L'estudi, que s'ha publicat al BMC Evolutionary Biology, s'ha realitzat sota la direcció de Carles Lalueza-Fox , amb la col·laboració de Jaume Bertranpetit, investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (UPF-CSIC), entre d'altres científics del projecte El Sidrón (Astúries).

La recerca ha posat de manifest que el grup sanguini de dos Neandertals masculins que van viure fa més de 43.000 anys al jaciment arqueològic de El Sidrón eren del grup 0.

Aquest és el primer gen recuperat en neandertals i pot estar associat a la resistència a determinades malalties.

Estudiar l'evolució dels grups sanguinis en espècies fòssils és de gran ajuda per comprendre quines han estat les forces selectives que han modelat l'evolució dels homínids. Determinar en quin moment i circumstàncies de la història evolutiva dels éssers humans han sorgit les variants genètiques que determinen els diferents grups sanguinis pot ajudar a determinar la seva relació amb determinats agents patògens del passat.

Els glòbuls vermells de la sang, així com altres cèl·lules epitelials, tenen en la seva membrana cel·lular molècules que actuen com a antígens, és a dir, molècules capaces de provocar una reacció immunològica. L'espècie humana té tres variants del sistema genètic ABO que determinen quatre grups sanguinis diferents: el grup A, el B, l'AB i el 0. Pertànyer al grup 0 vol dir que hi manquen els antígens de membrana i aquest fet s'associa a una major resistència a algunes malalties, com ara la malària severa, ja que alguns patògens utilitzen aquests antígens com a punts de reconeixement de la cèl·lula que volen infectar.

Des de fa alguns anys, es coneix el gen implicat en el grup sanguini ABO. Aquest gen, també anomenat ABO, està localitzat en el cromosoma 9, i codifica per a un enzim responsable de la síntesi del sucre N-acetil galactosamina (en els individus del grup A) o de la galactosa (en els del grup B ) a la membrana dels glòbuls vermells de la sang. La majoria de les persones que són del grup 0,  ho són a causa d'una mutació en la posició 261 del cromosoma 9 que interromp la síntesi d'aquest enzim.

Els investigadors han recuperat fragments del gen ABO en dos individus Neandertals de El Sidrón i han descobert que tenien la mateixa mutació que presenta el grup sanguini 0 en els humans actuals. El fet que almenys alguns Neandertals fossin del grup 0 podria indicar que estaven adaptats a algun patogen amb el qual haurien entrat en contacte durant la seva llarga permanència a Euràsia. De moment, aquests possibles patògens són desconeguts  però no tenen perquè ser els mateixos que influeixen sobre les poblacions humanes actuals.

Així doncs, els resultats del treball revelen que la mutació que defineix el grup 0 és compartida pels Neandertals i els humans moderns. Això significa que va haver de ser heretada de l'avantpassat comú de totes dues espècies que va viure fa més de mig milió d'anys.

Un rigorós protocol d'extracció neta,  lliure de contaminació

El conegut com a "protocol d'extracció neta" és una metodologia única,  i marca un abans i un després en els mètodes d'excavació arqueo-paleontològica. Entre altres raons, aquest és un dels motius pels quals El Sidrón participa en el prestigiós projecte " Neandertal Genome", dirigit per Svante Pääbo l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Leipzig, Alemanya).

Gràcies al protocol desenvolupat a El Sidrón s'ha obtingut una extracció d'ossos fòssils neta, és a dir, lliure de tota contaminació amb ADN modern. La contaminació per DNA humà modern (per exemple, l'ADN dels excavadors i investigadors) és un dels grans problemes que limiten la fiabilitat dels estudis d'ADN antic.

El jaciment de El Sidrón (Borines, Astúries) està excavat sota la direcció de Javier Fortea, amb la co-direcció de camp de Marc de la Rasilla, ambdós de la Universitat d'Oviedo. Fins ara s'han recuperat prop de 1.500 restes òssies humans, d'almenys nou individus Neandertals estudiats sota la direcció d'Antonio Rosas del CSIC. L'estudi paleogenètic ha estat dirigit per Carles Lalueza-Fox, de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC). El projecte compte amb una subvenció de la Conselleria de Cultura del Principat d'Astúries.

Treball de referència:

Lalueza-Fox C, Gigli, E., de la Rasilla, M., Fortea, J. Rosas, A., Bertranpetit, J. and Krause, J. (2008), "Genetic characterization of the ABO blood group in Neandertals", BMC Evolutionary Biology, Dec 24;8(1):342.