Dimarts 9 de novembre, a les 12.30 hores, Gabby Silberman, director del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) va pronunciar la lliçó inaugural de l’Escola d’Enginyeries de la UPF. L’acte, celebrat a l’auditori del campus del Poblenou ple a vessar d’estudiants, sobretot dels primers cursos, va començar amb una intervenció de Pablo Pareja, vicerector de Professorat i Relacions amb la Comunitat, qui va animar els assistents a: “Desvieu-vos del camí, perdeu-vos una mica. Llegiu, mireu pel·lícules, no us limiteu als plans docents. Perquè només quan un es perd, pot trobar-se”.

A continuació, Enric Peig, director de l’Escola d’Enginyeries, que finalitza mandat en breu, va agrair a tot el seu equip la feina feta en els últims anys. Va estar acompanyat a la taula per Sergi Jordà, director del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacion (DTIC) que va remarcar l’honor que suposa comptar amb un convidat com Silberman, amb un “currículum impressionantíssim”. També hi era Vladimir Estivill, qui el substituirà com a nou director del Departament. 

Gabby Silberman, en la seva lliçó, va partir de la pregunta “Where will Quantum Tecnhologies Take Us?” (On ens portarà la tecnologia quàntica?) per presentar una panoràmica de la situació actual i quines són les previsions de futur del desenvolupament d’aquest model emergent de tecnologia a Catalunya. La tecnologia quàntica és aquella que funciona fent servir els principis de la mecànica quàntica (és a dir, la física de les partícules subatòmiques; electrons, protons i neutrons). 

“No em sorprendria que d’aquí a cinc anys mirem el que fem ara com ara mirem la medicina de l’edat mitjana”,

Amb un to amè i didàctic, Silberman es va dirigir especialment als estudiants de primer. Va començar demanant-los que imaginessin on serien “d’aquí a un temps: dos, tres, cinc anys”. Per ajudar en aquesta projecció de la carrera de cadascú, va afegir, “us donaré una mica de context del que està passant al vostre voltant”. 

La ponència va girar al voltant de quatre eixos o “pilars” de l’univers de la recerca quàntica: les comunicacions, les simulacions, la computació i els sensors. I, com a cinquè hi va afegir les infraestructures, necessàries “no només per a la recerca sinó per poder aplicar després aquesta recerca a la societat en forma de serveis”. 

Del camp de la comunicació va destacar com la tecnologia quàntica permet comunicacions més ràpides i segures: una encriptació real de costat a costat, per exemple. En relació a les simulacions, va remarcar que permet superar les “tradicionals”, és a dir “podem crear models tan complexos que els millors superordinadors actuals no poden imitar”. 

En computació, va destacar com l’ús generalitzat de clouds o núvols permeten fer ciència sense necessitat de tenir en propietat un superordinador, llogant-ne els serveis, per tant augmenta l’accessibilitat a aquest tipus d’instal·lacions. I pel que fa als nous sensors, va destacar una de les possibles noves aplicacions: “magnetòmetres que puguin mesurar els camps magnètics cerebrals sense necessitat de posar res al cap”. 

La lliçó va finalitzar amb un toc d’alerta: “No n’hi ha prou amb fer bona ciència, si la societat no està educada. És important comunicar millor al gran públic què és [la tecnologia quàntica], perquè la gent no hi tingui por”. 

Les infraestructures van merèixer un comentari específic, que Gabby Silberman va abordar a través d’exemples que podem trobar a Catalunya, com el microscopi d’electrons del Sincrotró ALBA. Aquest és possible gràcies al finançament de la Comissió Europea i permet estudiar objectes amb resolucions molt més elevades que amb microscopis convencionals, de fins a un nanòmetre.

“Fa uns anys, quan et perdies utilitzant un GPS, en comptes de recalcular una nova ruta, et feia tornar a la mateixa on estaves”. Silberman va utilitzar aquesta metàfora per expressar la importància d’evitar la “síndrome del GPS”: quan sabem com funciona una cosa, hi ha la tendència de seguir fent-ho de la mateixa manera. Però cal aprendre a sortir-ne, i buscar maneres realment innovadores d’emprar les noves tecnologies. “No em sorprendria que d’aquí a cinc anys mirem el que fem ara com ara mirem la medicina de l’edat mitjana”, dipositant en els estudiants presents la responsabilitat d’aquests canvis en el futur pròxim.

La lliçó va finalitzar amb un toc d’alerta: “No n’hi ha prou amb fer bona ciència, si la societat no està educada”. Silberman va explicar la importància d’evitar situacions com la de les vacunes, en què s’ha fet molt bona feina de recerca i ciència, però hi ha gent que no hi confia. “És important comunicar millor al gran públic què és [la tecnologia quàntica], perquè la gent no hi tingui por”. 

Un expert amb un ampli bagatge científic

Gabby Silberman és doctor en Informàtica per la State University of New York i acumula càrrecs tan rellevants com el de cap de recerca a l’empresa IBM o director executiu d’estratègia tecnològica i aliances amb la universitat de l’empresa Dell. Com a inventor en actiu, té més de 37 patents. És director del Barcelona Institute of Science and Tecnhology des de fa quatre anys i, des d’aquest curs, també és professor de la Universitat. 

Àlbum de fotos de la lliçó inaugural del grau en Enginyeria