la salut com a les dificultats econòmiques a les quals s’enfronten les dones i els homes espanyols en cadascun dels tres anys estudiats.

”L’estudi demostra que la situació de parella de les dones espanyoles té un impacte més gran en la seva probabilitat de patir dificultats econòmiques i mala salut que els seus homòlegs masculins”, afirma Jordi Gumà. I afegeix: “La situació de desavantatge de les dones espanyoles en l’esfera pública repercuteix negativament en la seva capacitat per fer front a les dificultats econòmiques associades al final d’una unió i a una recessió”.

Unes desigualtats que es fan més paleses quan s’acaba una relació

Tot i que el grau de dependència econòmica de les dones respecte a les seves parelles està disminuint progressivament, el fet de viure en parella redueix encara la seva participació en el mercat laboral, fet que les exposa a nivells més elevats de precarietat econòmica, especialment en el moment de finalitzar la relació.

El fet d'haver d'abandonar la seva carrera professional, o de posar-la en suspens, per dedicar el seu temps a les tasques domèstiques, situa sovint les dones en una posició de subordinació econòmica respecte a les seves parelles.

Però fins i tot en el cas d'aquelles dones que romanen en el mercat laboral, sovint les normes socials les obliguen a subordinar la seva carrera professional a les obligacions familiars, fet que limita les seves oportunitats de consolidació i promoció professional i, per tant, redueix el seu poder adquisitiu de manera individual.

“La desigualtat de gènere existent avui en dia posa a les dones en desavantatge quan pretenen remuntar la seva situació després d’una situació adversa"

“La desigualtat de gènere existent avui en dia posa a les dones en desavantatge quan pretenen remuntar la seva situació després d’una situació adversa a nivell individual, com és el final d’una relació de parella, però també davant de situacions més generals, com va ser el cas de la darrera recessió econòmica”, afirma Jordi Gumà.

L’estudi evidencia que quan els homes abandonen una unió, tendeixen a mantenir o només reduir lleugerament la seva capacitat econòmica. En canvi, les seves antigues parelles, que en el passat solien dependre d’ells econòmicament, van experimentar un deteriorament de les seves circumstàncies econòmiques, i presentaven una probabilitat més alta de patir dificultats en les tres dates d’observació (abans, durant i després de la crisi).

Impulsar la igualtat de gènere en els àmbits públic i privat

Jordi Gumà assegura que “la promoció de normes i actituds d’igualtat de gènere tant en l’àmbit públic com en el privat, mitjançant la implantació de polítiques d'igualtat, contribuiria a augmentar el nivell de resiliència de les dones i la reducció de la seva vulnerabilitat davant de situacions que poden potencialment comportar dificultats econòmiques”.

Segons l’investigador, aquesta major resiliència es traduiria en una reducció dels nivells de desigualtat econòmica en el conjunt de la població i també contribuiria a millorar el perfil de salut de la població femenina.

A més, no només la salut femenina en sortiria beneficiada, ja que la recerca acadèmica ha demostrat que els homes que conviuen amb dones amb un nivell socioeconòmic mitjà o alt presenten millors indicadors de salut que els seus homòlegs masculins que viuen amb parelles amb un perfil socioeconòmic més desavantatjat.

Treball de referència: Gumà-Lao, J. (març 2022). "The Influence of Economic Factors on the Relationship between Partnership Status and Health: A Gender Approach to the Spanish Case". International Journal of Environmental Research and Public Health 2022, 19(5), 2975; https://doi.org/10.3390/ijerph19052975