Vés enrere "El que se’ns ha de demanar als economistes és saber com reaccionar quan ens trobem amb problemes sobrevinguts”

"El que se’ns ha de demanar als economistes és saber com reaccionar quan ens trobem amb problemes sobrevinguts”

Jaume Ventura, director i investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), premi Nacional de Recerca 2022

02.03.2023

Imatge inicial

Jaume Ventura (Barcelona, 1963), doctor en Economia per la Universitat de Harvard i màster en Relacions Internacionals per la Universitat Johns Hopkins dels EUA, actualment és director i investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), professor del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i professor investigador de la Barcelona School of Economics (BSE).

Recentment ha obtingut el Premi Nacional de Recerca 2022, convocat pel Govern català i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, “per les seves investigacions pioneres en l’àmbit de l’economia internacional, que han contribuït a construir un model de comerç econòmic mundial motiu d’estudi als millors programes de doctorat d’arreu el món”, un guardó que rebrà el proper 20 de juny de mans de Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya.

Com valores haver obtingut el Premi Nacional de Recerca 2022? La recerca en economia està poc reconeguda a vegades, si ho comparem amb altres disciplines?

Valoro molt positivament el premi. És un reconeixement a la meva trajectòria com a investigador. També és un reconeixement a la trajectòria del Centre de Recerca en Economia Internacional, doncs és el segon Premi Nacional de Recerca que obtenim: en Jordi Galí, també investigador del CREI, ja va rebre aquest guardó l’any 2011. A vegades, la recerca en economia és menys reconeguda que la d’altres àmbits, sí; però en aquest cas no ha estat així.

Des del CREI, quins són els camps de recerca en economia internacional que esteu potenciant més en l’actualitat? L’evolució de la situació econòmica mundial fa que hi hagi canvis en les prioritats i els enfocaments de la recerca?

Al CREI són els mateixos investigadors els qui decideixen quins problemes volen resoldre. Però jo observo que els meus companys busquen la seva motivació en el món real. A tall d’exemple, els investigadors del CREI han fet contribucions importants en els temes següents: els efectes del deute sobirà, els efectes del canvi climàtic i les migracions, la conducció de la política monetària quan els tipus d’interès són negatius, els efectes econòmics de la covid, els orígens i els efectes de les bombolles especulatives, o el disseny d’infraestructures òptimes, entre d’altres. Aquests no són problemes esotèrics, sinó que són problemes que afecten de prop els ciutadans.

"Al CREI són els propis investigadors els que decideixen quins problemes volen resoldre"

És cert que, a vegades, també tractem problemes metodològics i més allunyats de la situació de l’economia mundial. Però fins i tot en aquests casos, la nostra feina serveix per desenvolupar les eines que ens permetran aprofundir en temes d’interès més immediat, com els mencionats abans.

La guerra d’Ucraïna, que ja fa un any que va començar, marcarà un abans i un després en l’economia i el comerç internacionals?

No. La guerra d’Ucraïna ha creat disrupcions en el comerç internacional, sobretot en àrees com l’energia. Però de guerres sempre n´hi ha hagut, malauradament, i l’economia s’ha refet quan acaben.

Fer previsions econòmiques a llarg termini, amb aquesta situació d’incertesa permanent i volatilitat, és raonable?

Sempre se n’han de fer, de previsions, quan toca prendre decisions. Encara que aquestes previsions siguin poc precises degut a un alt nivell d’incertesa.

Malgrat el pessimisme, l’economia espanyola ha crescut per sobre de les previsions de l’FMI o el Banc d’Espanya, i la inflació de l’Estat es troba entre les més baixes de l’Eurozona. Aquestes dades sempre són un bon indicador de la salut de l’economia d’un país?

Sí, és clar. Una baixa inflació a l'Eurozona ens indica que el Banc Central Europeu no haurà d'apujar més els tipus d’interès. I això sempre és una bona notícia.

El deute públic de l’estat espanyol augmenta de manera constant. El creixement del deute té un límit? En un futur es pot tornar a plantejar la possibilitat d’intervenció per part del BCE, si no s’aconsegueix frenar-lo?

