L'auditori del campus de la Ciutadella ha acollit al llarg d'aquest matí una sessió ordinària del Claustre de la UPF, el màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, el segon que se celebra des que Jaume Casals va prendre possessió com a nou rector el mes de juny del 2013.

La sessió, que s'ha retransmès en streaming pel Campus Global, ha començat amb l'aprovació de l'acta de l'anterior Claustre, que va tenir lloc el 28 de novembre del 2013.

Seguidament, s'ha procedit a la substitució de dos membres de la mesa: en representació dels estudiants, Marc Santamaria ha donat pas a David Trepat, i en representació del PAS, Robert Adrià ha estat substituït per Marta Montiel.

Jaume Casals, a continuació, ha presentat el seu informe, que ha estat aprovat per74 vots a favor, 16 en contra i 19 abstencions, i en el qual ha fet balanç del primer any de mandat i ha plantejat els reptes de futur que haurà d'afrontar la Universitat.

• Informe del rector
• Comissió de debats del Claustre
• Informe de la sínidca de Greuges
• Debat i votació de les mocions

Informe del rector

Versió àudio de l'informe del rector

El rector, que ha reivindicat el Claustre com a eina útil per al bon funcionament de la UPF i per a la seva millora, ha esmentat que l' Informe de gestió de l'equip de govern (document pdf, 69 pàgs.) s'estructura en quatre blocs (Projecció de la UPF, Docència, Política científica i professorat i Govern i gestió), en correspondència als quatre eixos d'actuació definits en el document "Línies estratègiques 2013-2015", el full de ruta fixat per l'equip de govern de la Universitat per al període de transició en què s'elabora el Pla Estratègic de la UPF per al 2025.

El rector ha fet la seva intervenció a partir de vuit tesis. La primera l'ha resumit en la frase "La UPF és essencialment un bon grup de persones, més que no pas un sistema de bones pràctiques, recursos o polítiques destacades, i es tracta de persones competents".

En el segon punt, Jaume Casals ha remarcat que el fet que la UPF estigui en aquests moments circumstancialment bé en les dades més aparents (comptes sanejats, bons indicadors de docència, recerca, cooperació, rànquings) és un miratge, ja que si no s'aconsegueix diferenciar-la de la resta d'universitats catalanes, no podrà mantenir aquesta bona línia.

"La UPF més que dobla la universitat catalana que ens ve al darrere en termes d'ingressos obtinguts en programes de recerca comparada i no comparada per professor. Totes les universitats del sistema universitari català s'assemblen molt, excepte la UPF". I ha afegit: "Cal reconèixer la seva diferència respecte a les altres, per ser conscients del risc i de l'amenaça de no poder disposar dels recursos que la Universitat necessita en un futur. Si la UPF s'ha d'alimentar de les fonts de finançament normatives, no podrà ser el que és, no podrà continuar. Tot i això, jo sóc optimista", ha afirmat.

El tercer punt, vinculat amb l'anterior, és que cal "aprofundir en la diferència però de manera cooperativa, ja que estem en un sistema públic d'universitats". El rector ha destacat que per fer aquesta diferència més visible, la Universitat ha de ser més fàcil d'entendre.

El quart punt, que serveix com a principi per als apartats que venen després, seria la necessitat de crear un conjunt de projectes clars i atrevits, que facilitin l'autoretrat de la Universitat.

El cinquè punt fa referència a incrementar la responsabilitat del govern de la institució en els vuit àmbits acadèmics existents: "Cal fer visible a l'exterior els diferents àmbits acadèmics que conformen la Universitat, un fet que no es correspon a l'estructura de govern en què està articulada". El rector ha explicat que per fer tot això més visible "cal que la institució sigui més intel·ligible pels de fora, fa falta un compromís molt gran amb les activitats pròpies". I ha afegit: "Aquest objectiu comportarà sens dubte canvis organitzatius, però si es millora pot donar lloc a més feines i més variades".

