En general, els processos que tenen lloc de manera intuïtiva tendeixen a ser judicis de caire deontològic, és a dir tendeixen a defensar per damunt d'altres qüestions els drets humans de les persones, mentre que els processos controlats per la racionalitat tendeixen a donar prioritat a judicis de caire utilitari o pragmàtic.

Quin seria el judici moral davant del dilema: " És just sacrificar un home per a salvar-ne cinc?" La llengua en què es pensa o es resol aquest dilema influeix en la decisió ètica que es pren, segons un treball que afirma que les persones tendeixen a fer sistemàticament diferents judicis de valor segons si el dilema es planteja en llengua nativa o en llengua estrangera.

I això és així perquè la  implicació emocional dels individus disminueix a mesura que el discurs es fa en  llengua estrangera. És a dir, en aquests casos la distància psicològica i el pragmatisme augmenten, tal com s'ha vist en un estudi que s'acaba de publicar a la revista  PloS ONE, que ha estat coordinat per Albert Costa , investigador ICREA del DTIC i cap del grup de recerca en  Producció de la Parla i Bilingüisme, i en què per part de la UPF han intervingut investigadors del Centre de Cognició i Cervell i del Departament d'Economia i Empresa.

Aquest treball mostra l'  impacte del llenguatge en aquests processos a partir dels resultats obtinguts de dos experiments que han avaluat el comportament de grups de persones amb diferent  llengües natives i estrangeres en països diferents (anglès/espanyol en els Estats Units, coreà/anglès a Corea, anglès/francès a França, espanyol/hebreu o anglès/hebreu  a Israel, espanyol/anglès i anglès/espanyol a Espanya).

El dilema del tren amb problemes

Els experiments consisteixen a contestar a un dilema en el qual un tren baixa molt ràpid apropant-se a cinc persones. El tren té un problema i no es pot parar a no ser d'empènyer un home molt gras a la via, és a dir, matant-lo a ell per salvar cinc persones. Els resultats mostren que  la gent tria d'empènyer l'home més sovint quan es resol el dilema en llengua estrangera que en llengua nativa.          

Aquest 'efecte de llengua estrangera' es redueix amb el nivell de competència en l' idioma.  Els experiments han posat de manifest també que, a mesura que la competència del parlant en la llengua estrangera augmenta, el component emocional o psicològic aflora davant un dilema moral, és a dir, el procés intuïtiu es fa més present en detriment del pragmàtic (tal com succeeix en llegua nativa).

Sembla que els resultats també  depenen del context cultural. Per exemple, els experiments han posat de manifest que cap dels participants d'origen coreà ha escollit empènyer un home quan s'ha expressat en la seva llengua nativa, la qual cosa pot reflectir prohibicions de caire cultural que allunyen els individus de solucions de caire més pragmàtic.

Els resultats d'aquest estudi tenen implicacions en la  fonamentació de la presa de decisions de caire ètic, atès que, segons es conclou, els judicis morals podrien estar afectats per propietats alienes als principis morals inherents als individus, com la llengua. Aquest efecte de llengua estrangera és important perquè afecta a milions de persones que habitualment utilitzen un idioma del qual no en són parlants natius.

Coordinat per   Albert Costa , investigador ICREA del DTIC i cap del grup de recerca en Producció de la Parla i Bilingüisme, han participat en aquesta recerca investigadors del Centre de Cognició i Cervell, així com del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, conjuntament amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, i de les universitats nord-americanes de Chicago i de Connecticut.

Treball de referència:

Albert Costa, Alice Foucart, Sayuri Hayakawa, Melina Aparici, José Apesteguia, Joy Heafner, Boaz Keysar (2014) " Your Morals Depend on Language",  PloS ONE, 23 d'abril.