Pep Anton Gómez és el director de l' Aula de Teatre de la UPF. Llicenciat en Interpretació per l'Institut del Teatre, ha estat director, traductor i actor en múltiples muntatges teatrals. Aquest divendres 29 de maig en Pep Anton i els estudiants del segon nivell de l'Aula estrenen l'obra Edmond , al campus del Poblenou.

- De què tracta Edmond?

- Seria una baixada als inferns. Edmond, el protagonista, és un home d'uns trenta-cinc anys que està ben col·locat: està casat, té una bona feina, viu en una gran ciutat... Tot i així, se sent perdut i visita una pitonissa, cosa que el posa en el punt de partida d'una nit terrible.

- Què succeeix?

- Aquella mateixa nit decideix deixar la dona i començar una nova vida. De cop, descobreix mons desconeguts per ell: el de la nit, el de la prostitució, el de la gent miserable i els lladres... Fins que acaba cometent, sense voler, un assassinat que el porta a la presó. Allà és violat per un home negre, de qui acaba convertint-se en amant.

- Quin és el missatge més potent de l'obra?

- M'agrada molt una frase que diu el personatge: "Tota por amaga un desig". Ens acostumem a viure amb por perquè no fem les coses que desitgem. Això va acumulant porqueria fins que, de tant en tant, tot esclata i es produeixen un munt de desgràcies.

- És una obra difícil de treballar interpretativament?

- L'obra toca diferents pals de la interpretació, així que hi ha una mica de tot. Hi ha escenes molt violentes que resulten molt impactants per al públic i en les quals els estudiants s'han atrevit molt. Però també n'hi ha d'altres igual de maques que, en ser més minimalistes, potser són menys brillants de cara al públic. Tot i així, són difícils de fer; són interpretació pura i els estudiants les acaben gaudint moltíssim.

"Ens acostumem a viure amb por perquè no fem les coses que desitgem".

  - Què aporta l'Aula de Teatre als estudiants?

- Els ajuda a créixer i a conèixer-se personalment. Potser per això el pas per l'Aula de Teatre és una de les coses que més recorden dels anys que han passat a la Universitat. Jo no treballo amb la intenció que acabin dedicant-se al teatre professionalment. Per a mi, el més important és que el pas per l'Aula acaba arrodonint l'amor dels estudiants cap al teatre.

  - Com es treballa amb un grup d'actors amateurs?

- No tinc un sistema tancat. Amb ells faig el mateix que amb els actors professionals, però sempre parant més atenció a l'aspecte pedagògic. Dediquem un trimestre sencer a mirar d'entendre l'obra: analitzem les escenes i fem petites proves d'interpretació que em serveixen per fixar-me en les mancances de cada estudiant. Després faig el repartiment pensant en què és el que necessita cadascú. D'aquesta manera, aconsegueixo marcar uns objectius propis a tothom.

- Quin és el perfil dels membres de l'Aula de Teatre?

- Hi ha de tot. Hi ha gent que és més talladeta i n'hi ha d'altres a qui has d'aturar, perquè de seguida es llancen a la piscina. Al final acaben sent tots molt extravertits, sobretot perquè s'agafen confiança i fan treballs molt atrevits. Acabem aconseguint un grup bastant homogeni.

- Per què és important que les universitats ofereixin aquesta mena d'activitats fora de l'horari acadèmic?

- Les activitats com el Aula de Teatre li donen vida a la Universitat. Són part de l'experiència vital i creen dinàmiques de grup. Se suposa que una universitat és un lloc on et formes com a persona i, si no disposa d'activitats com aquestes, significa que li manca una cosa molt important.