Fins ara s'havia posat de manifest que l'emotivitat es redueix quan s'expressa en una llengua diferent de la materna i que la presa de decisions de caire emotiu es modula en funció de la llengua en què s'emmarca. Així doncs, les persones són més emotives en la seva pròpia llengua i són propenses a prendre decisions més racionals en un context comunicatiu no natiu.

Albert Costa, investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i cap del grup de recerca en Producció del Llenguatge i Bilingüisme (SPB) al Centre de Cognició i Cervell (CBC) de la UPF, conjuntament amb Jon Andoni Duñabeitia, investigador del Centre de Cognició, Cervell i Llenguatge del Pais Basc, ha participat en un estudi publicat en edició avançada en línia a la revista Psychonomic Bulletin & Review, en què ha explorat la interacció entre l'acció de mentir intencionadament i el processament d'una segona llengua,  diferent de la llengua nativa.

Atès que la mentida requereix d'un component emocional, els investigadors van partir del supòsit que aquesta emotivitat podria veure's atenuada si la mentida s'expressava en una llengua diferent de la materna. Costa i Duñabeitia han estudiat la interacció entre la mentida i l'ús d'una llengua no nativa, dues accions capaces de produir estrés en el parlant.

En aquest estudi, es va demanar a nadius espanyols amb domini de l'anglès que nomenessin fotografies d'animals en veu alta. Dins de cada grup, depenent de les instruccions, es demanava la descripció de l'animal que els participants estaven veient  (enunciats vertaders) o que es mentís deliberadament, nomenant un altre animal diferent a la imatge que se'ls presentava (declaracions falses, o "mentides" ).

Mentir i  parlar en un idioma estranger són accions estressants

La dilatació de la pupil·la va ser la mesura primària per avaluar els resultats de l'experiment. La dilatació de la pupil·la és un indicador associat amb la resposta emocional i l'augment de la càrrega cognitiva. Els autors van trobar que, com era d'esperar, les variables estressants augmenten la resposta emocional. És a dir, la dilatació de la pupil·la és més gran quan es parla en un idioma estranger i també quan les persones diuen mentides, encara que les profereixin en la seva pròpia llengua.

Com ha manifestat Costa, "és important destacar que la magnitud dels efectes de la mentida va ser comparable en els dos idiomes: la mentida en anglès va resultar ser tant emotiva com la mentida en espanyol natiu". Aquest resultat va resultar ser un tant inesperat, ja que suggereix que els participants en un idioma estranger no van ser capaços de distanciar-se emocionalment de les repercussions de la seva mentida.

No obstant, com ha manifestat Duñabeitia, "atès que parlar en una llengua no nativa implica una càrrega cognitiva més gran, la predicció lògica hagués estat  que mentir en anglès hauria de ser més costós que mentir en castellà, i els resultats mostren que no ha estat així". Al mateix temps, tot i la major càrrega cognitiva associada amb parlar en un llenguatge diferent del natiu, els resultats de l'estudi demostren que cert tipus de distància emocional està operant en l'altre idioma, perquè el "cost" de la mentida no ha resultat  ser desproporcionadament més gran en l'idioma natiu.

Treball de referència:

Jon Andoni Duñabeitia, Albert Costa (2015), " Lying in a native and foreign language", Psychonomic Bulletin and Review, en premsa la versió impresa.