El procés d’internacionalització de la universitat catalana reobre constantment el debat de quin és i quin hauria de ser l’ús real del català a les universitats, en què sovint es plantegen conflictes d’interessos i de jerarquitzacions lingüístiques. Quines han de ser les llengües de les universitats catalanes? Quin és i quin podria ser l’espai de la llengua catalana als centres d’educació superior del país? Quines són les estratègies cal seguir, els reptes i les dificultats? I quin rol hi juguen la conscienciació, la formació dels professors, la tecnologia i la traducció?

Aquestes són algunes de les qüestions sobre les quals reflexionarà la Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, organitzada per la Càtedra Pompeu Fabra, en col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb un programa que es desenvoluparà entre les dues institucions: els dia 3 de novembre, a la sala Prat de la Riba de l’IEC, i l’endemà, 4 de novembre, a l’auditori del campus del Poblenou de la Universitat. Hi participaran responsables de política lingüística de diverses universitats públiques de Catalunya, investigadors i experts en la matèria, alguns dels quals vinculats a l’IEC i a la UPF, i també estudiants.

Rosa Estopà: “La Universitat és un ecosistema molt complex, que té una importància vital per al futur d’una llengua, atès que actua com a lupa i mirall dels usos lingüístics cientificotècnics i especialitzats."

La Jornada (l’assistència és gratuïta, però cal omplir un formulari de la web per a inscriure-s’hi) s’inaugurarà el 3 de novembre, a les 18.00 hores, a la sala Prat de la Riba de l’IEC, amb les intervencions de M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Oriol Amat, rector de la UPF, i un representant del Departament de Recerca i Universitats.

Seguidament, i després d’una obertura a càrrec de Rosa Estopà, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i directora de la Càtedra Pompeu Fabra, David Lasagabaster, professor de Lingüística Aplicada de la Universitat del País Basc (UPF/EHU) pronunciarà la conferència inaugural, titulada “La convivència del euskera y el inglés en el ámbito universitario vasco: logros y retos”.

“La Universitat és un ecosistema molt complex, que té una importància vital per al futur d’una llengua, atès que actua com a lupa i mirall dels usos lingüístics cientificotècnics i especialitzats. Per això és totalment pertinent el debat que ens plantegem en aquesta trobada”, explica Rosa Estopà, directora de la Càtedra Pompeu Fabra.

Un debat ampli per situar el català i la gestió de les llengües dins la universitat

El segon dia de la jornada, el 4 de novembre, l’activitat es traslladarà a l'auditori del campus del Poblenou de la UPF. Des de les nou del matí, i fins a les dues del migdia, s’han programat dues conferències, una ponència i una taula rodona, per analitzar a fons diversos aspectes de la relació entre el català i la universitat.

M. Teresa Cabré, presidenta de l’IEC i catedràtica emèrita de la UPF, i Michele Gazzola, professor i investigador de la Facultat de Ciències Socials i Polítiques Aplicades de la Universitat de l’Ulster (Irlanda del Nord), pronunciaran, respectivament, les conferències “Reforçar l’ús del català en la recerca sense perdre competitivitat: és possible?“ (9.00 h), i “L’angligicazione dell’università in Europa è evitabile? Analisi e proposte per una iniversità plurilingüe” (9.45 h).

Seguidament, tindrà lloc la ponència “Entre la internacionalització i la responsabilitat lingüística. La gestió de les llengües a la universitat: un estudi pilot Universitat de Göteberg-Universitat Pompeu Fabra” (10.45 h), a càrrec de Vicent Climent-Ferrando, professor del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF; i Lídia Torrecillas, Virgínia Anguera i Núria Giraldós, estudiants del grau en Llengües Aplicades de la Universitat.

Finalment, responsables i comissionats de l’àmbit de la política lingüística de quatre universitats públiques de Catalunya participaran a la taula rodona “Compromís de la docència universitària amb la llengua catalana: on érem, on som i cap a on anem” (11.45 h): Imma Ribas (UPC); Màrius Martínez (UAB), José Antonio Moreno (URV) i Mireia Trenchs (UPF), moderats per Ona Domènech, professora de la UOC. Un apartat de conclusions posarà el punt final a la jornada.

La Vuitena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra es proposa de continuar la reflexió iniciada en jornades anteriors (l'edició del 2021 va  tractar sobre la relació entre el model de llengua i l’ensenyament)  i contribuir a l’aportació d’idees que permetin aprofundir en un tema de tanta actualitat i que genera tanta preocupació com es el de l’ús natural de la llengua catalana en totes les situacions comunicatives.