L’any 2010, el govern espanyol es va resistir tossudament a acceptar un pla de rescat del seu deute sobirà ofert per les institucions europees. Moltes de les persones que aleshores prenien decisions es congratulen avui del fet que ‘‘no va fer falta’’. Però jo penso que va ser un gran error i que sí que feia falta. L’ajust de la despesa el van pagar els sectors més febles de la societat i que més necessiten l’ajut de l’Estat. La taxa de pobresa i l’exclusió social al nostre país és més alta que mai. Em temo que els problemes i els conflictes socials que hem heretat com a resultat d’aquesta decisió trigaran una generació a desaparèixer.

Avui ens estem endeutant a un ritme continuat. No estic convençut que la despesa finançada amb aquest deute estigui justificada. Potser ens trobem amb un escenari similar al de l’any 2010 en els pròxims anys.

"La taxa de pobresa i l’exclusió social al nostre país es mes alta que mai"

La Unió Europea dista molt de ser un espai de lliure mercat? Malgrat les federacions transnacionals, les fronteres dels països continuen dificultant el comerç internacional?

Així és. És obvi que s’ha avançat molt en la creació d’un mercat únic. Però encara trobem que les fronteres nacionals són importants. En un treball recent que he fet amb la Marta Santamaría (Universitat de Warwick) i l’Uğur Yeşilbayraktar (Universitat Pompeu Fabra) hem construït una base de dades de comerç regional a la Unió Europea. Aquesta base de dades ens permet calcular l’“efecte frontera: considerem per exemple dos parells similars de regions (és a dir, que els dos parells contenen regions comparables i a una distància similar). L’única diferència entre els dos parells de regions és que el primer parell té els dos membres dins del mateix estat, mentre que el segon parell té els dos membres en estats diferents. Aleshores trobem que el volum de comerç del segon parell és només el 17,5% del volum de comerç del primer parell. Això ho interpretem com l’“efecte frontera. És més difícil comerciar fora de l'estat que dins de l'estat. Encara falta molt perquè puguem dir que Europa és un mercat únic.

"Tots els governs nacionals utilitzen les institucions europees per resoldre els problemes interns dels seus estats"

La integració real de la Unió Europea, donades les grans diferències existents entre els països, tant els actuals com els possibles candidats, és molt complicada?

Sí, és complicada. Però s’han fet molts passos endavant. El problema més important que té el projecte europeu ara no és econòmic. Jo penso que el problema principal és la falta de compromís amb el projecte europeu dels governs nacionals. Tots utilitzen les institucions europees per resoldre els problemes interns del seus estats. No hi ha una visió purament europea, com la que van tenir les dues primeres generacions de polítics després de la segona Guerra Mundial.

El creixement de la Xina, un actor clau en el comerç mundial, sembla que s’ha estancat. Això és més degut a deficiències del seu model de comerç internacional o a aspectes més estructurals?

La Xina no podia continuar mantenint el ritme de creixement espectacular dels darrers anys de manera permanent. Ha patit la covid més que altres països, i la retracció del comerç internacional durant la pandèmia l’ha afectat més que a altres economies. Però aquests problemes són conjunturals. Molt més seriós és el problema polític. Fins quan pot ajornar la Xina l’obertura política i l’expansió dels drets polítics i personals de la seva població?

"Fins quan pot ajornar la Xina l’obertura política i l’expansió dels drets polítics i personals de la seva població?"

Bombolles d’actius com les d’Internet dels anys noranta, el mercat immobiliari de la dècada del 2000 o la més recent del bitcoin, demostren que els inversors actuen de manera irracional? Quines bombolles suposen un perill més gran per a l’economia actualment?

No ho sé. Els economistes no som massa bons fent previsions. El que se’ns ha de demanar és saber com reaccionar quan ens trobem amb problemes sobrevinguts. L’estudi de la història econòmica és fonamental per adquirir aquesta competència.

En quina línia o projecte de recerca estàs treballant en l’actualitat?

Estic desenvolupant un model per entendre per què ha augmentat tant el poder de mercat de les empreses i quina implicació té això per al tipus de creixement econòmic dels països i el benestar dels seus ciutadans. En aquest projecte, treballo amb els companys del CREI Vladimir Asriyan i Alberto Martin.

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact

Per a més informació

Notícia publicada per:

Oficina de Comunicació