La Universitat Pompeu Fabra ha estat reconeguda per partida doble en l’edició 2022 dels Premis Nacionals de Recerca, uns guardons atorgats per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), els guanyadors dels quals s'han donat a conèixer en el decurs d’un acte que ha tingut lloc l’1 de febrer, al matí, a la sala d’actes del Departament de Recerca i Universitats.

D’una banda, Jaume Ventura, director i investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i professor investigador de la Barcelona School of Economics (BSE), ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Recerca 2022, “per les seves investigacions pioneres en l’àmbit de l’economia internacional, que han contribuït a construir un model de comerç econòmic mundial motiu d’estudi als millors programes de doctorat d’arreu el món”.

D’altra banda, la iniciativa “UPF-CaixaBank-Economia en temps real”, un sistema indicador en temps real de l’impacte de la pandèmia de covid-19 sobre la desigualtat i l’efecte dels ajuts del sector públic, i que s’ha estès a altres àmbits econòmics, ha rebut el Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I 2022. Per part de la UPF, el projecte està liderat pels investigadors José García Montalvo, Ruben Durante i Marta Reynal Querol, tots ells vinculats al Departament d’Economia i Empresa.

L’acte en què s'han presentat els guanyadors de la 33a edició dels Premis Nacionals de Recerca, les màximes distincions que s'atorguen en l'àmbit de la recerca a Catalunya, ha estat presidit pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, juntament amb el director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Jordi Mas i Castellà. En representació de la UPF, hi han estat presents Laia de Nadal, vicerectora de Transferència de Coneixement, i José García Montalvo, comissionat de Política Científica, a banda de trobar-se entre els premiats.

Uns guardons per reconèixer la tasca dels diferents actors implicats en el sistema de recerca

El Premi Nacional de Recerca, dotat amb 40.000 euros, i que enguany ha obtingut Jaume Ventura, reconeix l’investigador que ha contribuït significativament i internacionalment durant la seva trajectòria a l'avenç d'una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits: ciències humanes i socials, ciències de la vida i de la salut, enginyeries i tecnologia i ciències experimentals.

Les altres categories i persones i entitats premiades dels Premis Nacionals de Recerca en aquesta edició 2022 han estat les de Talent Jove (que ha recaigut en Júlia Vergara-Alert, investigadora principal del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’IRTA; Mecenatge Científic (Fundació BBVA), Comunicació Científica (Fundació La Marató de TV3) i el Premi Nacional d’Innovació (Institut de Ciències Fotòniques, ICFO).

El jurat de l’edició 2022, presidit per Joaquim Boixareu, vicepresident primer de l’FCRI, ha estat format per diferents representants d’institucions científiques de primer nivell de Catalunya.

A banda del reconeixement social de la ciència i l’activitat dels investigadors, els Premis Nacionals de Recerca també reconeixen la tasca important que fan mecenes, empresaris, comunicadors i entitats creadores d’empreses de base científica.

Expert en macroeconomia l i impulsor d’un model de comerç econòmic mundial

Jaume Ventura (Barcelona,1963) és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona (UB), doctor en Economia per la Universitat de Harvard i màster en Relacions Internacionals per la The Johns Hopkins University. Investigador sènior del CREI des de l’any 2002, ocupa el lloc de director d’aquest centre des de l’any 2017. Està vinculat al Departament d’Economia i Empresa de la UPF des del 2002 i a la Barcelona School of Economics des del 2012.

Ventura està especialitzat en la recerca en macroeconomia i economia internacional. Les seves investigacions pioneres en aquest últim camp han contribuït a construir un model de comerç econòmic mundial, motiu d’estudi als millors programes de doctorat d’arreu el món. Així, ha desenvolupat un model dinàmic tractable de comerç internacional empíricament demostrat i l’ha utilitzat per reinterpretar la convergència com a fenomen econòmic. Ha mostrat, igualment, com la transformació estructural va ser clau per entendre l'experiència dels països de l'Àsia Oriental de ràpid creixement.

Al llarg de la seva trajectòria ha estat professor titular del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i professor visitant en les universitats de Chicago i Northwestern, i és membre de l'Econometric Society. Considerat un dels millors economistes europeus (ha rebut dos ajuts Advanced Grants de l’European Research Council), la seva elecció dels temes de recerca sempre han estat motivada per importants qüestions de l’àmbit de la política econòmica i basada en la demostració empírica.

Una eina al servei de la societat per mesurar diversos aspectes de l’economia en temps real

La UPF i CaixaBank han desenvolupat la iniciativa “UPF-CaixaBank-Economia en temps real”, un sistema indicador en temps real de l’impacte de la pandèmia de la covid-19 sobre la desigualtat i l’efecte dels ajuts del sector públic, que ha tingut un gran impacte socioeconòmic.

Per part de la UPF, l’equip l’han format tres investigadors del Departament d’Economia i Empresa de la UPF: José García Montalvo, catedràtic d’Economia Aplicada; i Ruben Durante i Marta Reynal-Querol, professors d’invesigació ICREA. Per part de CaixaBank, hi han participat Oriol Aspachs, Josep Mestres i Alberto Graziano, membres del servei d’estudis de l’entitat financera.

Utilitzant dades mensuals anonimitzades de més de 3 milions de perceptors de rendes depositades a CaixaBank, l’equip va descriure un procediment per calcular l’índex de desigualtat i fer-ne el seguiment en temps real. La col·laboració s’ha estès actualment a l’anàlisi de l’ingrés mínim vital i el teletreball.

Aquesta anàlisi va permetre avaluar en temps real la importància dels ERTO en la reducció de l’increment substancial de la desigualtat generat durant els primers mesos de la pandèmia, i donar pistes per millorar-ne la seva eficiència. La informació produïda és utilitzada regularment per part dels gestors de la política econòmica i investigadors i està disponible per al públic en general.