Els estudis en Enginyeria Biomèdica de la UPF han liderat la redacció i publicació d’un manifest de compromisos ètics per a l’exercici d’aquesta professió, anàleg al jurament hipocràtic dels metges i metgesses. Els primers a subscriure aquest compromís van ser 39 alumnes d’Enginyeria Biomèdica de la UPF que acaben de finalitzar els seus estudis, juntament amb 30 alumni d’aquest mateix grau. Ho van fer dissabte passat, 8 de juliol, tot just abans de l’acte de graduació que es va celebrar al campus de la Ciutadella.

Un grup de professors i professores del grau en Enginyeria Biomèdica de la UPF, liderat pel catedràtic i co-coordinador d’aquests estudis, Antoni Ivorra, han impulsat la redacció d’aquest nou jurament, en la qual han pres part experts d’arreu del món (veure document explicatiu i coautors).

Antoni Ivorra, catedràtic d’Enginyeria Biomèdica a la UPF: “En el cas de l’enginyeria biomèdica, fins ara no s’havia publicat cap mena de manifest anàleg al jurament hipocràtic”

Ivorra resumeix així els motius que han portat a la redacció d’aquest manifest ètic: “L'exercici de l'enginyeria biomèdica pot comportar conseqüències greus. Aquestes conseqüències no difereixen de les esperables en l'exercici de la medicina. Per tant, el marc ètic de l’enginyeria biomèdica no hauria de diferir massa del marc ètic de la medicina”. Per això, els redactors del manifest ètic de l’enginyeria biomèdica han pres com a model el jurament hipocràtic, element simbòlic sense validesa legal, però fonamental en la formació de la consciència ètica dels professionals, que els metges i metgesses reciten com a ritu d’iniciació a la professió en forma de breu declaració solemne de compromisos ètics. “En el cas de l’enginyeria biomèdica, fins ara, no s’havia publicat cap mena de manifest anàleg al jurament hipocràtic”- destaca el catedràtic d’Enginyeria Biomèdica de la UPF.

Les deu promeses del Compromís de l'enginyera biomèdica

El manifest, denominat Compromís de l'enginyera biomèdica i de l'enginyer biomèdic, consta de deu promeses (veure llistat), juntament amb un preàmbul i una oració final.  La primera promesa, sota el següent enunciat, resumeix les prioritats del manifest: “Tindré com a prioritat la seguretat, la salut i el benestar de pacients, participants en estudis de recerca, col·legues de feina, treballadors sanitaris i el públic”. En termes generals, amb les nou promeses restants, els professionals es comprometen a protegir l'autonomia i dignitat dels pacients i participants en estudis de recerca, assegurar la salvaguarda de les seves dades personals, no discriminar ningú per cap condicionant social, exercir la professió amb integritat i responsabilitat, compartir coneixements de manera ètica, respectar els drets humans o contribuir a la sostenibilitat sanitària i al benestar animal. La creació d’aquest jurament també vol contribuir a un major coneixement i valoració social de l’enginyeria biomèdica i a estrènyer els vincles entre les persones que l’exerceixen i d’altres professionals de l’àmbit sanitari.

L'estudiant graduat en Enginyeria Biomèdica a la UPF, Daniel Patón, exposa així els motius que l'han portat a adoptar aquest compromís ètic: "Considero que és molt important que les enginyeres i els enginyers biomèdics tinguem un codi ètic per jurar públicament que només utilitzarem els nostres coneixements en benefici dels pacients. Nosaltres probablement mai tindrem un contacte directe amb un pacient, però les nostres decisions poden tenir una repercussió molt important en les seves vides. Amb l'avenç de l'intel·ligència artificial i les noves tecnologies, les eines que utilitzem les enginyeres i els enginyers són cada dia més poderoses, és per això que aquest jurament és més important que mai".

Un manifest impulsat per la UPF en què han col·laborat experts d’arreu del món

Aquesta és una iniciativa pionera d’àmbit d’internacional per a la publicació d’un manifest anàleg al jurament hipocràtic en l’àmbit de l’enginyeria biomèdica.  Sí que existeixen alguns codis ètics de societats d’enginyeria biomèdica i, a més, en algunes escoles i facultats d’enginyeria del món, especialment a l’Amèrica de Nord, sí s’han fet servir manifests d’aquest tipus aplicables a les enginyeries en general. Però aquests manifests estan massa allunyats dels àmbits d’actuació específics de l’enginyeria biomèdica.

En l’elaboració d’aquest manifest, hi ha col·laborat diversos experts de la UPF. A més d’Antoni Ivorra, també és coautora del manifest Gema Revuelta,  directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat.  També formen part del grup redactor les persones següents: Óscar Cámara, Director de l'Escola d’Enginyeria en Tecnologies i Comunicació; Gemma Piella, catedràtica del DTIC i i coordinadora del BCN MedTech; Laura Becerra-Fajardo, Aracelys García-Moreno i Aurelio Ruiz García, investigadors del DTIC de la UPF; i Bart Bijnens (investigador ICREA al DTIC-UPF). També han participat en la redacció del manifest els professors i investigadors del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF següents: Rita Quesada i Andres Ozaita. Així mateix, s’hi han involucrat diversos estudiants i alumni d’Enginyeria Biomèdica de la UPF.

Entre els experts que han redactat i avalat el manifest (veure llistat de signants), també hi ha nombrosos experts dels següents centres de l’Estat espanyol: CSIC, UAB, Institut Germans Trias i Pujol, Centre de Medicina Comparativa i Biomatge de Catalunya,  Universitat de Granada, Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i Tecnologia Regenerativa Qrem S.L. (Barcelona). D’altres països del món, també han avalat el jurament experts de les organitzacions següents: Sheba Medical Center i Tel Aviv University (Israel), Indian Institute of Technology Delhi (Índia), University of California (Estats Units), Virginia Tech (Estats Units), BSI (Austràlia), Shanghai University (Xina), Imperial College London (Regne Unit),  University of Manchester (Regne Unit), Instituto Politécnico Nacional (Mèxic), Universitat de Buenos Aires (Argentina), Fundación HA Barceló-CONICET (Argentina) i Cherry Biotech (França).

Es vol estendre aquest manifest a d’altres universitats de l’Estat i el món

Després del primer acte de lectura d’aquest manifest ètic, es pretén que el Compromís de l'enginyera biomèdica i de l'enginyer biomèdic es pugui  estendre a d’altres universitats de l’Estat i del món. A més, de cara a properes edicions, es convidarà més alumni del grau d’Enginyeria Biomèdica de la UPF a adoptar aquest compromís professional.  El grau en Enginyeria Biomèdica de la UPF s’imparteix a les instal·lacions del campus del Poblenou, on es troba el DTIC de la UPF, i també al campus del Mar. Però, l’acte de dissabte va tenir lloc al campus de la Ciutadella, on es celebrar els actes de graduació de diferents estudis impartits a la UPF conjuntament.

Prèviament a la lectura del manifest ètic per part dels graduats i alumni en Enginyeria Biomèdica, els assistents va poder escoltar un parlament de Benjamin Stecher, pacient de la malaltia de Parkinson i promotor de la recerca impulsada pels pacients de la malaltia de Parkinson i altres malalties neurodegeneratives.