Els mitjans de comunicació tenen un paper clau alhora d'informar a la societat,  i al mateix temps,  tenen un paper rellevant en la configuració de la percepció i judici sobre temes d’interès social, en particular en qüestions sobre les quals es té un coneixement insuficient  i /o una manca d’experiència.  Per exemple, un tema que comença a generar debat públic del qual la majoria de les audiències no tenen experiència directa és la qüestió de la gestació subrogada, més coneguda com a “ventre de lloguer”, per part de parelles homosexuals.

Un treball de recerca ha tingut com a objectiu principal explorar la manera com es configura l’opinió pública sobre la subrogació i el parentiu gai. L’han dut a terme Rafael Ventura i Carles Roca-Cuberes, investigadors del Departament de Comunicació de la UPF, conjuntament amb Xosé Ramón  Rodríguez-Polo, investigador de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid,  y publicada al Journal of Homosexuality.

Grups de debat a propòsit d’una informació televisiva

Segons el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques, el 86,8% de la població espanyola afirma conèixer les notícies a través de la televisió. Tot i que en principi els programes informatius de televisió tenen com a objectiu produir continguts el més objectius possibles, també és cert que construeixen discursos sobre la realitat que poden conduir a la promoció de certs comportaments i actituds per part de les seves audiències. 

“En el nostre estudi ens centrem en la formació d’actituds sobre la subrogació i el parentiu gai analitzant la interpretació de l’audiència d’una notícia emesa per la televisió espanyola”, comenta Rafael Ventura, primer autor del treball. Per a comprovar-ho, els autors van constituir quatre grups de debat, de 6 a 10 persones cadascun, dos d’adults (40– 60 anys) i dos de joves (20-30 anys), un total de 17 dones i 16 homes, provinents de Barcelona i Madrid. Es va analitzar la interpretació que feia cadascú d'una notícia televisiva emesa a Espanya per tal de fer una anàlisi de contingut qualitativa del discurs produït pels participants.

Els investigadors van partir de tres qüestions principals: els valors que transmetien els mitjans sobre la gestació subrogada; quina relació atribuïen a la subrogació i el parentiu gai i, finalment, si la interpretació d’una informació diferia segons fos l’edat de l’audiència.  “Per estudiar la formació de les actituds dels participants, vam utilitzar una notícia espanyola sobre gestació subrogada que incloïa tots aquests temes clau. La notícia seleccionada es va emetre a hora de màxima audiència a TV1, el programa d’informatius de televisió amb més audiència a Espanya”, expliquen els autors del treball.

“Com vam veure en els resultats del nostre estudi, atribuir responsabilitats, situar la discussió sobre la subrogació en el conflicte de parelles homosexuals que volen ser pares, d'una banda, i el rebuig feminista de la mercantilització del cos d'una dona, de l'altra,  pot tenir conseqüències molt negatives per al vincle tradicional entre el moviment feminista i el col·lectiu LGBT”

La notícia tractava sobre que la subrogació és il·legal a Espanya i que, per tant, cada cop hi havia més parelles espanyoles, sobretot parelles homosexuals,  que viatjaven a altres països, com ara l'Índia, per tenir un fill. El relat s’il·lustrava amb un cas real i l’argument girava al voltant del desig de les parelles homosexuals de ser pares i de les conseqüències per a les dones que es veien implicades. 

Subrogació, parelles gai i mercantilització del cos de la dona

Inicialment, els dos grups de participants (adults i joves) van indicar que tenien poques dades i manca d’informació contextual que els impedia formar una opinió basada en l'evidència sobre el que s'explicava a les notícies. Tot i així, tots dos grups coincidien en rebutjar la gestació subrogada després de veure el programa de notícies, principalment a causa de la manera com la notícia presentava les dones índies: víctimes d’una explotació i en situació de pobresa. Els autors van detectar que a mesura que avançava el debat, sorgia un rebuig sobre el col·lectiu homosexual pel fet que s’estiguessin aprofitant de la pobresa de les dones en països com l’Índia per tal d’aconseguir el seu objectiu, tenir un bebè.

Els resultats mostren que l’enfocament dels continguts de la notícia sotmesa a debat va contribuir a defensar una actitud de repudi a la subrogació, amb un sentiment d’aversió que es va estendre també a les parelles homosexuals que desitjaven convertir-se en pares.

“Com vam veure en els resultats del nostre estudi, atribuir responsabilitats, situar la discussió sobre la subrogació en el conflicte de parelles homosexuals que volen ser pares, d'una banda, i el rebuig feminista de la mercantilització del cos d'una dona, de l'altra,  pot tenir conseqüències molt negatives per al vincle tradicional entre el moviment feminista i el col·lectiu LGBT”, alerten els autors. "Pot alimentar actituds discriminatòries cap a famílies de parelles homosexuals i generar un xoc entre la causa feminista i la causa LGBT, obligant al públic a adoptar una posició a favor d’una de les dues parts, atès que s'interpreta com a controvèrsia”, afegeixen.

Treball de referència:

Rafael Ventura, Xosé Ramón Rodríguez-Polo, Carles Roca-Cuberes (2019),   “Wealthy Gay Couples Buying Babies Produced in India by Poor Womb-Women: Audience Interpretations of Transnational Surrogacy in TV News”, Journal of Homosexuality, vol. 66, NO. 5, pàgs.: 609–634. https://doi.org/10.1080/00918369.2017.1422947