La singularització de la pràctica docent de la UPF ha centrat el sisè punt. "La UPF no sols ha de ser coneguda per tenir bons resultats en docència, sinó que ho ha de poder explicar, no n'hi ha prou amb presentar bons indicadors", ha apuntat el rector. Com a exemple, Jaume Casals ha esmentat el pla pilot que està portant a terme l'IDEC, extrapolable a la resta de la Universitat, caracteritzat per un mètode docent que acompanya les persones en el seu propi projecte, en fa un seguiment personal, amb un sistema més plàstic centrat en l'atenció a l'estudiant.

El rector ha completat aquest punt parlant de diferents iniciatives en l'àmbit docent. Diversos projectes vinculats a graus innovadors de cara al cus 2015-2016, com ara la creació d'un nou grau en Bioinformàtica; o una nova manera d'incorporar estudiants de batxillerat que no tenen encara la decisió presa de la titulació que volen cursar. En aquest punt també ha destacat la bona tasca que s'està fent des del vicerectorat de Responsabilitat Social i Promoció (un àmbit dins el qual hi ha molta feina per fer) i des del de Professorat (en un context difícil de reducció de recursos i de convocatòries de places).

El setè punt ha girat entorn de la recerca i l'avaluació. Jaume Casals ha recordat que la UPF s'ha convertit en una universitat intensiva en recerca "gairebé sense voler-ho", fruit de la política i la selecció de professorat que ha portat a terme. No obstant això, ha remarcat la necessitat d'una avaluació completa i precisa de la recerca: "L'avaluació és imprescindible, però s'ha de fer tenint en compte que ens convenen diversitat de patrons".

En aquest sentit, s'ha referit al fet que la universitat no és només "coneixement científic", i "rànquings", i " papers publicats", sinó també, i sobretot, " cultura", una part fonamental de la seva missió. I ha conclòs: "Cal fer un procés d'avaluació per conèixer la manera de ser de la UPF, d'estar pendents de les nostres capacitats i de tot allò que podríem millorar".

En el vuitè i darrer punt, el rector ha afirmat que "el grup de persones que constitueix el cos de la UPF (PAS i PDI) canviarà molt poc en els propers anys". Ha recordat que la Universitat no tindrà recursos per créixer de manera notable, i que per tant, serà l'actual grup humà que la formen (d'una edat jove, en general) el que haurà de ser capaç de fer evolucionar la feina de manera diferent. Jaume Casals ha acabat la seva intervenció demanant, per favor, tot i el context que estem vivint de retallades i disminució de recursos, un esforç a tothom per tirar endavant el projecte comú.

> Vídeo de la presentació de l'informe del rector publicat al Canal YouTube de la UPF

Comissió de debats del Claustre

Seguidament, i després de diferents intervencions de membres del PAS Claustral i de procedir a la votació de l'informe del rector, Pelegrí Viader, secretari general de la UPF, ha fet una explicació sobre la Comissió de debats del Claustre, creada durant la sessió del novembre passat. S'ha fet ressò de la primera reunió que va celebrar aquesta comissió, en forma de debat 2.0 a la web, obert a tota la comunitat universitària, i que es va tancar amb una participació no massa elevada.

Fruit de les propostes recollides, juntament amb altres projectes endegats, Pelegrí Viader ha comentat la possibilitat de fer un Claustre extraordinari (en la línia de celebrar més d'una sessió a l'any proposada pel rector), o bé una jornada oberta a tota la comunitat universitària, per tractar temes com ara les conclusions d'un grup de treball, coordinat pel professor Xavier Ruiz Collantes, sobre les oportunitats econòmiques dels estudiants, o  l'ordenació i tramitació de les mocions que fa la mesa del Claustre, incloent l'estudi de la possibilitat de fer canvis en la normativa en aquest aspecte.

