Vés enrere Complexitat, incertesa i ambigüitat. Josep Maria Antó

Complexitat, incertesa i ambigüitat. Josep Maria Antó

Josep Maria Antó, catedràtic de Medicina de la UPF. Director científic de l'ISGlobal i investigador sènior del Parc de Salut Mar.
14.04.2020

 

En la gestió d'una crisi cal síntesi del coneixement existent i consens entre experts, un consens que no és fàcil però que resulta molt necessari.

Article publicat a El Periódico el 8 d'abril de 2020

Una de les premisses bàsiques en les crisis de salut pública és la distinció i la integració de l'avaluació de risc, la seva gestió i la seva comunicació. Tres mons diferents que solen confondre. La pandèmia per COVID-19 és un exemple paradigmàtic de risc sistèmic. Ortwin Renn, director científic de l'Institut d'Estudis Avançats de Sostenibilitat (IASS) a Potsdam (Alemanya) ha definit els riscos sistèmics com els riscos per a la salut i el medi ambient que estan fortament arrelats en un ampli context de riscos i oportunitats socials i econòmiques. Com en altres riscos la clau és combinar adequadament la identificació i avaluació de risc, una tasca bàsicament científica, amb la regulació i gestió del risc, de naturalesa bàsicament tècnica i política. Per no sucumbir als riscos cal distingir tres dimensions clau: la complexitat, la incertesa i l'ambigüitat.
 
La complexitat es refereix a la dificultat de comprendre científicament els regs. És una tasca que correspon a les persones expertes en els diferents àmbits del risc en qüestió. Atès que la complexitat és multidimensional es requereixen experts en diferents àrees, de vegades dispars, que sovint poden divergir en les seves apreciacions. L'acord entre experts rarament és la norma. En la gestió d'una crisi cal síntesi del coneixement existent i consens entre experts, un consens que no és fàcil però que resulta molt necessari. Qualsevol risc complex en una societat civilitzada exigeix ​​la contribució de comitès d'experts acuradament seleccionats capaços de formular recomanacions basades en el coneixement i consensuades. Comitès d'experts que han de ser independents, presidits per persones amb qualitats apropiades i l'avaluació periòdica del risc ha d'estar públicament disponible. Un exemple d'aquest enfocament és el del Grup d'Assessorament Científic per a Emergències (SAGE) COVID-19 al Regne Unit i els informes estan disponibles a la xarxa.
 
Qualsevol risc complex en una societat civilitzada exigeix ​​la contribució de comitès d'experts acuradament seleccionats capaços de formular recomanacions basades en el coneixement i consensuades
 
Anem ara a la incertesa. Estem encara en el terreny de les persones expertes i dels comitès d'experts. La incertesa es deu a l'absència de coneixement sobre determinats aspectes del risc en qüestió. En el cas de la COVID-19 la incertesa és majúscula. La incertesa exigeix ​​dimensionar, afegir a les estimacions intervals d'incertesa i posar en marxa investigació per reduir-la. I sobretot, humilitat en les certeses, cosa que, sovint, no casa bé amb la ciència. El repte més gran en l'avaluació dels riscos de la COVID-19 és el de la incertesa, cosa que requereix una acció mundial concertada i un seguiment gairebé diari de l'evidència científica disponible que sovint pot modificar les recomanacions formulades. Un concepte clau per a la gestió de riscos, quan domina la incertesa, és el principi de precaució, una mica introduït de fa anys en la legislació de la Unió Europea. Es tracta d'establir recomanacions per protegir la salut en absència d'evidència o amb evidència limitada. La recomanació d'usar mascaretes indiscriminadament pot no estar basada en l'evidència científica disponible, però pot ser recomanable sota el principi de precaució.
 
La recomanació d'usar mascaretes indiscriminadament pot no estar basada en l'evidència científica disponible, però pot ser recomanable sota el principi de precaució.
 
Passem finalment a l'ambigüitat. Una mateixa evidència científica pot ser interpretada de diverses maneres, de vegades contradictòries. Fins i tot entre experts. No obstant això, els diferents punts de vista no són deguts a la incertesa sinó a la influència dels nostres valors, la nostra cultura, les nostres preferències polítiques o religioses, el nostre gènere. L'ambigüitat suposa un repte immens en la gestió de la crisi. Requereix democràcia, ètica, processos discursius.
 
La pandèmia de la COVID-19 està posant a prova les nostres societats. Segurament és un repte massa gran per a les nostres capacitats. No hi ha receptes segures. Però les que coneixem haurien d'ajudar: coneixement científic, abans de res, comitès d'experts independents, gestió tècnica i política basada en el coneixement, en la transparència i en la democràcia. I sobretot valors solidaris i ètics. Lamentablement, avui al món, això sembla ser l'excepció més que la regla.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact