Des de l’any 2015, la Universitat Pompeu Fabra ha endegat 43 projectes de recerca que tenen com a finalitat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es tracta d'un conjunt de fites que van ser aprovades el setembre del 2015 en una cimera dels Estats Membres de l'ONU,  i que tindran validesa fins a l’any 2030.

Aquests projectes de recerca estan vinculats als vuit departaments de la Universitat, però destaca especialment el Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC), que comptabilitza un total de catorze projectes. Seguidament, trobem el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), amb vuit; els departaments d’Economia i Empresa (6), Dret (5), Ciències Polítiques i Socials (4), Humanitats (3), Comunicació (2) i Traducció i Ciències del Llenguatge (1).

Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en el marc de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible, es reparteixen en disset àmbits, que van des de l’eradicació de la pobresa, la bona salut i la lluita contra la fam, passant per l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, l’ocupació digna i el creixement econòmic, fins a la reducció de la desigualtat, la promoció de les energies renovables i la lluita contra el canvi climàtic, entre d’altres.

Els projectes que porta a terme la Universitat estan vinculats a set ODS diferents, i destaca  l’objectiu de Salut, en el qual es basen 22 projectes; Pau i Justícia (10 projectes), Educació (5), Ecosistemes terrestres (2), Gènere (2), Treball i Economia (2)  (hi ha un projecte que tracta aquests dos darrers àmbits alhora) i Energia (1).

Alguns exemples de projectes de la UPF en representació dels diversos ODS

Alguns dels projectes de recerca de la Universitat en representació dels diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible són, en Salut, “Bilingualism as a contributor to cognitive reserve in healty and pathological aging”, d’Albert Costa (DTIC), que vol identificar els factors relacionats amb el bilingüisme que intervenen en l'envelliment.

En aquest mateix àmbit, i com a projecte emmarcat en el Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge, trobem “JUNTS. Superant barreres socioeducatives i afavorint l'alfabetització en salut: intervenció sobre les interferències i dificultats de comprensió d'informació i documentació dirigida a famílies d'infants afectats per malalties minoritàries”, a càrrec de Rosa Estopà.

Una mostra dels projectes que se centren en l’ODS d’Educació és “Transalfabetismos. Competencias transmedia y estrategias informales de aprendizaje de los adolescentes”, coordinat per Carlos A. Scolari (Departament de Comunicació), que pretén acostar el sistema educatiu i la vida tecnocultural dels joves, creant espais concrets d'interacció i realimentació.

“Estereotipos, prejuicios y discriminación: tres estudios sobre trayectorias laborales de mujeres con hijos pequeños”, a càrrec de María José González, professora de Departament de Ciències Polítiques i Socials, té com a eix l’ODS en Gènere. Si ens centrem en l’Energia, l'únic projecte de la UPF que hi està vinculat és “History of Nuclear Energy and Society” (HONEST), a càrrec d’Albert Presas, professor del Departament d’Humanitats, que vol ajudar a l’actual debat sobre les futures fonts d'energia i la transició a la producció de fonts d'energia assequibles, segures i netes.

Altres exemples dels quatre ODS tractats per la UPF que manquen són, en Treball i Economia (i també, en Gènere), “Audio Commons: An Ecosystem for Creative Reuse of Audio Content”, de Xavier Serra (DTIC), que promou l'ús del contingut d'àudio obert i el desenvolupament de tecnologies amb les que donar suport als repositoris de so i música, eines de producció d'àudio i usuaris de contingut d'àudio.

En Ecosistemes terrestres, “Intelligent Assessment of Pharmaceutical in the Enviroment”, coordinat per Manuel Pastor (CEXS), que estudia l'impacte mediambiental de nous candidats a fàrmacs i descartar els que són potencialment perillosos.

Finalment, en Pau i justícia, trobem “L'auge de l'Estat islàmic: estratègies polítiques per fer front al desafiament gihadista”, de Catalina García (Departament de Dret), que aprofundeix en aquest desafiament des de diverses perspectives, per tal d’identificar i dissenyar estratègies polítiques de resposta adequades. I en aquest mateix àmbit, “La prevención de crisis y conflictos: el papel de las instituciones, el capital humano, la regulación y las redes sociales”, un projecte de Marta Reynal Querol (Departament d’Economia i Empresa), que analitza el paper de diversos factors en la prevenció de crisis econòmiques i conflictes socials.

Disset objectius d'ampli abast adreçats a tots els països del món

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que seran vàlids de 2015 a 2030, substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OSM), que van caducar a finals del 2015.

Inclouen un total de 169 fites especifiques, i són el resultat d'un procés de negociació que va involucrar 193 estats, a més de la participació sense precedents de la societat civil, amb una representació àmplia dels punts de vista de les diverses parts interessades, ONG, empreses, etc. 

Els objectius s’adrecen a tots els països i són d'ampli abast (els anteriors OSM només englobaven temes de l’agenda social i s’adreçaven als països en desenvolupament) i s’hi aborden de manera interconnectada els diversos elements del desenvolupament sostenible.