La lliçó inaugural dels estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge s’ha celebrat avui, dimarts 10 d’octubre, al migdia a l’auditori del campus del Poblenou de la UPF. Enguany, la lliçó s’ha centrat en el camp de la lingüística aplicada, que estudia les finalitats amb què es pot fer servir aquesta disciplina en diversos àmbits socials i professionals, especialment en relació a les seves pràctiques comunicatives. La lliçó, titulada "Lingüística aplicada: un món i un munt d’aplicacions", ha anat a càrrec del reconegut filòleg i lingüista Lluís Payrató.

Abans de la seva intervenció, han introduït l’acte la vicerectora de Cultura i Comunicació, Raquel Bouso, i la degana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge, Carme Bach. Bouso ha expressat el compromís de la UPF amb aquests estudis, per la seva rellevància tant acadèmica com social: “la llengua és fonamental per generar i transmetre coneixement en diferents disciplines, la reflexió sobre el llenguatge no té fi i és el que ens fa esdevenir humans”. Per la seva banda, Carme Bach ha afegit que l’estudi de la llengua “és fonamental en un centre de formació, difusió del coneixement i reflexió crítica com és la Universitat”. Tot seguit ha presentat el ponent encarregat de la lliçó inaugural, Lluís Payrató, catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, de qui ha destacat la seva important contribució en nombrosos àmbits de la lingüística, i particularment de la lingüística aplicada.

"Lingüística aplicada: un món i un munt d’aplicacions", el títol de la lliçó

Lluís Payrató ha exposat durant la seva intervenció diferents concepcions de la lingüística aplicada des d’un punt de vista acadèmic, col·lectiu i personal. Des d’un punt de vista acadèmic, Payrató ha recordat que aquest terme va ser utilitzat per primer cop per part de Herman Collitz el 1925, al seu reconegut article The Scope and Aims of Linguistic Science a la revista Language, per diferenciar la vessant més aplicada d’aquesta disciplina de la lingüística general i de la històrica.

Per a Payrató, “des dels seus orígens, la lingüística aplicada ha estat molt vinculada a l’ensenyament de les llengües”. Progressivament, “s’han anat multiplicant els seus àmbits d’aplicació”, com mostren el creixent nombre de temes tractats als successius congressos d’aquesta disciplina, “amb un caràcter cada vegada més interdisciplinari”, des del primer celebrat a Nancy (1964) fins al darrer celebrat enguany a Lió (2023).  Actualment, “la lingüística aplicada ho toca gairebé tot, perquè, en la major part de camps, hi ha sempre al darrere un problema de comunicació humana i la comunicació humana és un tema de dimensions immenses” – ha exposat Payrató.

Lluís Payrató: “La lingüística aplicada ho toca gairebé tot, perquè, en la major part de camps, hi ha sempre al darrere un problema de comunicació humana i la comunicació humana és un tema de dimensions immenses”

Des d’un punt de vista col·lectiu, ha repassat diferents camps d’intervenció de la lingüística aplicada: l’edició, correcció i assessoria; l’ensenyament; la traducció i la interpretació; la cognició i el cervell humà; el dret; les tecnologies del llenguatge; o la història i la sociologia, entre d’altres. Finalment, des de la vessant més personal, Payrató ha exposat alguns dels trets que implica la praxis de la lingüística aplicada, com ara l’ensenyament, la traducció o l’edició, entre d’altres.

Després de la lliçó inaugural, s’han lliurat els Premis Talent d’aquest curs, convocats anualment per donar suport i ajuts econòmics als estudiants amb millors qualificacions al Batxillerat que enguany comencen els seus estudis de Traducció i Ciències del Llenguatge a la UPF, per la qual cosa es crida a la col·laboració de diverses empreses. Abans de l’acte d’avui, ja s’havien celebrat la conferència inaugural del Màster en Formació del Professorat de Secundària curs 2023-2024, que va tenir lloc ahir, i la Conferència inaugural dels màsters de Traducció, el passat 26 de setembre.

La trajectòria de Lluís Payrató Giménez

Lluís Payrató Giménez (Barcelona, 1960) és doctor en Filologia Catalana (1989) i, des del 2007, catedràtic de Lingüística Aplicada Catalana i Pragmàtica del Català del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Des del 2023 és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.