Vés enrere MYWeB vol analitzar el grau de benestar dels infants i joves d’Europa

MYWeB vol analitzar el grau de benestar dels infants i joves d’Europa

En el projecte, finançat pel 7è. Programa Marc de la Comissió Europea, hi han participat tretze institucions europees. La UPF n’és la coordinadora a l’estat espanyol, a través de Mariona Ferrer, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials. També hi participa l'Observatori Català de la Joventut.
20.07.2016

 

El proper 21 de juliol, el campus de la Ciutadella acull la MYWeB Conference, una trobada d’investigadors, experts i gestors polítics en l’àmbit de les polítiques d’infància i joventut que servirà per presentar els principals resultats del projecte Measuring children and youth well-being in Europe.

Finançat a través de 7è. Programa Marc de la Comissió Europea, analitza la viabilitat d’engegar una enquesta longitudinal a infants i joves a nivell europeu per recollir dades sobre el seu benestar.

Hi han participat tretze institucions d’onze estats membres entre el 2014 i el 2016. Està liderat per la Manchester Metropolitan University i té la UPF com a coordinadora a l’estat espanyol, a través de Mariona Ferrer, investigadora del Departament de Ciències Polítiques i Socials. També hi participa la direcció General de Joventut, a través de l’Observatori Català de la Joventut.
 
La jornada comptarà amb la presència de David Sancho, director del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, Francesc Iglesies, secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Solé, secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea.  D’altra banda, també hi participarà Gary Pollock, líder del projecte, així com altres experts internacionals en la matèria.

Per dur a terme la investigació s’ha fet una anàlisi de les polítiques, enquestes i recerques existents en matèria de benestar infantil i juvenil al conjunt d’estats membres de la UE. També s’ha fet un treball qualitatiu a nivell europeu, amb la participació de 450 infants i joves a través d’entrevistes i grups de discussió. En el cas català, es van entrevistar 21 infants i joves i es van dur a terme 4 grups de discussió. També s’ha treballat amb infants de set i vuit anys per analitzar la viabilitat de fer una enquesta a adolescents amb nens i nenes d’aquestes edat. Finalment, el projecte també ha implicat la realització d’una consulta a 334 experts i policy makers d’11 estats membres i una anàlisi de cost-benefici de la implementació del projecte.

MYWEB evidencia la necessitat i viabilitat de la realització d’una enquesta longitudinal europea sobre el benestar infantil i juvenil per tal de millorar i homogenïtzar el coneixement existent sobre la qüestió i millorar les polítiques públiques sobre aquesta qüestió.
 
Principals resultats de MYWeB
 
Els resultats del treball de camp amb infants i joves, que ha estat coordinat per la Universitat Pompeu Fabra i l’Agència Catalana de la Joventut, evidencien que els elements de benestar es transformen amb molta rapidesa durant el transcurs de la infància, l’adolescència i la primera joventut.

En els infants entrevistats, la família apareix com l’element central de benestar: La relació amb els pares o l’estabilitat i seguretat de la llar són aspectes del tot recurrents. Amb una freqüència menor també apareix l’escola i els amics. Les tensions en aquests àmbits, i molt particularment en l’entorn familiar, tenen un efecte directe en la qualitat del seu benestar.

L’anàlisi del treball de camp amb adolescents fa evident com la concepció del benestar es va fent més complexa i apareix amb més freqüència una dimensió més autònoma, relacionada amb la pròpia identitat. Entre els joves de més edat als factors anteriors se sumen preocupacions vinculades al seu futur i els seus objectius vitals.
 
En el cas d’infants i joves provinents de famílies de classe treballadora, han aparegut amb més assiduïtat problemes econòmics o materials dels pares (situacions d’atur, precarietat i salaris baixos, falta de diners, tensions per la feina, etc.) com a fonts de preocupació o infelicitat.
 
Una altra diferència s’ha identificat entre els joves més participatius i implicats socialment i els que no ho estan. Entre els primers, apareixen discursos que vinculen d’una forma més directa el seu benestar subjectiu amb una dimensió social i comunitària. Entre els segons, la visió col·lectiva és més difícil de percebre.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact