“Les nostres emocions són les experiències conscients que més importen”. Així va començar la ‘lectio ultima’ que el Jordi Camí, catedràtic en farmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF, va pronunciar, ahir. Nombrosos investigadors i persones referents de l’ecosistema biomèdic català es van congregar a la sala Marull del Campus del Mar per sentir l’última lliçó de l’impulsor dels estudis de Biologia Humana a la UPF, qui va crear i dirigir el Departament MELIS-UPF durant els primers set anys. 

“Les emocions són reaccions, respostes a estímuls sensorials que ens permeten salvaguardar l’organisme i constitueixen el principal sistema de comunicació entre els humans. Des de nadons, percebem i ens perceben. Aprenem a comunicar-nos. A conceptualitzar de manera predictiva les situacions per construir un catàleg emocional propi.” Però la fisiologia, la classificació i l’aprenentatge de les emocions està envoltat de controvèrsia. I aquest va ser el “leitmotiv” de la lliçó titulada ‘Emocions: entre la biologia i la cultura’. 

Màgia i ciència per explicar l’emoció

“Us vull convèncer que no es la por el que fa bategar el cor, sinó que tenim por perquè fugim. I la por, el sentiment, no és la causa sinó la conseqüència. Primer ve la taquicàrdia i després, la por.” I és que segons explicava el catedràtic, davant una amenaça generem una serie de reaccions immediates i inconscients que formen part del que ell va anomenar “circuit de supervivència”, anteriors a la resposta emocional que dona lloc als sentiments. 

Us vull convèncer que no es la por el que fa bategar el cor, sinó que tenim por perquè fugim. Primer ve la taquicàrdia i després, la por.

Amb l’ajut del mag Miguel Ángel Gea, l’emèrit va situar-nos en el món de les emocions, explorant la seva diversitat en quantitat i manera d’expressar-les. “Les emocions van més enllà de l’alegria, tristesa, por, ira, fàstic i sorpresa, descrites clàssicament i la manera com les expressem no és universal. Varia segons l'individu i la seva cultura”. 

Una varietat que es fa palesa quan s’explora el llenguatge. “Malgrat que la majoria de llengües ens permeten expressar les emocions bàsiques, hi ha diferències. Nosaltres tenim una paraula per expressar la ira, mentre que els russos en tenen dues i els alemanys tres. I això va molt lligat a la cultura. Aquí exterioritzem la ira, però, per exemple, els innuits del Canadà, que viuen en condicions hostils, l’eviten perquè la prioritat és sobreviure a un hivern llarg i fred”. 

L’última lliçó de l’home que ha ajudat a crear un hub de recerca biomèdica a Barcelona, acabava amb paraules d’agraïment. “Vull treure’m el barret davant d’aquest Departament magnífic on encara s’hi respira un ambient envejable. Gràcies a tots per venir. Em sento molt privilegiat. Us estimo molt!”