Científics de les Universitats de Granada i de Roma, juntament amb Francesc Calafell, investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), amb la participació del Centre d'Estudis Colombins d'Òmnium Cultural,  han estudiat l'origen genètic dels portadors dels cognoms Colom i Colombo.

La recerca, que ha estat publicada el 17 d'agost en l'edició en línia de l' European Journal of Human Genetics , ha consistit en l'anàlisi del cromosoma Y provinent de 238 homes portadors del cognom Colom de Catalunya, Mallorca i el País Valencià, i de 114 homes amb el cognom Colombo del nord-oest d'Itàlia.

El cromosoma Y només es troba en els homes, i gairebé la totalitat dels gens continguts en aquest cromosoma tenen com a objectiu afavorir el desenvolupament de les característiques sexuals masculines. Per tant, aquests caràcters biològics diferencials es transmeten en els homes conjuntament amb els seus cognoms.

Colom i Colombo, dos cognoms actuals però d'origen diferent

Els resultats de l'estudi ha revelat que, a l'Edat Mitjana, el cognom Colom s'havia originat de manera independent unes poques vegades en el decurs del temps i que, actualment, els descendents de cada fundador resideixen en zones molt ben delimitades, de Catalunya,  com ara la Garrotxa, i indrets de l'illa de Mallorca o el Maestrat (Castelló).

Per contra s'ha vist que els homes que duen el cognom Colombo són genèticament tan diversos com la població general italiana, la qual cosa fa pensar que gairebé tots ells són descendents d'avantpassats diferents. Un fet interessant que comenta Francesc Calafell és que "de fet, l'Ospedale Maggiore de Milà solia donar el cognom Colombo als orfes que acollia, i Colombo és el cognom més freqüent a la Llombardia".

Aquesta recerca obre de nou el debat i esdevé la base per resoldre d'on provenia realment Cristòfol Colom. Segons la majoria d'historiadors, el descobridor va néixer a Gènova (Itàlia), però altres com ara Lluís de Yzaguirre, investigador de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la UPF, basant-se en dades lingüístiques i biogràfiques, descarta un origen genovès per aquest personatge.

Per aquest motiu, la planificació de l'estudi es va iniciar ja a l'any 2003 quan científics de la Universitat de Granada van obtenir mostres genètiques de les restes de Cristòfol Colom. Aleshores, l'equip d'investigadors es va plantejar aconseguir mostres genètiques d'homes que en l'actualitat es diguessin Colom i Colombo i, un cop obtingudes les mostres i ja disponibles per al seu anàlisi, el professor Calafell s'ha encarregat de fer l'estudi biològic experimental i l'anàlisi estadístic per tal d'obtenir els resultats de l'article que ha estat recentment publicat.  

L'estudi genètic de les restes de Cristòfol Colom aportarà nova llum a aquest enigma,  en el cas que l'anàlisi de les restes biològiques tingui alguna coincidència amb el cromosoma Y dels homes contemporanis que es diuen Colom o Colombo.

Article de referència:

Luis Javier Martínez-González, Esther Martínez-Espín, Juan Carlos Álvarez, Francesc Albardaner, Olga Rickards, Cristina Martínez-Labarga, Francesc Calafell and José Antonio Lorente (2011), Surname and Y chromosome in Southern Europe: a case study with Colom/Colombo, European Journal of Human Genetics,  publicació avançada en línia, 17 d'agost; doi: 10.1038/ejhg.2011.162