Informe de la síndica de Greuges

Paz Battaner, ha presentat el seu sisè informe com a síndica de Greuges de la UPF, que engloba el període que va del 5 de maig del 2013 al 5 de maig del 2014. El primer informe el va presentar al curs 2008-2009, i el període que ara comença (2014-2015) serà el seu darrer com a síndica.

Tal i com es recull a l' Informe de la sindica de Greuges al Claustre i al Consell Social 2013-2014 (document pdf, 169 pàgs.), durant aquest període s'han atès 115 persones i s'han portat a terme un total de 103 actuacions, de les quals 57 són queixes, i 46, consultes. S'ha passat de les 91 actuacions del període anterior (2012-2013) a les 103, una dada que representa un augment de l'11,3%. De les 103 actuacions, 96 sol·licituds s'han pogut contestar, investigar i tancar, i set estan en procés, pendents de resolució (sense que hi hagi cap queixa rebutjada ni retirada).

És destacable que hi ha hagut un augment de les respostes favorables als demandants, la qual cosa indica que les queixes són raonables, tant per la part de l'agreujat com per la part demandada.

Durant aquest període s'han obert 99 queixes individuals, dues d'ofici, i n'hi ha dues de col·lectives. S'han pogut resoldre positivament el 56% de les queixes presentades (un 13% més que el període 2012-2013). Els aspectes corresponents a l'àmbit dels estudiants, com són la docència, els exàmens i l'avaluació dels seminaris i pràctiques o la matrícula, han estat els més abundants, seguits de qüestions que afecten temes econòmics.

Sobre les persones reclamants, el 73% són queixes o consultes dels estudiants de grau (un 8% més que el període anterior) el 24% d'estudiants de postgrau (un 4% més); el 5% del PDI (que representa una baixada del 9%) i l'1% del PAS, semblant al percentatge de l'any passat, i de lluny, el col·lectiu que menys s'adreça al síndic. Quant al sexe, hi ha un 51% d'homes i un 49% de dones, i les vies d'accés han estat principalment el formulari d'acollida del Síndic (66 casos), el correu electrònic (20) o el telèfon (14).

Paz Battaner ha comentat que després de l'enquesta feta el 2012 adreçada a les persones que havien formulat les queixes, ara s'ha preguntat als responsables de les diferents unitats i serveis de la Universitat sobre el grau de seguiment de les queixes més generalistes, que poguessin tenir una alta incidència en els diferents col·lectius.

La síndica de Greuges ha afirmat que, fent un repàs de les queixes rebudes, el sentiment d' exigència d'igualtat és el que les uneix i l'impuls de les persones que les presenten. Alguns casos concrets que ha explicat han estat la regulació de l'accés a la Biblioteca, la progressió d'estudis per estudiants que venen d'altres universitats o el reconeixement dels estudiants estrangers per per part de la Universitat.

Debat i votació de les mocions

L'últim tram de la sessió s'ha dedicat a considerar les mocions presentades pels claustrals, que s'han repartit entre els àmbits de Temes acadèmics, Governança i Serveis/gestió. La mesa n'ha admès a tràmit un total de 13, de les quals quatre s'han retirat per haver-se pogut consensuar prèviament, set s'han aprovat i dues s'han votat en contra.

Les mocions aprovades han estat les que fan referència a instar els òrgans pertinents a: oferir una assignatura amb perspectiva de gènere a cadascun dels graus oferts per la Universitat; la creació d'una comissió del Claustre per avaluar el sistema electoral per als òrgans col·legiats i de proposar, eventualment, normes electorals alternatives; eliminar les taxes corresponents als Serveis Específics Docents de la Universitat; permetre la realització dels cursos de la Universitat Comunista dels Països Catalans (UCPC) a les instal·lacions de la UPF i contemplar la viabilitat econòmica de la seva realització; abaixar els preus del PEI-Idiomes UPF i finalment, l'ús d'aules buides per a l'estudi o treballs de grup.

D'altra banda, les mocions que s'han denegat han estat el canvi de nom de l'edifici Roger de Llúria i la insonorització del Dipòsit de les Aigües.